El Moviment Carta Oberta per la Ciència convoca una concentració contra les retallades en R+D+i el 19 de desembre

El col·lectiu Carta Oberta per la Ciència convoca concentracions a tot l'Estat per al dia 19 de desembre per exigir un canvi de rumb en la política del Govern en R+D+i. A Madrid la concentració tindrà lloc el dimecres 19 a les 13:30 davant de la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense, i comptarà amb la solta de globus simbolitzant la fugida de cervells del nostre país i la lectura del comunicat conjunt, que serà després lliurat a Presidència del Govern per representants del col·lectiu.

Els pressupostos públics en R+D+i han patit una reducció del 40% en els últims quatre anys. L'informe de l'INE assenyala que la despesa en R+D+i al nostre país el 2011 va caure per primera vegada en la nostra història i va retrocedir a 1,33% del PIB allunyant-se encara més de la mitjana europea. Els efectes són evidents i devastadors en tot el sistema: universitats, organismes públics d'investigació, projectes d'investigació, convocatòries de Recursos Humans, ajudes doctorals, ajudes per a emprenedors i innovació, etc. L'endarreriment en la convocatòria del Pla Nacional i el parèntesi de les convocatòries de la UE, per al 2013, afegeixen una gravetat inusual a la situació.

Tot això està deteriorant el nostre sistema públic de R+D+i , causant danys que costarà decennis posar remei i obligant a un exili forçós a molts joves investigadors i tecnòlegs. I amb això impedint la sortida de la crisi econòmica que s'ha de basar en un model productiu sustentat en la R+D+i  És imprescindible donar un gir a aquesta política a nivell estatal i exigir també un compromís en defensa de la investigació i la innovació a nivell europeu.

AMB R + D + I SI HI HA FUTUR

El col·lectiu Carta Oberta per la Ciència l'integren:

• Confederació Espanyola de Societats Científiques (COSCE)
• Conferència de Rectors d'Universitat d'Espanya (CRUE)
• Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO)
• Unió General de Treballadors (UGT)
• Federació de Joves Investigadors (FJI)
• Associació Nacional d'Investigadors Ramón i Cajal (ANIRC)

Les concentracions previstes són:

• Madrid: Plaza de Ramón y Cajal (Facultades de medicina y Farmacia), UCM 13:30h
• Barcelona: Palau Reial, Campus Diagonal 13:30h
• Granada: “Paseíllos universitarios” 13:30h
• Valencia: Estación Norte 12h
• Murcia: Vicerrectorado de Investigación, Universidad de Murcia 13:30h
• Santiago de Compostela: Plaza Obradoiro/Raxoi 13:30h
• Salamanca: Plaza de Bolonia (Campus Miguel de Unamuno) 13:30h
• Sevilla: Edificio CSIC en La Cartuja 13:30h
• Málaga: Hospital Civil de Málaga 13:30h
• Las Palmas: Ciencias Básicas, Campus Tafira 12h (hora local)
• Tenerife: Feria Divulgativa de la Investigación 12h (hora local)

Enllaç per a informacions d'última hora: http://conimasdmasihayfuturo.com/

AMB R + D + I HI HA FUTUR!!

NO FALTIS A LA CONCENTRACIÓ!!

Tancada a la UCM

Mentre els rectors presenten manifestos en defensa de la universitat pública, la conflictivitat dins de les seves universitats segueix creixent. Aquests últims dies, delegats i delegades de CCOO i altres sindicats, al costat de nombrosos treballadors, estan tancats al rectorat de la Universidad Complutense de Madrid en defensa dels drets laborals i salarials, i contra l'actitud intransigent del Rector, que pretén "salvar la institució" a costa dels salaris i les condicions de treball de PAS i PDI. Es pot seguir la tancada a http://ccoo-ucm.blogspot.com.es

Llegir més...

Jornada de lluita 13D en contra de la LOMCE i de les retallades en Educació

El 3 de desembre, el ministre Wert va presentar una nova versió de l'Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que empitjora l'anterior, si és que això era possible. CCOO rebutja l'avantprojecte per que aquest suposa:

• Una selecció de l'alumnat des del principi de l'educació primària, per evitar dotar als centres de personal per a l'atenció a la diversitat.
• Un augment de les desigualtats socials per la pèrdua de suports i programes educatius que compensaven les desigualtats d'origen.
• Un atac a la figura del docent i a les condicions apropiades en què ha de realitzar la seva tasca educativa i un menyspreu absolut als drets del professorat i de la tasca que desenvolupa.
• Una aposta per l'especialització curricular de centres amb caràcter elitista.
• Una pèrdua de la participació de tots els sectors que conformen la comunitat educativa, obstaculitzant la necessària corresponsabilitat que implica el fet educatiu.
• Una reforma ideològica de l'educació disfressada de reforma necessària.
• Deixar les llengües pròpies de les comunitats autònomes en una categoria d'inferioritat respecte al castellà.
• Reforçar l'estatus de la religió en contra d'una educació laica i universal.
• Reforçar el poder de l'administració central en la presa de decisions respecte als currículums i les avaluacions, per la qual cosa esdevé tremendament centralitzadora i adoctrinadora de l'educació.

Les retallades en educació, a més, provocaran irremeiablement que es perdin grans conquestes educatives i que tornem a les condicions educatives dels anys 70.

Les dures retallades sociolaborals i retributives suposen en el dia a dia: més alumnes per aula, menys professorat, més hores lectives per professor, menys programes de suport i reforç, menys temps d'atenció a les famílies i l'alumnat, menys retribucions, més grups / unitats d'alumnes per cada docent i més desprestigi social.

L'augment de les desigualtats socials a més suposa: menys beques i ajudes a l'estudi, menys ajudes de menjador, llibres i transport escolar, més concerts a centres privats que segreguen l'alumnat, més concerts de batxillerat als centres privats, més despesa per a les famílies en l'escolarització del 0-3 i menys places públiques en el 0-3.

Des del punt de vista acadèmic estableix a més categories entre matèries, considerant l'aprenentatge fragmentat i parcial i ho aprofita per menysprear certes disciplines i activitats formatives, especialment les formes expressives artístiques i l'educació física, amb una concepció reduccionista de la formació humana.

Com a resultat d'aquestes mesures tindrem sens dubte: una pèrdua dels elements que compensen les desigualtats d'origen, una pèrdua de la igualtat d'oportunitats i qualitat educativa només per qui se la pugui pagar.

Es perden conquestes educatives importantíssimes com: la igualtat d'oportunitats en l'escolarització obligatòria, l'atenció educativa per a l'alumnat més necessitat, la integració escolar, la coeducació, la participació de la comunitat educativa en la gestió dels centres, l'educació per a la ciutadania i la qualitat en l'ensenyament.

