El Tribunal Suprem dóna la raó a CCOO declarant el caràcter indefinit d’un professor associat

Sentència fonamental per reduir la temporalitat al PDI

El Tribunal Suprem dóna la raó a CCOO declarant el caràcter indefinit d’un professor associat

La sala Social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència amb data 22 de juny on declara que, tal com defensava l’advocada del Gabinet Jurídic de CCOO, un docent de la UPF (i membre del Comitè d’empresa per CCOO) que va tenir diversos contractes com a professor associat entre el 2008 i el 2012, ha de veure reconegut el caràcter d’indefinit no fix de la seva relació contractual.  En aquest cas al professor se li havia denegat la renovació del seu contracte d’associat i, per tant, la sentencia estableix el dret a la indemnització corresponent per acomiadament improcedent.

Tal com estableix la pròpia sentència “(…)la contratación temporal, aún considerando las peculiares características y regulación que presenta en el ámbito de las Universidades Públicas, ha de respetar la legislación laboral y en el aspecto que ahora interesa, lo dispuesto en el artículo 15 del ET , es decir, que la causa de la temporalidad aparezca debidamente justificada, no siendo posible cubrir necesidades permanentes de la Universidad recurriendo a la contratación de profesores asociados. No puede haber ningún espacio exento,ni por lo tanto tampoco el ámbito universitario, de la obligación de cumplimiento de la normativa de la Unión Europea y de la regulación española.” 

Creiem que aquesta sentencia del TS (junt amb una altra en termes similars del passat 1 de juny) obliguen a les universitats i al legislador a obrir un procés de negociació amb les organitzacions sindicals per tal de posar fi a una situació d’abús de la contractació temporal. Des de CCOO continuarem treballant per l’aprovació de plans d’estabilització a totes les universitats (tal com estableix el vigent conveni col·lectiu del PDI laboral) i reclamem que es facin les modificacions legislatives adients.

CCOO Universitats 

Llegir més...

L'alarmant situació de les plantilles de PDI

Benvolgudes companyes i companyes,

Ja està disponible l’informe de l’Observatoridel Sistema Universitari que compara l’evolució de les plantilles del personal docent i investigador (PDI) de les universitats públiques catalanes entre els cursos 2004/05 i 2014/15.

Algunes dades mostren que:

-  En termes de temps complet durant els darrers 5 cursos els efectius docents i investigadors han caigut un 23%.

-   El professorat funcionari ha passat de ser el 52% del total de PDI a ser-ne el 37%.

-  Ha augmentat la temporalitat. El curs 2004-05, el 54% de la plantilla era estable. El curs 2014-15 es trobava en el 49%.

-  Han augmentat els contractes a temps parcial que passen de ser el 35% del total d’efectius a ser-ne el 47%.

- Les retribucions han anat a la baixa i es troben a nivells de la dècada dels vuitanta. Segons l’estudi, un catedràtic d’universitat cobrava l’any 1988 entre 25.000 i 30.000 euros de mitjana. L’any passat percebia prop de 80.000 euros, que, segons l’Observatori, equival a uns 30.000 euros del 1988 si tenim en compte la inflació.

-  Els contractes d’ajudant pràcticament han desaparegut i la resta de contractes pre-doctorals ha patit fortíssimes retallades, pràcticament sense convocatòries.

-  La contractació de joves investigadors ha caigut un 36% en els darrers anys.

-   Hem dit adéu al professorat lector, que el curs 2009/10 va arribar a 720 efectius i el 2014/15 ja sols comptava amb 417, amb una davallada del 42%.

-  Som més vells. El percentatge que en té 50 o més ha augmentat 10 punts: del 36% al 46%, i no hi ha relleu generacional.

-  S'està fent un ús inadequat de la figura de professorat associat i visitant per part d’algunes universitats.

En aquesta situació, el Govern de la Generalitat es planteja allargar el programa Serra Hunter fins l’any 2030 sense donar solucions als problemes ja existents: impossibilitat de fer carrera acadèmica, precarietat, inestabilitat laboral, falta de promoció i falta d’una política de personal que faciliti el relleu generacional.

Des de CCOO continuem lluitant per reclamar una universitat pública compromesa amb les seves treballadores i treballadors que cregui realment que les condicions laborals sí són una variable clau a l'hora d’estar en els famosos rànquings.

Salutacions cordials.

CCOO Universitats 

Llegir més...

Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

CCOO reclama una ràpida modificació legal

Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

El passat 14 de setembre, el Tribunal Europeu de Justícia ha dictat tres importants sentències relatives a diferents aspectes de la contractació temporal:

En primer lloc, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de data 14 de setembre de 2016, assumpte C 596/14, resol la qüestió prejudicial formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sobre la conformitat de la legislació espanyola en el tractament de la indemnització per l'extinció del contracte dels treballadors temporals.

En essència, el TJUE considera que és discriminatòria la legislació espanyola amb els treballadors i treballadores temporals, ja que no reconeix una indemnització equivalent a la dels treballadors fixos per l'extinció de la seva relació laboral. Per tant, exigeix ​​als tribunals espanyols que a l'hora de resoldre els processos, reconeguin una indemnització als treballadors temporals equivalent a l'establerta per a l'acomiadament per causes objectives; és a dir, de vint dies per any de servei.

