Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia reconeix el dret a indemnització al personal investigador amb contracte predoctoral

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia reconeix el dret a indemnització al personal investigador amb contracte predoctoral

La Universitat de Santiago de Compostela condemnada al pagament de la indemnització.

La decisió respon a una demanda de CCOO

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG) ha dictat una sentència que reconeix el dret a indemnització per cessació o finalització de contracte del personal investigador amb contracte predoctoral de la Universitat de Santiago de Compostela (USC).

La demanda fallada ara pel TSXG va ser interposada per CCOO de Galícia contra la Universitat de Santiago de Compostela (USC) i les centrals sindicals UGT i CIG, després de tenir coneixement que els contractats predoctorals de l'any 2013 no percebrien cap indemnització a la finalització del contracte mentre que els d'anys anteriors tenien dret a aquesta.

En primera instància CCOO va sol·licitar a la Gerència de la USC que procedís a l'abonament de les quantitats degudes i la resposta va ser una rotunda negativa. Davant la inflexibilitat de la Gerència, CCOO va presentar demanda de conflicte col·lectiu per a sol·licitar que es reconegués el dret del personal amb contracte predoctoral a percebre l'esmentada indemnització. La demanda ha estat estimada i la sentència condemna a la USC a l'abonament d'aquesta.

El TSXG ha respost de manera positiva a la reivindicació plantejada pels joves investigadors i per CCOO, que va requerir al Ministeri competent en la taula de negociació, perquè fos inclosa en l'Estatut del Personal Investigador en Formació publicat recentment. Contra aquesta sentència només cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Els serveis jurídics del sindicat sol·licitaven que els contractats predoctorals que van accedir mitjançant l'ordre del 2 d'agost de 2013 de la Conselleria d'Educació tinguessin dret a una indemnització equivalent a la de l'acomiadament objectiu. Les seves premisses passen per 20 dies de salari per any de servei, amb un màxim de 12 mensualitats, o subsidiàriament, de 10, 11 o 12 dies per any de servei, prevista per al contracte d'obra o servei determinat.

El col·lectiu representat per CCOO va signar contractes temporals per a tasques de recerca en l'àmbit d'un projecte específic i nou, amb la condició de personal investigador predoctoral en formació. Els contractes es van signar sota la forma de contracte temporal predoctoral, a temps complet, anual i prorrogable, i deriven de la normativa per a la contractació de personal pactada amb el comitè d'empresa, explica el sindicat.

El TSXG va acordar formular una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a aclarir si la normativa aplicada podia constituir una discriminació entre el personal temporal i l'indefinit. Després de la resolució del tribunal europeu, el tribunal autonòmic va estimar parcialment la demanda dels serveis jurídics de CCOO i ara ha sentenciat que aquest col·lectiu té dret a percebre al final del contracte "la indemnització fixada en l'article 49,1.c de l'Estatut dels Treballadors, en la quantia que correspongui".

L'Alt Tribunal gallec nega que els contractes predoctorals es puguin considerar formatius, ja que és possible equiparar el seu treball al dels investigadors. A més de condemnar a la Universitat de Santiago al pagament de la indemnització, aquest article fixa la indemnització en 12 dies de salari per any de servei o la quantia proporcional si el període treballat va ser inferior.

CCOO continuarà amb la reivindicació que es contempli la indemnització per final de contracte per al personal investigador en formació mitjançant la negociació col·lectiva, àmbit en el qual des d'aquest moment concentrarem la nostra activitat sindical per a millorar les condicions d'ús dels investigadors predoctorals.

Llegir més...

Important sentència a favor del PDI temporal

CCOO hem guanyat una sentència pionera contra la Secretària d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per discriminar el Personal Docent i Investigador temporal en l'avaluació de l'activitat investigadora.