Per tot això CCOO fa una crida a la mobilització per defensar l'educació de qualitat que la ciutadania necessita, abordant els problemes reals que avui té l'educació, perquè cal garantir el dret a l'educació per a tothom, aturar les retallades de recursos i les retallades de plans educatius per a la millora, i finalment aturar aquesta proposta de llei que ens torna al passat irremeiablement en alguns aspectes, a la desregulació i manca de garanties educatives.

Defensem una educació per a tothom.

Participa en les accions, concentracions, manifestacions i altres activitats organitzades per la comunitat educativa amb motiu de la jornada de lluita estatal del 13 de desembre.

Entre tots i totes podem defensar l'educació pública!!

Llegir més...

El Govern que havia de crear ocupació, aprova un nou reglament per facilitar més encara l'acomiadament, també a universitats

Dimarts, 30 d'octubre, es va publicar el RD 1483/2012, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada.

Aquest té, entre altres objectius, establir les peculiaritats del procediment d'acomiadament en el sector públic i específicament en l'àmbit de les administracions públiques, d'acord amb el que estableix la disposició addicional vintena del Estatut dels Treballadors.

Després de no renovar una gran quantitat de Funcionaris interins en les Administracions Públiques, incloses les universitats, on aquest acomiadament no necessitava de normativa específica, i d'una part important de professors associats, ajudants, ajudants doctors i investigadors, el govern aprova aquest Reglament per anar més enllà i entrar en el possible acomidament col·lectiu dels laborals amb contracte indefinit com a contractats doctors, col·laboradors o PAS Laboral.

Comença recordant-nos, per si se'ns havia oblidat: Aquest Reial Decret es dicta a l'empara del que disposa l'article 149.1.7 ª de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral sense perjudici que sigui executada pels òrgans de les comunitats autònomes, amb un títol específic del sector públic. El text diu:

Als efectes de les causes d'aquests acomiadaments en les Administracions Públiques, s'entendrà que concorren causes econòmiques quan es produeixi en les mateixes una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. En tot cas, s'entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. S'entén que concorren causes tècniques, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels mitjans o instruments de la prestació del servei públic de què es tracti i causes organitzatives, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal adscrit al servei públic.

Les causes tècniques o organitzatives queden del tot obertes, però sens dubte el tancament de titulacions, a l'empara de les RD-llei 12/2012 de 20 d'abril podrà ser una de les causes.

Resulta especialment paradigmàtic, els casos en què el dèficit l'ha provocat i augmentat la pròpia administració, per retardar o no pagar les partides compromeses d'exercicis anteriors. En aquests casos, fins ara, no s'han depurat responsabilitats, i com sempre, ho acabaran pagant els treballadors. Mentre, continuen creixent els llocs de designació directa.

Al seu torn, a partir d'ara el RD marca un futur ombrívol per als serveis públics que quedaran totalment supeditats a la discrecionalitat unilateral del govern. Tots som conscients que la dependència econòmica de les Universitats Públiques superen en la majoria de casos el 80% del total de la despesa. Una reducció dels pressupostos obre directament la porta a l'acomiadament del personal universitari.

Respecte a les prioritats de permanència tindrà prioritat el personal laboral fix que hagi adquirit aquesta condició, d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, a través d'un procediment sel·lectiu d'ingrés convocat a aquest efecte, quan així ho estableixi aquest ens, organisme o entitat pública. La Secretaria d'Estat de AAPP o autoritat equivalent en l'àmbit de les comunitats autònomes, podrà establir l'aplicació d'aquesta prioritat en els procediments que afectin el personal laboral dels seus respectius àmbits, tot i que el Departament, Conselleria, organisme o entitat que promogui el procediment no ho hagués previst, si, a la vista de l'expedient, entén que és aplicable aquesta prioritat, per ser adequada a les circumstàncies concurrents, tenint en compte l'ordenació general en matèria de recursos humans i interès públic.

Queda per veure la pressa que es donen algunes CCAA per aplicar aquest nou decret. Que sens dubte acabarà afeblint encara més els serveis públics. En moltes universitats ja s'ha acomiadat a gran part del personal que no era fix, per la qual cosa aquest sistema sembla dissenyat per acomiadar als que tinguin subscrit contractes de caràcter indefinit.

Cada dia que passa sobren més motius per secundar la Vaga General del 14N

Ens deixen sense futur

Actua! Mobilitza't!

Llegir més...

La LOMCE i la SELECTIVITAT

El Ministeri d'Educació ha presentat l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa (LOMCE) on, en particular, es recull l'accés a la universitat.

Aquest avantprojecte comença amb aquesta frase memorable, de les que queden per a la posteritat:

"L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l'arena internacional i afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l'àmbit educatiu suposa obrir les portes a llocs de treball d'alta qualificació, el que representa una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges en el mercat global."

És a dir, per aquest govern, l'Educació només té interès en termes econòmics i de competitivitat. No és mal començament.

La proposta del govern estatal quant a l'accés a la universitat apareix en l'article 38. En aquest article es diu que "el Govern ha d'establir la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d'admissió dels alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller o equivalent" utilitzant com a criteris la qualificació final del Batxillerat, les modalitats i vies cursades, les qualificacions obtingudes en matèries concretes, la formació acadèmica o professional complementària, l'avaluació específica de coneixements i/o d'aptituds personals i els estudis superiors cursats amb anterioritat.

A més, "quan la universitat estableixi procediments d'admissió en alguna titulació oficial, l'accés a aquella vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final del Batxillerat i la qualificació obtinguda en el procediment d'admissió establert."

En definitiva, s'admet de manera explícita que puguin existir processos d'admissió diferents per a cada titulació i/o Universitat. Si recordem que durant el curs 2011-2012 estaven implantats 2.413 graus universitaris verificats en el Sistema Universitari Espanyol, podem preveure les disparitats de criteris i les disfuncions que aquest sistema produirà.

Les modalitats o vies del Batxillerat seran les següents:

• Arts.
• Ciències amb dues vies a escollir: Ciències i Enginyeria, i Ciències de la Salut.
• Humanitats i Ciències Socials, amb dues vies a escollir: Humanitats i Ciències Socials.

Quant a la qualificació final del Batxillerat (article 36.bis) i l'obtenció del títol de Batxiller (article 37), els punts destacats de la proposta del govern estatal són:

• Els alumnes realitzaran una avaluació en finalitzar aquesta etapa, en la qual es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l'etapa.
• Els criteris d'avaluació seran establerts pel govern per a tot el sistema educatiu espanyol.
• Per obtenir el títol de batxiller és necessària la superació de l'avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de Batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10, que es deduirà de la nota mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del Batxillerat ponderada al 60% i de la nota obtinguda en l'avaluació final de batxillerat al 40%.