És important destacar que aquesta sentència també inclou dins del seu abast als funcionaris interins. Textualment hi diu: “El mero hecho de que este trabajador haya prestado sus servicios en virtud de un contrato de interinidad no puede constituir una razón objetiva que permita justificar la negativa a que dicho trabajador tenga derecho a la mencionada indemnización.” El caràcter general d’aquest principi també hauria de permetre incloure com a treballadors objecte d’indemnització per cessament de contracte al personal docent associat.

En les seves implicacions pràctiques, suposa equiparar els costos de l'acomiadament dels treballadors temporals als treballadors fixos. D'aquesta manera s'elimina l'enorme distorsió que genera la nostra legislació laboral, que de manera tradicional es fonamenta en l'absoluta desprotecció dels treballadors temporals davant l'acomiadament.

No és necessària cap reforma legal per habilitar que els tribunals puguin reconèixer, en el curs d'un procés laboral, l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any de servei davant l'extinció de qualsevol contracte temporal.

Aquesta mesura s'aplica a tots els contractes temporals que s'han subscrit i que estan vigents, o que se celebrin en el futur al nostre país. Però també comprèn a tots els contractes temporals que s'han extingit amb anterioritat a la pròpia data de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb l'únic límit que no hagi transcorregut el termini d'un any des que va tenir lloc aquesta extinció.

Aquesta situació requereix una reforma legislativa urgent, que modifiqui l'Estatut dels Treballadors (ET) en el sentit de reconèixer el dret de tots els treballadors temporals a percebre una indemnització equivalent a la prevista per a l'acomiadament objectiu quan finalitzi el seu contracte per les causes previstes en el mateix, al marge de la data de celebració d'aquest contracte.

Fins el moment que es faci aquesta reforma legal, des de CCOO, com el sindicat més representatiu d'aquest país, es promouran accions judicials que comprenguin la totalitat de treballadors i treballadores temporals, per fer efectives les diferències econòmiques que els puguin correspondre.

La sentencia C16/15 del TJUE denuncia la manca de garanties en l'ocupació pública davant l'encadenament de contractes temporals i habilita els òrgans judicials a prendre mesures dissuasòries per assegurar que un lloc fix es cobreixi amb un contracte fix.

El nostre sindicat entén que el contingut de la sentència és d'aplicació a tots els sectors d'ocupació pública i per tant d'aplicació al conjunt de les Administracions Públiques (General, Autonòmica, Local, Universitats, ...).

En conseqüència, CCOO exigeix l’obertura d'un procés de negociació que revisi i adapti la normativa estatal a allò que estableixen les directives comunitàries i els pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb un nivell de garanties per a tot el personal temporal, sigui la seva relació laboral o estatutària (funcionarial). Cal que es respecti el principi d'estabilitat en la ocupació, i per tant, que es mantingui el lloc de treball fins a la seva cobertura reglamentària quan existeixi frau de llei o irregularitats en la contractació.

Cal tenir en compte que perquè la sentència sigui d'aplicació, és necessari modificar les lleis bàsiques estatals, que a dia d'avui impossibiliten, per una banda, generar noves places vacants en les que s’haurien de convertir els actuals eventuals estructurals, que, com el seu nom indica, no cobreixen necessitats temporals o esporàdiques sinó que venen a cobrir necessitats de plantilla. D’una altra banda, també caldria eliminar les taxes de reposició i  convocar ofertes públiques d'ocupació que dotin d'estabilitat el conjunt de la ocupació pública

Finalment, la sentència referents als casos C 184/15 i  C 197/15 assegura al personal funcionari temporal els mateixos drets indemnitzatoris que als treballadors i treballadores laborals: no només assegura el dret a la indemnització davant l'extinció de la seva relació, sinó que també inclou el reconeixement de la seva condició de personal indefinit no fix si el contracte era abusiu.  Caldrà, també en aquest cas, fer les modificacions legislatives pertinents. 

Des de CCOO Universitats celebrem aquest nou pas en la lluita contra la precarietat i la discriminació dels treballadors i treballadores temporals i reclamem a la Generalitat i als equips de govern de les universitats públiques que posin fil a l’agulla per a aplicar-les en tota la seva extensió.

Salut i lluita,

CCOO Universitats

Llegir més...

Denunciem els impediments pel PDI no permanent del "Plan Nacional 2013"

Des de CCOO es vol denunciar la darrera convocatòria d’ajudes corresponents als Programas Estatales de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia, Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento, en el marco del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016 (http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-11616) i al Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marco del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016 (http://www.boe.es/boe/dias/2013/11/06/pdfs/BOE-A-2013-11617.pdf), tots dos publicats el 6 de novembre.

Aquestes convocatòries impedeixen al Personal Docent i Investigador de les Universitats Públiques amb contractes no permanents que no cobreixin el termini d’execució del projecte, demanar-ne un com a co-IP, possibilitat que sí que s’ofereix a investigadors del Programa Ramón y Cajal i al professorat emèrit (article 18, apartats 3 i 4).