El Jutjat Central del Contenciós Administratiu núm. 8 ha dictat sentència de 26 de desembre de 2017, per la qual estima la demanda interposada per la FEDERACIÓN DE ENSEÑANZA DE CCOO contra la Resolució de la Secretaria d'Estat d'Avaluació, Formació Professional i Universitats, per la qual es fixa el procediment i termini de presentació de sol·licituds d'avaluació de l'activitat investigadora a la Comissió Nacional Avaluadora de l'activitat investigadora.

La Sentència entén que la Resolució impugnada limita la sol·licitud de l'activitat investigadora al funcionari de carrera, i impedeix i nega el dret a l'avaluació al funcionari interí dels cossos docents universitaris, als funcionaris interins investigadors científics, als científics titulars del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i al personal docent i investigador amb contracte temporal. El jutge arriba a la conclusió que: "Atès que la Resolució objecte d'aquest contenciós estableix que únicament poden presentar la sol·licitud de l'activitat investigadora dels funcionaris de carrera dels cossos docents universitaris i els científics titulars del Consell Superior d'Investigacions Científiques, tot i que no prohibeix ni exclou expressament als funcionaris interins, (...) tàcitament impediria a aquests sol·licitar l'avaluació a l'empara de la Resolució impugnada ".

D'aquesta manera, el Jutjat Central considera que, d'acord amb la normativa comunitària i a la jurisprudència -encara que aquesta sigui en l'àmbit laboral-, s'aprecia vulneració del principi de discriminació respecte del personal docent temporal.

La Federación de Enseñanza de CCOO ha demanat una reunió urgent al Ministeri d'Educació per exigir-li que modifiqui la convocatòria d'avaluació de l'activitat investigadora publicada al BOE del 16 de desembre de 2017; que garanteixi, al personal docent i investigador temporal, el dret a ser avaluat de la seva activitat investigadora -tal com reconeix la sentència-, i que s'ampliï el termini de presentació de sol·licituds. D’altra banda, CCOO ens adreçarem a la presidència de la CRUE perquè les universitats habilitin els procediments oportuns.

Llegir més...

El Tribunal Suprem dóna la raó a CCOO declarant el caràcter indefinit d’un professor associat

Sentència fonamental per reduir la temporalitat al PDI

El Tribunal Suprem dóna la raó a CCOO declarant el caràcter indefinit d’un professor associat

La sala Social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència amb data 22 de juny on declara que, tal com defensava l’advocada del Gabinet Jurídic de CCOO, un docent de la UPF (i membre del Comitè d’empresa per CCOO) que va tenir diversos contractes com a professor associat entre el 2008 i el 2012, ha de veure reconegut el caràcter d’indefinit no fix de la seva relació contractual.  En aquest cas al professor se li havia denegat la renovació del seu contracte d’associat i, per tant, la sentencia estableix el dret a la indemnització corresponent per acomiadament improcedent.

Tal com estableix la pròpia sentència “(…)la contratación temporal, aún considerando las peculiares características y regulación que presenta en el ámbito de las Universidades Públicas, ha de respetar la legislación laboral y en el aspecto que ahora interesa, lo dispuesto en el artículo 15 del ET , es decir, que la causa de la temporalidad aparezca debidamente justificada, no siendo posible cubrir necesidades permanentes de la Universidad recurriendo a la contratación de profesores asociados. No puede haber ningún espacio exento,ni por lo tanto tampoco el ámbito universitario, de la obligación de cumplimiento de la normativa de la Unión Europea y de la regulación española.” 

Creiem que aquesta sentencia del TS (junt amb una altra en termes similars del passat 1 de juny) obliguen a les universitats i al legislador a obrir un procés de negociació amb les organitzacions sindicals per tal de posar fi a una situació d’abús de la contractació temporal. Des de CCOO continuarem treballant per l’aprovació de plans d’estabilització a totes les universitats (tal com estableix el vigent conveni col·lectiu del PDI laboral) i reclamem que es facin les modificacions legislatives adients.

CCOO Universitats 

Llegir més...