El govern estatal proposa, per tant, que les notes del centre valguin un 60% de la qualificació, amb la discrecionalitat que això pot suposar. Els criteris seran centralitzats, cosa que provocarà una uniformització del sistema. No sabem si les proves seran consensuades o no entre el sistema universitari i el sistema educatiu no universitari, ja que només s'estableix que es realitzaran en els centres i seran avaluades per especialistes externs al centre. D'aquests especialistes experts no sabem quina serà la seva procedència, ni el criteri de selecció d'aquests.

Si aquest procediment finalment s'aprova, serà molt difícil garantir l'equitat del sistema i planificar l'oferta educativa. Segurament, tot el procés acabarà sent un caos, ple d'incertesa i patiment estèril per als estudiants i les seves famílies.

CCOO INSTA A LA RETIRADA d'aquest model de procés d'admissió proposat pel govern i no comparteix la seva filosofia sobre l'avaluació, que s'ha d'enfocar a la millora ia la solució del problema de l'abandonament escolar prematur, ja que Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar segons la Unesco en l'edició 2012 "Educació per a tots" (EPT), REPROVA les actuacions del ministre Wert i CONVOCA a la participació activa en la Vaga General del proper dia 14 de NOVEMBRE.

Llegir més...

Vaga General europea novembre 14

ENS DEIXEN SENSE FUTUR. HI HA CULPABLES.

HI HA SOLUCIONS

El Comitè Executiu de la Confederació Sindical Europea, reunit el 17 d'octubre, crida a una jornada d'acció i solidaritat el 14 de novembre. Aquesta jornada adoptarà diverses formes: vagues, manifestacions, concentracions i altres accions.

L'austeritat no funciona. Les polítiques per a la consolidació pressupostària iniciades el maig de 2010 han sumit novament a Europa en recessió. Cau l'activitat econòmica, creix la desocupació, l'atur juvenil cobra tints dramàtics, es deteriora el model social, els drets laborals i socials es veuen reduïts.

A finals del mes de setembre el Govern va presentar el projecte de Llei de PGE 2013. Transfereix a les comunitats autònomes la major part de la responsabilitat en la retallada de la despesa social. No podem oblidar que en l'últim mes són gairebé 80.000 persones les que han perdut el seu lloc de treball, i que ja estem patint les conseqüències del Decret de 13 de juliol, on es van reduir les prestacions per desocupació. El govern pretén retallar la despesa en desocupació un 6,3% quan 1.737.000 famílies tenen tots els seus membres en atur, el que denota una gran insensibilitat.

El Projecte de Pressupostos també inclou importants retallades, de manera significativa en protecció social, les partides destinades a la dependència, els serveis socials, l'ajuda a la cooperació al desenvolupament, al món rural, el medi ambient...

En unes condicions així només cal esperar que augmenti la pobresa (un 27% de la població espanyola està per sota del llindar de la pobresa), i l'exclusió. Fenòmens tots dos que influeixen molt majoritàriament en les dones, els emigrants, els joves i, ara ja, en la infància (més de 2.200.000 nens i nenes a Espanya viuen en llars considerades pobres o en situació de pobresa severa). I tot això mentre l'estat perd al voltant de 90.000 milions d'euros cada any per frau fiscal.

Exigim Una altra Política

Reivindiquem una altra política que doni prioritat a la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, amb especial atenció als joves als quals s'està condemnant a l'emigració oa l'exclusió social.

Reivindiquem un canvi de model econòmic que aposti per un desenvolupament sostenible que es fonamenti en un sector industrial dinàmic i competitiu assentat en la inversió en R+D+I i en un sistema educatiu que garanteixi, alhora, qualitat i equitat.

Exigim una universitat pública de qualitat, degudament finançada, accessible a tots, sense exclusions de cap tipus, que ens permeti avançar cap a una societat més justa.

És el moment de mobilitzar-se. L'organització de la vaga ha de ser una tasca de tots.

Estem davant d'un conflicte que no és únicament laboral. Les conseqüències de les polítiques que s'estan duent a terme perjudiquen a tota la societat, i només s'estan beneficiant amb la crisi les elits economicofinanceres.

¡LA VAGA GENERAL DEL 14N ÉS TASCA DE TOTHOM!

Llegir més...

Nou atac sense pal·liatius als empleats públics (Hoja del Lunes 548)

El dissabte 14 juliol, per no ser un dissabte diferent, es va publicar el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. Un cop més un decret que ens retalla drets, com ja ens tenen acostumats. A més segueixen en la línia de massacrar l'autonomia de les CCAA.

Les principals mesures de caràcter laboral (ataquen en tots els fronts) són les següents:

Article 1: Règim d'incompatibilitats de pensions indemnitzatòries, prestacions compensatòries i percepcions similars.

Les pensions indemnitzatòries seran incompatibles amb qualsevol retribució a càrrec dels PGE, qualsevol retribució privada o pensió de jubilació.

Article 2. Paga extraordinària del mes de desembre de 2012 del personal del sector públic.

El personal del sector públic veurà reduïda les seves retribucions en les quanties que correspongui de percebre al mes de desembre com a conseqüència de la supressió tant de la paga extraordinària com de la paga addicional de complement específic o pagues addicionals equivalents a aquest mes.

Es pot acordar amb cada administració competent decidir que aquesta reducció s'executi de forma prorratejada entre les nòmines pendents de percebre en el present exercici.

La reducció retributiva també és aplicable al personal laboral d'alta direcció, el personal amb contracte mercantil, i al no acollit a conveni col·lectiu que no tingui la consideració d'alt càrrec.

Les quantitats es destinaran en exercicis futurs a realitzar aportacions en plans de pensions o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de la jubilació.

No és aplicable en aquells empleats públics pels que les retribucions per jornada completa no arriben en còmput anual a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional.

Article 7. Modificació de l'article 32 de l'EBEP

2. Es garanteix el compliment dels convenis col·lectius i acords que afectin el personal laboral, llevat que excepcionalment i per causes greus d'interès públic derivades de l'alteració substancial de les circumstàncies econòmiques, els òrgans de govern de les administracions públiques suspenguin o modifiquin el compliment de convenis col·lectius o acords ja signats en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l'interès públic. Les administracions públiques han d'informar les organitzacions sindicals de les causes de la suspensió o modificació.

Article 8. Modificació dels articles 48 i 50 de l'EBEP.