Tanmateix, es genera una diferència entre equip investigador i equip de treball que no s’explica gens bé, quedant exclosos del primer grup els professors interins (Agregats o Titulars), Lectors, Ajudants, Associats, Col·laboradors temporals i investigadors predoctorals i postdoctorals (propis o de programes específics) amb contractes no permanents que no cobreixin el termini d’execució del projecte.

Tot i que hi ha la possibilitat de demanar projectes amb una durada inferior al tres anys, no acaba de comprendre’s aquesta diferència que pot tenir importants repercussions per a la carrera investigadora i acadèmica del professorat novell ja que

-       Participar en els projectes com a investigadors és valorat com a un mèrit en l’obtenció de lesacreditacions per a accedir a places estables. El fet de considerar la participació en una categoria inferior, impedeix la promoció i la estabilització del PDI.

-       Afecta a la capacitat investigadora de les Universitats, ja que a l’impedir a una gran part dels professors i investigadors formar part de l’equip d’investigació les possibilitades de finançament queden reduïdes.

-       La capacitat de renovació i formació de nou personal docent i investigador de les Universitats queda en entredit, i es menysvalora la funció de la Universitat.

Per tot això, CCOO insta al Ministeri que faci els canvis pertinents i realitzarà les accions pertinents per a què es duguin a terme.

Per altra banda, considerem que les Universitats en la seva funció de defensa dels seus treballadors han de manifestar de manera oficial la voluntat que els investigadors afectats romanguin vinculats de manera permanent. 

Llegir més...

La majoria del PDI Laboral pot anar-se'n al carrer si s'aplica el RD de mesures urgents de correcció del dèficit públic

Les universitats públiques, en una situació sense comparació amb altres sectors, estan vivint un atac sense precedents per part de les diferents administracions.

El RDL 20/2011, de mesures de correcció del dèficit públic, no té en compte la casuística de contractació de les universitats públiques, obligada per la LOU. L'aplicació d'ambdúes regulacions comporta la impossibilitat de concursos per a la promoció o estabilització de tot el PDI contractat. Això suposa que els contractes fel PDI laboral no permanent tinguin durada limitada (ajudants, lectors, investigadors i tecnòlegs contractats com Ramón i Cajal, Juan de la Cierva, visitants, becaris i similars). Per tant, aquest PDI laboral quedarà al carrer quan se'ls acabin els seus actuals contractes (majoria el proper agost).

En casd que els processos de consolidació del PDI laboral no permanent s'eliminin, es tirarà a les escombraries tota la inversió que s'ha realitzat en la seva formació, i es compromet seriosament el relleu generacional a la Universitat, per no parlar que deixarà sense feina a molts companys i companyes que s'han dedicat en exclusivitat a la docència i investigació.

Així mateix, una altra mesura del RDL com és la impossibilitat de fer nous contractes temporals fa que no es puguin garantir alguns serveis i / o substitucions per diferents causes, podent arribar a afectar els que requereixen una renovació.

Recordem que el RDL 20/2011, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, estableix que tota l'Administració pública té una taxa de reposició del 0%, excepte els funcionaris docents no universitaris, les places d'hospitals i centres del sistema de salut , forces armades i forces i cossos de seguretat de l'Estat, que tindran una taxa del 10%. Les universitats públiques no estan incloses en aquesta llista, per tant no són un servei públic prioritari per aquest govern.

Hem de denunciar també que moltes comunitats autònomes no s'estan executant els pagaments de les transferències compromeses i aprovades en els seus consells socials. Aquest fet està portant a les universitats a una situació d'asfíxia financera, que posa en perill el pagament als proveïdors i les nòmines dels treballadors.

També és d'extrema gravetat el que ha passat aquest cap de setmana, amb la intervenció de facto de la Universitat Autònoma de Barcelona (clica aquí). Un atac frontal a un dret constitucional com és l'autonomia universitària. Aquest fet pot portar al convenciment que tot s'hi val. La comunitat universitària s'ha d'oposar frontalment a aquesta intervenció.

Totes aquestes accions, realitzades des de governs centrals i autonòmics, comprometen seriosament el futur de la Universitat pública.

El Govern central ha decidit deixar a les universitats en les pitjors condicions de l'àrea pública, deixant clar que no ocupen un lloc destacat entre les seves prioritats, de manera que des de CCOO, exigim al Ministeri que aclareixi l'aplicació del Decret en tots i cadascun dels seus punts, i tingui en consideració les peculiaritats especials del personal de les universitats públiques.

Tota la comunitat universitària ha de reaccionar, i CCOO fa una crida als rectors perquè siguin inflexibles davant les retallades indiscriminants de les administracions, i insta a les CA i al Ministeri a fer un exercici de corresponsabilitat, per fer front a la situació creada per la publicació d'aquest Decret.

La situació creada dificulta seriosament el manteniment del servei que proporciona la universitat pública i posa en perill milers de llocs de treball, de manera que només es pot cridar a la mobilització i la lluita. 

Participa activament en totes les accions que vagin apareixent per reivindicar els teus drets i el teu lloc de treball.

Llegir més...