El TSJC ratifica la sentència contra la UB per la utilització fraudulenta de comissions de serveis en el PAS funcionari

La Junta de personal d’administració i serveis (PAS) de la Universitat deBarcelona (UB) va presentar un contenciós per demanar la nul·litat de la gran quantitat de comissions de serveis utilitzades de manera fraudulenta, d’una banda per la manca de justificació i d’altra banda per la durada de les mateixes, superior al limits fixats per la normativa. Aquesta actuació de la UB va continuar malgrat els requeriments previs realitzats.

La UB ha estat utilitzant diferents formes jurídiques (comissions de serveis, encàrrecs de funcions, acumulació de tasques,..) per donar aparença de legalitat a les seves actuacions, però que en realitat corresponia a comissions de serveis il·legals. A més ho ha fet en un nombre tant elevat de vegades que ha esdevingut el procediment habitual de provisió de llocs de treball, malgrat que la normativa especifica que aquest és un sistema excepcional.

El tribunal contenciós administratiu va dictar resolució el 22 d’abril de 2016 contra la UB, i a més la va condemnar a pagar costes. Tanmateix la UB, en una clara actitud dilatòria va interposar recurs davant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), el qual ha ratificat el 19 d’abril de 2017 la primera sentència i ha tornat a condemnar a costes a la UB. Costes que s’han d’afegir a les despeses d’advocats i procuradors, per un judici que sabien que tenien perdut, com així han reconegut en diferents converses.

Malauradament en el temps transcorregut des de la primera sentencia, la UB va procedir a consolidar moltes d’aquestes situacions il·legals. Aquesta actuació es va realitzar mitjançant la modificació de la Relació de Llocs de Treball (RLT) per la “via de fet”, que no és una altra cosa que modificar les places “ad person” per donar aparença de legalitat als pagaments irregulars que des de fa molt anys s’han estat realitzant. I no ens referim només als casos afectats per la sentència contra les comissions de serveis, doncs també afecta a altres pagaments irregulars detectats per la Sindicatura de Comptes i denunciats públicament per la Secció Sindical de CCOO-UB. I així, aquesta RLT de “via de fet” també ha estat objecte de recurs per part de la Junta de PAS.

Aquesta sentència del TSJC, sense precedents i que considerem històrica, suposa posar en evidencia una manera d’actuar contraria a dret per part de la UB des de fa molt de temps, i especialment els darrers anys. Aquesta mena d’actuació, com si fos un “cortijo”, fent i desfent al marge de la llei, que també inclou una dinàmica de contractacions temporals sense control (casualment moltes vegades amb contractacions de familiars, amics i coneguts) ha suposat una gran desregulació de les condicions laborals de treballadors i treballadores.

Judicialització de les relacions laborals

En els darrers anys la UB acumula diferents denuncies perdudes en l’àmbit de personal laboral PAS i PDI. Per exemple, actualment la UB està negociant amb el Comitè d’Empresa de PAS com donar sortida al concurs denunciat davant el TSJC, i en el cas del Comitè d’Empresa de PDI, Inspecció de Treball ha posat un termini a la UB per facilitar la informació imprescindible per realitzar les seves tasques de representació i defensa dels interessos del col·lectiu.

Cal una neteja i canvi d’actitud urgentment

La UB necessita urgentment fer una neteja a fons i garantir els drets de treballadors i treballadores. Es fa necessari un canvi radical respecte les actuacions de l’anterior equip, doncs es continuen utilitzant les comissions de serveis com a forma habitual de provisió, encara que es vagin modificant diferents aspectes formals arrel de les continues denuncies (recursos d’alçada, informacions públiques de CCOO, queixes de la Junta de PAS,...)

També cal realitzar una auditoria en la Política de Personal dels darrers anys, i desitgem que el nou equip de govern de la UB faci neteja d’aquestes situacions i de tots els càrrecs que han estat còmplices d’aquesta situació, por acció directa o per complicitat necessària.