S'unifiquen tots els permisos de tots els funcionaris públics:

1. Per mort, accident o malaltia greu d'un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, 3 dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat i 5 quan sigui en diferent localitat. Quan sigui d'un familiar de segon grau serà de 2 dies a la mateixa localitat i de 4 dies en distinta localitat.
2. Per trasllat de domicili sense canvi de residència, 1 dia.
3. Per realitzar funcions sindicals o de representació de personal, en els termes que es determini.
4. Per concórrer a exàmens finals i altres proves definitives d'aptitud, durant els dies de la seva celebració.
5. Per la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part per les funcionàries embarassades.
6. Per lactància d'un fill menor de 12 mesos tindrà dret a un dia d'absència del treball que podrà dividir en dues fraccions. Aquest dret es pot substituir per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l'inici i al final de la jornada, o en 1 hora a l'inici o al final de la jornada. Aquest pot ser exercit per qualsevol dels dos progenitors en el cas que ambdós treballin. La funcionària podrà sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent. Aquest permís s'incrementarà proporcionalment en els parts múltiples.
7. Per naixement de fills prematurs o que per qualsevol altra raó hagin de romandre hospitalitzats a partir del part, la funcionària o funcionari tindran dret a absentar-se del treball durant un màxim de 2 hores diàries percebent les retribucions íntegres. Tindran dret a reduir fins a un màxim de 2 hores de treball, amb la disminució proporcional de les retribucions.
8. Per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d'un menor de 12 anys, de persona gran que requereixi d'especial dedicació, o d'una persona amb discapacitat que no desenvolupi activitat retribuïda, tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les retribucions que correspongui. Dret fins al segon grau de consanguinitat.
9. Per ser necessari atendre la cura d'un familiar de primer grau, el funcionari tindrà dret a sol·licitar una reducció fins al 50% de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d'1 mes. Si hi ha més d'un titular amb aquest dret es podrà prorratejar, respectant el termini màxim d'un mes.
10. Per temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.
11. Per assumptes particulars, 3 dies.
12. Per matrimoni, 15 dies.

Conclusió, han arrasat amb tots els Acords de Conciliació, han deixat els dies d'assumptes particulars de manera testimonial, per recordar-nos que existeixen, i si no et cases no tens permís: un incentiu del PP al matrimoni.

Modificació de l'Article 50 de l'EBEP: Vacances dels funcionaris públics

Els funcionaris públics tindran dret a gaudir, durant cada any natural, d'unes vacances retribuïdes de 22 dies hàbils, o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant l'any va ser menor.

S'ha acabat el mes de vacances, si vols guardar algun dia per Nadal o Setmana Santa, millor ens oblidem.

Article 9. Prestació econòmica en la situació d'incapacitat temporal del personal al servei de les administracions públiques, organisme i entitats dependents i òrgans constitucionals.

Quan la situació d'incapacitat temporal derivi de contingències comunes, durant els 3 primers dies, es podrà reconèixer un complement retributiu fins a arribar com a màxim el 50% de les retribucions del mes anterior. Des del dia 4rt fins al 20è, tots dos inclosos, no ha de superar el 75% de les retribucions del mes anterior. A partir del 21è fins al 90è, tots dos inclosos, es pot reconèixer el 100%. Quan la incapacitat temporal derivi de contingències professionals, podrà complementar des del primer dia al 100%. A partir del 90è és aplicable el règim especial d'acord amb la seva normativa.

Cada administració pública pot determinar, respecte al seu personal, els supòsits en què, amb caràcter excepcional i degudament justificats, es pugui establir un complement fins a arribar a un màxim del 100% de les retribucions. Es consideraran en tot cas degudament justificats els supòsits d'hospitalització i intervenció quirúrgica.

I, de manera general, se suspenen els acords, pactes i convenis per al personal del sector públic (inclòs el personal de les universitats), subscrits per les administracions públiques i els seus organismes i entitats que continguin clàusules que s'oposin al que disposen els articles de l'1 al 15 d'aquest RDL.

Aquestes retallades no poden quedar sense resposta. El 19 de juliol AL CARRER! Manifesta't juntament amb els teus companys i companyes a la teva ciutat, per protestar contra les mesures que afecten, a les persones en atur, als empleats públics i als pensionistes.

VOLEN ARRUÏNAR EL PAÍS. SOM MÉS, CAL IMPEDIR-LOS-HI!

Llegir més...

Un pas decidit cap a la Universitat d'elit (Hoja del Lunes 547)

El 5 de juliol es va publicar al BOE el Reial Decret 1000/2012, de 29 de juny, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2012-2013, i es modifica parcialment el Reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s'estableix el règim de les beques i ajuts a l'estudi personalitzats.

El Reial Decret no introdueix canvis en les quanties, ni en els nivells de renda. Ni tan sols se'ls aplica l'IPC. És una transposició del corresponent Reial decret de 2011 en aquests apartats. Els llindars de renda per a l'accés a beques salari o beques de compensació romanen per sota del salari mínim interprofessional.

Les modificacions s'han introduït en els requisits acadèmics per al curs 2013-2014. A partir del curs 2013-2014, per a l'obtenció de qualsevol component de beca, els qui es matriculin per primera vegada en primer curs d'estudis de Grau hauran d'acreditar una nota d'accés a la Universitat de 6,5 punts, exclosa la qualificació obtinguda en el fase específica.

Els sol·licitants de segons i posteriors cursos d'ensenyaments universitaris hauran d'haver superat en els últims estudis cursats els següents percentatges dels crèdits matriculats: Arts i Humanitats 100%, Ciències 100%, Ciències Socials i Jurídiques 100%, Ciències de la Salut 100%, Ensenyaments Tècnics 85%.

Alternativament, els sol·licitants de segons i posteriors cursos que no superin el percentatge de crèdits establert en el paràgraf anterior hauran d'haver superat en els últims estudis cursats el següents percentatges de crèdits i haver aconseguit les següents notes mitjanes de les assignatures superades: Arts i Humanitats 90% (6,5 punts), Ciències 80% (6,5 punts), Ciències Socials i Jurídiques 90% (6,5 punts), Ciències de la Salut 80 % (6,5 punts), Ensenyaments Tècnics 65% (6 punts).

Els estudiants de primer curs de Màsters que habiliten per a l'exercici d'una professió regulada hauran d'acreditar una nota mitjana de 6,5 punts en els estudis previs que els donen accés al màster. En els restants estudis de màster aquesta nota mitjana serà de 7 punts. A aquests efectes, les notes mitjanes procedents d'estudis d'ensenyaments tècnics es multipliquen pel coeficient 1,17.