En aquesta important tasca CCOO-UB està disposada a participar activament i fer els esforços necessaris per a la regularització dels sistemes d’accés i provisió de llocs de treball temporals i fixos.

Llegir més...

Les interines i interins guanyen el judici a AQU

 Companyes i companys,

Una recent sentència ha resolt favorablement la demanda de les professores i professors interins de la UPC contra AQU per no voler avaluar-los pel fet de ser interins.

Aquestes companyes, amb l’assessorament de CCOO Universitat i gràcies a la seva valentia, permetran que es faci una mica de justícia davant la situació precària de tantes i tants companys. Tal i com sempre hem defensat, la sentència aporta els arguments lògics que no va voler entendre de forma molt irresponsable AQU. De fet, tal i com s’indica a la sentència:

“La demandada (AQU) defiende que no, ya que según su tesis, los actores (agregados interinos y lectores interinos) no son ni profesores agregados ni profesores lectores sino que pertenecen a unas categorías distintas, esto es, la de <<profesores agregados interinos>> y la de <<profesores lectores interinos>>. Pero este planteamiento no puede aceptarse, ya que tales categorías no existen. Los actores sí son profesores agregados o profesores lectores -según el caso-, lo que ocurre es que no tienen un contrato indefinido con la UPC, sino temporal -los profesores lectores doblemente temporal, ya que no pueden superar el límite de cuatro años que marca la LUC, o bien de cinco, que establece la LOU, y además son interinos-.”

Per últim confiem que AQU rectifiqui, i passi a avaluar-los fora del marc de cap conveni i els avaluï atenent els criteris ja existents. Així mateix, també esperem que el Govern deixi de donar mal exemple a la societat com el major creador de precarietat laboral de tota Catalunya, i per tant AQU ja no hauria d’avaluar més precaris a la universitat.

Llegir més...

El Tribunal Suprem desestima el recurs interposat per la Generalitat i ratifica, definitivament, la legalitat del VI Conveni del PAS-L de les universitats públiques catalanes

Benvolgudes companyes i companys.

El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat (amb la sentència 899/2016, de 26 d’octubre) el recurs que havia interposat la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que donava la raó als representants dels treballadors i ratificava la legalitat del VI Conveni Col·lectiu del PAS-L. 

Aquesta sentència, d’una banda, deixa clar, de manera inapel·lable i definitiva, que el nostre Conveni és legal i, de l’altra, posa en evidència que la voluntat de la Generalitat ha estat, des del primer dia, fer un escarment amb el Conveni del PAS de les universitats perquè servís d’“aviso para navegantes” per a la resta de negociacions en l’àmbit públic al nostre país. Cal recordar que la impugnació del Conveni Col·lectiu va ser un fet sense cap precedent i resultava un atemptat directe contra l’autonomia universitària i contra el dret a la negociació dels empleats públics.

És per tot això que CCOO pensem que aquesta sentència és una victòria important perquè dóna seguretat a les treballadores i els treballadors de les universitats públiques i, alhora, perquè reafirma el dret a la negociació col·lectiva per sobre de les ingerències i arbitrarietats del governs que intenten bloquejar l’acció sindical per situar als treballadors en una situació d’indefensió. 

Aquesta victòria ens anima a seguir treballant, en tots els fronts, i des de CCOO seguirem lluitant per a la recuperació dels nostres drets. Estem segurs que, amb la força i el suport de tots els treballadors i treballadores de les universitats públiques ho farem possible.

Salut i lluita,

CCOO Universitats

Llegir més...

CCOO demana més oferta pública i indemnitzacions per finalització de contractes temporals

LA UNIÓ EUROPEA ENS DONA LA RAÓ

CCOO exigeix oferta d’ocupació pública i indemnització per finalització de contracte laboral o cessament Dues sentencies recents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictaminen que no poden cobrir-se places estructurals amb personal laboral temporal o interí i que tot el personal temporal té dret a la mateixa indemnització que el personal indefinit.

Davant d’aquesta situació, CCOO continuarem exigint la creació d’ocupació pública i la reducció de la precarietat laboral en els Serveis Públics. Tanmateix, posem en marxa l’articulació de reclamacions legals a les que puguin donar lloc les sentències europees.

CCOO exigim la reunió immediata de les meses negociadores de la Funció Pública estatal i catalana per aconseguir:

•          La convocatòria urgent d’Oferta d’Ocupació Publica per acabar amb l’ocupació temporal.
•          El reconeixement del temps de treball com a personal laboral o interí en els processos selectius.
•          L’adaptació a la normativa laboral europea.
•          El reconeixement del dret a indemnització del personal interí i laboral equiparant-la a la del personal indefinit.
•          L’estabilitat del personal laboral temporal i de l’interí.

A nivell individual, CCOO estem recollint les diverses situacions personals per tal que el nostre Gabinet Jurídic analitzi la viabilitat d’interposar demandes. Si creus que pots estar afectat, pots posar-te en contacte amb els delegats sindicals de CCOO o bé mitjançant el següent aplicatiu, perque t’informin, sense cap altre compromís per part teva. En el moment en què el Gabinet Jurídic estudiï el teu cas i estigui clara la seva viabilitat jurídica, ens posarem en contacte amb tu per recollir la documentació necessària i informar-te de les condicions econòmiques del procés jurídic. S’ha de tenir en compte que la legislació aplicable i la forma de reclamació és diferent pel personal laboral i l’interí. En el cas del personal laboral la via jurídica és la Social i en el del personal interí, la del Contenciós-Administratiu, més lenta i costosa.

QUÈ PODRÍEM RECLAMAR?
	PERSONAL LABORAL	PERSONAL INTERÍ
Contracte sense irregularitats o abús en la contractació	Indemnització de 20 dies per any treballat dels contractes finalitzats després del 14 de setembre de 2015.(2)	Indemnització de 20 dies per any treballat dels contractes finalitzats després del 14 de setembre de 2012. (2)
Contracte amb irregularitats o abús en la contractació(1)	-        Consideració d’indefinits no fixes -        Romandre a la plaça fins que sigui coberta per Oferta Pública d’Ocupació o Concurs i 20 dies d’indemnització per any al finalitzar el contracte. -        En el cas d’amortització de la plaça, aplicació del procediment per acomiadament objectiu.	-        Romandre a la plaça en situació d’interinitat fins a l’Oferta Pública d’Ocupació i 20 dies per any d’indemnització al finalitzar la relació laboral. -        En el cas d’amortització de la plaça, aplicació del procediment per acomiadament objectiu.

(1)Les  irregularitats o abús en la contractació poden ser per la concatenació de contractes, la inexistència de causa, la utilització de contractes temporals per a places estructurals... La determinació d’aquestes irregularitats té una alta complexitat jurídica.

(2)El termini de reclamació de quantitats és d’un any a partir de la finalització de la relació laboral  en el cas de personal laboral i assalariat i de quatre en el cas de personal funcionari.

Si tens dubtes sobre si el teu contracte és regular o irregular, omple igualment el formulari i el nostre gabinet jurídic estudiarà quina és l’acció legal que s’escau.

Aquestes sentències donen la raó al què sempre hem demanat des de CCOO :

• No es poden cobrir necessitats permanents amb ocupació temporal 
• Cal acabar amb les prohibicions introduïdes als pressupostos que no permeten o limiten l’Oferta d’ocupació Pública, incomplint l’EBEP
• Les places estructurals han de ser cobertes per personal indefinit laboral o funcionari
• Les Lleis pressupostàries no poden utilitzar-se per destruir i precaritzar l’Ocupació Pública

D’on venen les sentències?