Els estudiants de segon curs de Màsters que habiliten per a l'exercici d'una professió regulada hauran d'acreditar una nota mitjana de 6,5 punts en el primer curs. En els restants estudis de màster aquesta nota mitjana serà de 7 punts. En tots dos casos es requerirà haver-hi superat la totalitat dels crèdits del primer curs.

Amb aquesta regulació, queden clarament endurits els criteris per a l'obtenció de les beques. Es preserva de moment el model de beques, però queda molt tocada la dimensió social, que era l'objectiu inicial d'aquest model. (Hoja del Lunes 521 (23-05-11)).

En la beca de matrícula en el curs 2011-2012 es penalitzava la repetició d'assignatures a partir de la tercera matrícula i en les Enginyeries i Arquitectura a partir de la quarta. En el curs actual des de la primera repetició. Anteriorment, per a la renovació de la beca calia superar 48 crèdits (80%) i en les Enginyeries i Arquitectura 36 crèdits (60%).

CCOO defensem que les penalitzacions en el rendiment acadèmic han de ser de caràcter acadèmic i no econòmic. Obviar l'entorn de crisi econòmica, amb un elevadíssim índex d'atur juvenil i baixos salaris, on molts dels nostres estudiants han de compatibilitzar els seus estudis amb una ocupació precària, és atemptar contra l'equitat i la igualtat en l'accés al sistema educatiu.

Llegir més...

Habemus Pressupostos Generals de l'Estat amb sorpreses per a les universitats

El dissabte 30 de juny s'ha publicat finalment la Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per al'any 2012.

En aquest text es clarifiquen alguns aspectes que havien quedat poc clars en Decrets Llei anteriors (per exemple, el RDL 14/2012).

Quant a la provisió de places, el text dóna llum verda a la contractació i provisió de places, amb bastants limitacions, en els termes següents:

"Article 23. Oferta d'ocupació pública o un altre instrument similar de gestió de la provisió de necessitats de personal.

U. 1. Al llarg de l'exercici 2012 no es procedirà en el sector públic delimitat en l'article anterior (les universitats estan incloses), a excepció de les societats mercantils públiques que es regeixen pel que disposa la disposició addicional vintena tercera d'aquesta Llei, a la incorporació de nou personal, llevat de la que pugui derivar de processos selectius corresponents a ofertes d'ocupació pública d'exercicis anteriors [...] Aquesta limitació afecta les places incloses en els processos de consolidació d'ocupació que preveu la disposició transitòria quarta de l'EBEP.

2. Respectant, en tot cas, les disponibilitats pressupostàries del capítol I dels corresponents pressupostos de despeses, la limitació continguda en l'apartat anterior no és aplicable als sectors i administracions en què la taxa de reposició es fixa en el 10 per cent [...]

G) A les administracions públiques en relació amb les places en relació amb les places de personal investigador doctor dels cossos i escales dels organismes públics de recerca definits en la Llei 14/2011 de 1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

Aquesta excepció també és aplicable a les places dels cossos de personal investigador de les universitats, sempre que per part de les administracions públiques de les quals depenguin s'autoritzin les corresponents convocatòries, prèvia acreditació de que l'oferta d'ocupació pública de les esmentades places no afecta el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària establerts per a la corresponent Universitat, ni dels altres límits fixats en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i Sostenibilitat Financera.

Dos. Durant l'any 2012 no es procedirà a la contractació de personal temporal, ni al nomenament de personal estatutari temporal o de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables que es restringiran als sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afecten el funcionament dels serveis públics essencials.

[...]

Quatre. La contractació del personal laboral temporal i el nomenament de funcionaris interins i de personal estatutari temporal, en les condicions que estableix l'apartat dos d'aquest article requereix l'autorització prèvia del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Cinc. Durant l'any 2012 s'amortitzarà en departaments, organismes autònoms, agències estatals, entitats públiques empresarials, i resta dels organismes públics i ens del sector públic estatal, el nombre de places equivalents, almenys, a les jubilacions que es produeixin, excepte en els sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afecten el funcionament dels serveis públics essencials. En el cas del personal funcionari les places amortitzades seran del mateix Grup i Subgrup professional en què es produeixi la jubilació, d'acord amb la classificació que preveu l'article 76 i disposició transitòria tercera de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, del EBEP, i en el cas del personal laboral, del mateix nivell retributiu i àrea funcional o categoria equivalent. S'habilita el Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques a establir els termes i l'abast d'aquesta amortització."

Amb aquest redactat podem concloure que queden obertes totes les possibilitats d'oferta d'ocupació sempre que les autoritzin les CA i el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Per tant, ens trobem amb una pas més cap a la limitació de l'Autonomia Universitària, ja força malmesa en aquests últims temps.

A les comunitats autònomes també se'ls vulnera el seu dret a decidir en una matèria transferida. Haurem d'esperar a veure si el "color" de cada CCAA finalment tindrà incidència en la presa de les decisions. Veurem també on queden les amenaces del ministre Wert d'impugnar totes les places que han tret moltes universitats i si finalment hi ha un tractament desigual per CCAA.

En resum, ens trobem amb una llei de pressupostos que ofega una mica més a les universitats, limita la seva capacitat d'acció i anticipa futures reformes si ens fixem en les maneres de com s'estan prenent les decisions a les universitats públiques.

Llegir més...

Wert pica l'ull als rectors i trasllada el conflicte amb els estudiants a les comunitats autònomes

El dijous 7 de juny va tenir lloc el Consell d'Universitats extraordinari, presidit pel ministre Wert, per tractar el tema del RD 14/2012.

Un cop més el govern del PP vulnera l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) amb la complicitat dels rectors, ja que les matèries que afecten les condicions de treball i a les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals exigeixi norma amb rang de llei, són objecte de negociació col·lectiva segons l'EBEP.

Aquest punt de la Llei 7/2007, sol ser ignorat sistemàticament en el Sistema Universitari Espanyol. Ja fa alguns mesos es va demanar la convocatòria de la Mesa Sectorial, però aquest "sincer, obert, i honest" diàleg que vol iniciar el Sr. Ministre amb els rectors, no està disposat a iniciar-lo amb els representants legítims del personal de les universitats.

A més, el Sr. Ministre ha decidit traslladar a les comunitats autònomes el conflicte que ell mateix ha creat amb els estudiants. No està disposat a modificar ni una línia del RDL 14/2012, pel que fa als preus públics de les matrícules universitàries. Ni tan sols ha entrat a solucionar les possibles transitòries per als estudiants en curs, tenint en compte que els estudiants extracomunitaris poden arribar a pagar uns 9.000 euros a l'any en concepte de matrícula.