Es tracta d’unes sentències prejudicials del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), que s’han formulat a petició de tribunals espanyols. El TJUE ha dictaminat en funció de la Directiva 1999/70, que va ser fruit de l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada, subscrit per la Confederació Europea de Sindicats (CES, a la què pertany CCOO) i les organitzacions empresarials europees. Des de CCOO estem convençuts que aquest cas és una nova mostra de la utilitat dels grans sindicats del conjunt de la classe treballadora.

Salut i lluita!

CCOO- Universitats 

Llegir més...

Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

CCOO reclama una ràpida modificació legal

Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

El passat 14 de setembre, el Tribunal Europeu de Justícia ha dictat tres importants sentències relatives a diferents aspectes de la contractació temporal:

En primer lloc, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de data 14 de setembre de 2016, assumpte C 596/14, resol la qüestió prejudicial formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sobre la conformitat de la legislació espanyola en el tractament de la indemnització per l'extinció del contracte dels treballadors temporals.

En essència, el TJUE considera que és discriminatòria la legislació espanyola amb els treballadors i treballadores temporals, ja que no reconeix una indemnització equivalent a la dels treballadors fixos per l'extinció de la seva relació laboral. Per tant, exigeix ​​als tribunals espanyols que a l'hora de resoldre els processos, reconeguin una indemnització als treballadors temporals equivalent a l'establerta per a l'acomiadament per causes objectives; és a dir, de vint dies per any de servei.

És important destacar que aquesta sentència també inclou dins del seu abast als funcionaris interins. Textualment hi diu: “El mero hecho de que este trabajador haya prestado sus servicios en virtud de un contrato de interinidad no puede constituir una razón objetiva que permita justificar la negativa a que dicho trabajador tenga derecho a la mencionada indemnización.” El caràcter general d’aquest principi també hauria de permetre incloure com a treballadors objecte d’indemnització per cessament de contracte al personal docent associat.

En les seves implicacions pràctiques, suposa equiparar els costos de l'acomiadament dels treballadors temporals als treballadors fixos. D'aquesta manera s'elimina l'enorme distorsió que genera la nostra legislació laboral, que de manera tradicional es fonamenta en l'absoluta desprotecció dels treballadors temporals davant l'acomiadament.

No és necessària cap reforma legal per habilitar que els tribunals puguin reconèixer, en el curs d'un procés laboral, l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any de servei davant l'extinció de qualsevol contracte temporal.

Aquesta mesura s'aplica a tots els contractes temporals que s'han subscrit i que estan vigents, o que se celebrin en el futur al nostre país. Però també comprèn a tots els contractes temporals que s'han extingit amb anterioritat a la pròpia data de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb l'únic límit que no hagi transcorregut el termini d'un any des que va tenir lloc aquesta extinció.

Aquesta situació requereix una reforma legislativa urgent, que modifiqui l'Estatut dels Treballadors (ET) en el sentit de reconèixer el dret de tots els treballadors temporals a percebre una indemnització equivalent a la prevista per a l'acomiadament objectiu quan finalitzi el seu contracte per les causes previstes en el mateix, al marge de la data de celebració d'aquest contracte.

Fins el moment que es faci aquesta reforma legal, des de CCOO, com el sindicat més representatiu d'aquest país, es promouran accions judicials que comprenguin la totalitat de treballadors i treballadores temporals, per fer efectives les diferències econòmiques que els puguin correspondre.

La sentencia C16/15 del TJUE denuncia la manca de garanties en l'ocupació pública davant l'encadenament de contractes temporals i habilita els òrgans judicials a prendre mesures dissuasòries per assegurar que un lloc fix es cobreixi amb un contracte fix.

El nostre sindicat entén que el contingut de la sentència és d'aplicació a tots els sectors d'ocupació pública i per tant d'aplicació al conjunt de les Administracions Públiques (General, Autonòmica, Local, Universitats, ...).