Haurem d'esperar a veure la reacció dels rectors tant a les seves respectives comunitats Autónonomas, a veure si fan pressió, planten cara i actuen com a lobby, com a nivell estatal, o si el que va passar el 23 de maig va ser una simple rebequeria per no sentir-se protagonistes. És el moment de que demostrin que aquestes tèbies manifestacions es convertiran en autèntiques mesures de pressió, perquè la pujada de taxes no porti a molts estudiants fora del sistema i no desapareguin la majoria dels màsters que tant treball ha costat crear. Necessitem rectors forts i compromesos, no titelles de les circunstancies econòmiques.

El govern estatal ha decidit unilateralment que moltes famílies s'endeutin encara més, si és possible, i els anuncia a moltes altres que els seus fills no podran estudiar a la universitat per falta de recursos.
Sembla que el Règim de Dedicació del PDI serà "negociat" pels rectors amb el Ministeri. De moment sabem que a alguns, aquest model de "negociació" els sembla bé. Així que quedem a l'espera dels esdeveniments, que de moment prometen.

CCOO segueix lluitant perquè en un moment de crisi i amb gairebé un 50% d'atur juvenil no augmentin els preus públics.

CCOO segueix lluitant perquè el Règim de Dedicació docent sigui objecte de negociació col·lectiva i com a tal, sigui tractat en les respectives meses de negociació.

Llegir més...

Vaga general d'Universitats 22m

Vaga General d'Universitats 22M

CCOO al costat d'altres sindicats ha convocat vaga general a les universitats públiques de tot l'Estat, dins d'una jornada de vaga de tots els sectors de l'educació. Com ja hem vingut anunciant en les últimes Hojas del Lunes sobren motius per a aquesta vaga.

Les universitats públiques porten anys patint molt directament la reducció d'assignacions pressupostàries en la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Això els ha portat a un dèficit estructural en una gran majoria d'aquestes. Les administracions, autonòmiques i central, no han actuat amb responsabilitat i s'han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís.

Paral·lelament, les universitats han incrementat la seva producció científica de manera notable amb un finançament molt inferior als països del seu entorn.

En aquest context, ja complicat, els Pressupostos Generals de l'Estat pel 2012, juntament amb el Reial Decret-Llei 14/2012 i els pressupostos de les CC.AA., suposen una agressió sense precedents a la Universitat Pública.

La dràstica pujada dels preus públics, unit al descens considerable de les beques i ajudes a l'estudi, juntament amb els anunciats canvis endurint els criteris acadèmics per a la seva obtenció, deixarà en condicions d'exclusió de la universitat pública a milers de joves.

En aquestes condicions desapareixeran graus, i sobretot màsters, per la disminució considerable de la demanda. Situació totalment previsible, per un entorn d'alt índex de desocupació i baixos salaris.

Des de l'entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s'havia convertit en un element central per a la cohesió social incorporant als fills de la classe treballadora.

La universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar, jugant el paper fonamental en la formació dels ciutadans amb esperit crític i valors democràtics.

L'augment del 33% de la dedicació docent en el PDI funcionari sense un “sexenni actiu” suposarà, a més, una retallada de plantilles i la condemna a no poder investigar a una part important del PDI.

El Personal d'Administració i Serveis (PAS) que ve patint la privatització de nombrosos serveis, veurà a més l'aparició de consorcis. Amb el descens de les plantilles de PDI, quedarà totalment afectat de manera indirecta, atès que l'aplicació del decret obre la porta a l'eliminació de titulacions, centres, departaments i fins i tot universitats.

La retallada del 25,5% en R+D+i afectarà molt directament en les plantilles d'investigadors, posant en perill molts projectes i centres d'investigació.

Ens sobren motius per a una vaga general d'universitats del 22 de Maig. Participa! Com indica el professor Josep Fontana, “només anem a mantenir la porció d'estat de benestar que siguem capaços de barallar amb ungles i dents”.

Els becaris menyspreats un cop més

El 10 de maig de 2012 i amb uns sis mesos de retard va ser anunciada la convocatòria de la beques del Programa de Formació de Personal Universitari per part del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Aquesta convocatòria presentava canvis substancials en els requisits dels sol·licitants que suposen, si més no, una gran sorpresa. A més, per a major consternació, la convocatòria es va fer pública amb l'etiqueta "2012" quan no s'han arribat a convocar les beques "2011". Enfront d'aquests fets, CCOO declarava que:

• El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport està, de facto, saltant-se una convocatòria de beques predoctorals FPU retallant encara més i sense reconèixer-ho les escasses aportacions a R+D. Fa anys que la convocatòria de les beques FPU es fa amb retard de manera que es publiquen i resolen durant l'any següent al de la convocatòria. Així, per exemple, les beques corresponents al 2010 es van convocar i van resoldre durant el 2011. Els milers de joves investigadors que durant el curs acadèmic 2011-2012 estan cursant un màster d'investigació porten des de setembre de 2011 esperant la convocatòria de les  FPU 2011. El "normal" hagués estat que s'haguessin convocat cap a gener de 2012. Així, l'etiqueta "2012" de la convocatòria publicada avui és profundament preocupant perquè dóna a entendre que les beques "2011" mai seran convocades.
• S'exigeix com a requisit estar en possessió del títol de màster en el moment de sol·licitar la beca -i no de començar a cobrar-la com fins ara-, deixant fora de competició als milers de joves investigadors que durant el curs acadèmic 2011-2012 estan cursant un màster d'investigació. El termini de sol·licitud finalitza el proper 1 de juny, quan cap d'aquests estudiants es trobarà en possessió del títol  de màster. Aquests joves investigadors han hagut de pagar uns 2000€ per una formació que condueix a la fase d'investigació del doctorat que anaven a iniciar al setembre de 2012 i ara veuen com no se'ls permet optar a les beques per finançar aquests doctorats. D'aquesta manera tenen dues opcions: abandonar la seva carrera científica i tirar a les escombraries els 2000€ del màster d'investigació -sense entrar a valorar el cost real d'aquests estudis i per tant els diners que haurà malgastat l'estat- o treballar gratis durant un any, iniciant els seus projectes de tesi, a l'espera d'algunes engrunes en forma de beca. Aquest canvi en els requisits del sol·licitant no té cap justificació i penalitza als estudiants actuals (curs 2011-2012) a favor dels anteriors (curs 2010-2011) que ja van poder optar a les beques 2010. D'aquesta manera, la "excel·lència" dels aspirants serà menor posat que els alumnes amb millors expedients i projectes de tesis ja van aconseguir una beca el 2010.
• La convocatòria manté el sistema 2+2 -dos anys de beca seguits de dos anys de contracte- perpetuant la precarietat dels joves investigadors i en contra del sistema de 4 anys de contracte que marca la Llei de Ciència i que serà obligatori a partir del dia 2 de juny de 2012, l'endemà de l'esgotament del termini per presentar les sol·licituds. Resulta inquietant que el Ministeri hagi retardat 6 mesos la convocatòria d'aquestes beques i les publiqui just tres setmanes abans de veure's obligat a contractar des del primer dia als joves investigadors. D'aquesta manera s'allarga una convocatòria més la injusta situació d'aquest col·lectiu de treballadors malgrat les millores introduïdes per la Llei de Ciència.

Per tot això, exigim al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport que:

1. Rectifiqui la convocatòria presentada avui i la present com "2011".
2. Es comprometi a publicar una nova convocatòria "2012" cap a setembre del present any a la qual optin els estudiants de màster del curs acadèmic 2011-2012, tornant a la normalitat en els tempos i assegurant les oportunitats de tots els joves investigadors.
3. Acabi amb les beques i contracti als joves investigadors des del primer dia així com que reuneixi a totes les parts implicades per definir una carrera científica amb garanties i perspectiva de futur per a aquests en el conjunt de l'estat espanyol, assegurant la continuïtat de la ciència i, per tant, del progrés. No podem permetre'ns més fugida de cervells i hem d'establir de manera clara i inequívoca que els joves investigadors són treballadors, no estudiants.
4. No retallar ni un euro més en R+D i que estableixi el full de ruta per recuperar la inversió de l'estat espanyol en aquest sector, equiparant-nos a la mitjana Europea.

CCOO  va enviar el dia 11 el comunicat de premsa i la mateixa tarda ens arriba la informació que fonts del Ministeri reconeixien que la convocatòria havia estat un error. El 18 de maig el Ministeri rectifica, però no prou. Podran optar a la convocatòria els que hagin cursat el Màster en el 2011-2012, però no tindran contracte laboral, una gran conquesta en la Llei de la Ciència que entra en vigor el 2 de juny.

Els estudiants actius difamats

Estem indignats davant l'infame exercici de l’antiperiodisme  el qual ha intentat difamar i desqualificar a dirigents d'organitzacions estudiantils publicant dades personals, que a més són incompletes.

Després de sofrir el descrèdit com a empleats de les universitats, com a sindicalistes, ara veiem com es criminalitza als estudiants.

La resposta dels estudiants la podem veure en:
http://creup-online.ning.com/page/creup-desmiente-que-haya-convocado-una-manifestación
http://www.esu-online.org/news/article/6001/ESU-slams-attack-from-Spanish-newspapers-on-student-leaders-amid-doubling-of-tuition-fees-in-Spain/

Llegir més...

La Declaració de Bucarest o l'últim assalt privatitzador al procés de Bolonya. Una crònica

A Bucarest els dies 26 i 27 d'abril de 2012, ha tingut lloc la vuitena Conferència de Ministres del Procés de Bolonya durant la qual hem assistit a l'intent de fer desaparèixer de la Declaració de Bucarest (enllaç), tota referència al finançament públic de l'educació superior.

En l'esborrany de la declaració que es va tractar en el Grup de Seguiment (*BFUG), reunit amb caràcter previ a la conferència ministerial en el matí del dijous 26, no apareixia el caràcter públic del finançament de l'educació superior mentre que s'al·ludia únicament a “totes les fonts de finançament adequades”. I per molt que van preguntar els membres de la delegació de la Internacional de l'Educació (IE) no els van saber dir què fonts de finançament es considerarien “no adequades”. Recordem que la *IE (a la qual està afiliada CCOO-Ensenyament) és una organització que representa a 30 milions de docents i un altre personal de l'educació de tot el món, i és membre consultiu del Procés de Bolonya. En aquesta reunió, els representants de la *IE, recolzats pels “European Students’ Union “ (*ESU) i diversos governs, van aconseguir esmenar el text de la declaració que va sortir del Grup de Seguiment com segueix:

“...we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education, while drawing on other appropriate sources, as an investment in our future.”

Aquest és el text que es va discutir en les sessions paral·leles i en el ple de la Conferència Ministerial i que si bé no és perfecte, és molt millor que l'inicial.

Durant el ple de la conferència, els partidaris de la privatització es van veure ajudats per la tendenciosa actuació del president de la sessió, el ministre danès de Ciència, Innovació i Educació Superior, Morten Østergaard. La facció privatitzadora va estar capitanejada pel ministre anglès qui en un to desagradablement irònic va comentar la irresponsable actitud d'aquells que s'obliden que a casa els esperen els ministres de finances, argumentant en contra del caràcter públic del finançament de l’educació superior, i posant com a exemple la seva política d'augment de taxes acadèmiques i préstecs. Aquesta intervenció va ser, immediatament, recolzada per la secretària general d'universitats espanyola, María Emparo Cambrer, una de les més fermes defensores de la privatització de la nostra educació superior.

Va ser llavors quan el ministre de la comunitat francòfona de Bèlgica va proposar un redactat (que mai va arribar a plasmar-se per escrit) en el qual desapareixia el compromís del màxim finançament públic i es posaven al mateix nivell el finançament públic i les altres “fonts adequades”. Espanya va intervenir de nou per recolzar aquest redactat al que es van sumar Itàlia i Alemanya. Ara eren els partidaris de “l’ equilibri".

I la sessió s'estava allargant bastant amb una nova ronda d'intervencions a favor de l'esmena valona, els uns, i a favor del finançament públic, els altres, fins que va intervenir el ministre francès... I com no li convenia, el president danès no entenia la postura del ministre francès... I, el ministre francès no entenia el text proposat pel ministre de la comunitat francòfona belga...I allí semblàvem tots ximples...

I “voilà”! el ministre francès va proposar el text finalment adoptat, que empitjora el que la *IE havia introduït al matí, però que manté el màxim finançament públic possible encara que no de forma tan preeminent. Així, la declaració queda:

“...we commit to securing the highest possible level of public funding for higher education and drawing on other appropriate sources, as an investment in our future”.

Tot per canviar un “while” per un “and”.

Però s'ha aconseguit preservar, en el paper, el caràcter públic de les nostres institucions d'educació superior a Europa. Fins al proper envit.

Llegir més...

Un nou cop per tombar la Universitat Pública i excloure a milers de joves del Sistema Universitari Espanyol

El dissabte 21 d'abril es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.

El decret introdueix canvis en l'Educació no Universitària i Universitària, i curiosament apareix una disposició final segona que modifica l'Impost de Societats, que segur que té alguna intencionalitat que anirem veient sobre la marxa, en aquesta carrera accelerada a la privatització de l'educació pública. Què fa una disposició addicional com aquesta en un decret d'aquestes característiques? Segur que en breu ho sabrem.