En conseqüència, CCOO exigeix l’obertura d'un procés de negociació que revisi i adapti la normativa estatal a allò que estableixen les directives comunitàries i els pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb un nivell de garanties per a tot el personal temporal, sigui la seva relació laboral o estatutària (funcionarial). Cal que es respecti el principi d'estabilitat en la ocupació, i per tant, que es mantingui el lloc de treball fins a la seva cobertura reglamentària quan existeixi frau de llei o irregularitats en la contractació.

Cal tenir en compte que perquè la sentència sigui d'aplicació, és necessari modificar les lleis bàsiques estatals, que a dia d'avui impossibiliten, per una banda, generar noves places vacants en les que s’haurien de convertir els actuals eventuals estructurals, que, com el seu nom indica, no cobreixen necessitats temporals o esporàdiques sinó que venen a cobrir necessitats de plantilla. D’una altra banda, també caldria eliminar les taxes de reposició i  convocar ofertes públiques d'ocupació que dotin d'estabilitat el conjunt de la ocupació pública

Finalment, la sentència referents als casos C 184/15 i  C 197/15 assegura al personal funcionari temporal els mateixos drets indemnitzatoris que als treballadors i treballadores laborals: no només assegura el dret a la indemnització davant l'extinció de la seva relació, sinó que també inclou el reconeixement de la seva condició de personal indefinit no fix si el contracte era abusiu.  Caldrà, també en aquest cas, fer les modificacions legislatives pertinents. 

Des de CCOO Universitats celebrem aquest nou pas en la lluita contra la precarietat i la discriminació dels treballadors i treballadores temporals i reclamem a la Generalitat i als equips de govern de les universitats públiques que posin fil a l’agulla per a aplicar-les en tota la seva extensió.

Salut i lluita,

CCOO Universitats

Llegir més...

El TSJC aclareix que la sentència referent a la paga extra afecta tant el PAS com el PDI laborals

Companyes i companys,

CCOO Universitats va presentar el passat 5 d’abril una demanda de conflicte col·lectiu (al qual es va adherir posteriorment la UGT) contra la retallada de la paga extra de l’any 2012 que van patir els treballadors i treballadores de les universitats públiques catalanes.

La sentència va ser favorable als treballadors i treballadores perquè  va estimar parcialment la nostra demanda i reconeix el dret a “percebre la part proporcional de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012 en la part meritada a data 15/07/2012”.

La demanda presentada a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comprenia tot el personal laboral de les universitats públiques (PAS i PDI). Malgrat això, la sentència només feia referència explícita al col·lectiu PAS-L. CCOO va presentar una petició d’aclariment que ha estat contestada a data 10 de setembre i que estableix, amb absoluta claredat, que la sentència afecta tant el PAS com el PDI laborals de les universitats publiques catalanes. Ambdós col·lectius sumen aproximadament 15.000 treballadors.

Demanem als rectors i a les gerències que acatin la sentència i que no perllonguin inútilment una batalla jurídica perduda d’antuvi. Les universitats tenen l’oportunitat i el recolzament legal per esmenar una retallada injusta i inútil. Cal començar de manera immediata la negociació per concretar les dates de l’execució de la sentència, incloent-hi també al personal funcionari de les universitats donat que CCOO ha presentat un recurs contenciós-administratiu per la mateixa causa, amb els mateixos fonaments jurídics, davant del mateix tribunal. A aquest respecte cal dir que el Jutjat del contenciós-administratiu num. 27 de Madrid, en sentència de 25 de setembre de 2013, ja ha estimat aquesta pretensió de CCOO per al personal funcionari. D’altra banda, des de les universitats hem de fer front comú per exigir a Generalitat que assumeixi les seves responsabilitats econòmiques.

Us adjuntem, per ordre cronològic, la demanda,la sentència, la petició d’aclariment i la respostadel TSJC i restem a la vostra disposició per a qualsevol altre informació.

Salut i lluita!

Llegir més...