Aquest decret-llei modifica la LOU en diversos articles en referència a la creació i supressió de títols, centres i estructures. Deixa la porta oberta a moltes coses. Crida l'atenció, la modificació de l'article 30 bis de la LOU, que queda redactat en els següents termes:

“Les Universitats, per al millor compliment de les seves funcions al servei de la societat, podran cooperar entre elles, amb Organismes Públics d'Investigació, amb empreses i amb altres agents socials del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació o pertanyents a altres països, mitjançant la creació d'aliances estratègiques que permetin desenvolupar conjuntament ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional o programes i projectes d'excel·lència internacional”.


Una vegada comprovada camí mercantilizador, el decret entra en el nus gordià del Règim de dedicació, que tantes i tantes Fulles del Dilluns hem dedicat. On va quedar tot el negociat i acordat en l'Estatut del PDI? Sembla com si el govern no tingués memòria i haguessin desaparegut del Ministeri tots els documents i tots els registres dels acords aconseguits.

La dedicació de l'activitat docent del PDI funcionari podrà variar en funció de l'activitat investigadora reconeguda. Amb caràcter general, serà de 24 crèdits ECTS. Serà de 16 crèdits ECTS per a aquells PDI que es trobin en les següents situacions:

• Professors TU, TEU i CEU amb 3 o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
• CU amb quatre o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
• En tot cas, quan s'hagin superat favorablement cinc avaluacions.

És a dir, per a aquells que tinguin la fortuna de portar en el lloc més de 18 anys amb avaluació de la seva investigació positiva de forma consecutiva, la qual cosa representa un percentatge mínim de la plantilla, amb una edat no inferior als 55 anys.

Serà de 32 crèdits ECTS, qui es trobi en alguna de les següents situacions:

• Que no hagi sotmès a avaluació el primer període o que hagi obtingut una avaluació negativa d'aquest període.
• Que hagin transcorregut més de sis anys des de l'última avaluació positiva.

És a dir, per a la gran majoria, aquesta que combina de forma quotidiana la investigació amb la docència de qualitat i l'atenció individualitzada als seus alumnes i que dedica part de la seva activitat a tasques de gestió en les titulacions, en els departaments o en els centres. Que investiga, però no en exclusivitat, perquè habitualment ja dóna moltes classes i li esdevenen situacions diverses pròpies de la condició humana i/o política d'aquest país (retallades en la investigació, maternitat, baixa per malaltia, absència d'infraestructures i equips a la seva universitat, etc.)

A continuació en l'article 68.3 diu: "El govern, previ informe de les CCAA i del Consell d'Universitats, regularà les bases del règim general de dedicació del PDI." És a dir, se'ns anuncia que això solament és el començament, el veritablement demoledor, la berlusconizació de la universitat española, està encara per arribar.

És obvi que l'aplicació d'aquest decret tindrà una repercussió molt important en les plantilles de les universitats, en les quals s'accentuarà el conegut “efecte Mateo”, és a dir, aquell que investiga podrà investigar més, i el que no pot fer-ho, mai podrà, i en les quals el PDI laboral quedarà seriosament danyat, doncs senzillament serà impossible aconseguir els mèrits per aconseguir les successives acreditacions, amb aquestes condicions.

Es modifica el 81.3 de la LOU referent als preus públics on parla d'imputació de despesa sense haver engegat la comptabilitat analítica, que especifica en l'article 7.2 que s'augmenta el termini de la seva aplicació fins al curs 2015/2016. Pel que pot entendre's que els percentatges són en el còmput dels ingressos i no de les despeses, o que es calcula el percentatge amb el total de les despeses, inclosos les despeses referents a la investigació i la transferència del coneixement i no és el percentatge de les despeses sobre la docència.

Arribats a aquest punt la pregunta és ¿Han de pagar les famílies les despeses dedicades a la investigació i la transferència del coneixement?

S'estableixen unes forquilles, on les CCAA decidiran on se situen els seus preus públics. Les forquilles per als Graus i Màsters que habilitin per a l'exercici d'activitats professionals regulades a Espanya: 15 i 25% primera matrícula, 30 i 40% segona matrícula, 65 i 75% tercera matrícula, i 90 i 100% a partir de la quarta matrícula. La resta de Màsters: 40 i 50% primera matrícula i entre el 65 i 75% a partir de la segona matrícula.

A més, els preus públics podran costar el 100% en els ensenyaments de Grau i Màster quan es tracti d'estudiants estrangers majors de 18 anys que no tinguin la condició de residents, exclosos els de Estats Membres de la UE i aquells que sigui aplicable el règim comunitari.

No queda reflectit en el decret, l'anunci del govern de suprimir els títols de menys de 55 estudiants de nou ingrés, cosa que era competència de les CCAA, i per tant aquestes decidiran que fan amb el seu mapa universitari.

A ningú se li escapa que amb l'augment tan desmesurat dels preus públics acabaran tancant-se molts títols, sobretot de Màsters no profesionalitzadors, perquè amb la situació econòmica del país i els baixos salaris, moltes famílies no su podran permetre.

Ens encaminem cap a una universitat d'elit i aquest govern ha pres la decisió d'excloure de la universitat als fills de la classe treballadora, perquè no hem d'oblidar que s'ha reduït 166 milions d'euros el programa de beques i ajudes a l'estudi en els PGE.

CCOO rebutja aquesta regulació autoritària, no negociada i absolutament inadmissible que acaba amb les millores educatives aconseguides, impossibilita la investigació de base a la Universitat pública espanyola i destrossa la plantilla de PDI laboral.

CCOO mostra la seva repulsa per la situació d'exclusió de molts dels nostres estudiants.

CCOO emplaça a tota la ciutadania a participar en les accions convocades, perquè l'educació i la sanitat pública és cosa de tots i totes i l'estan DESTROSSANT DE FORMA SISTEMÀTICA I PROGRAMADA, perquè VOLEN ACABAR AMB TOT ALLÒ PÚBLIC, PER DEIXAR INICIATIVA A “ELS SEUS” MERCATS.

Llegir més...

A qui li interessa falsejar les dades? (Hoja del Lunes 541)

En amb prou feines un mes, segons l'última enquesta de Metroscopia, el Partit Popular ha perdut 8 punts en intenció de vot. No és d'estranyar, ja que una setmana després de presentats els Pressupostos Generals de l'Estat ha decidit retallar 10.000 milions d'euros en capítols que en campanya electoral eren intocables: educació i sanitat. Resulta increïble: Com és possible que en només una setmana s'adonin que no han calculat bé els comptes presentats?

Recordem que els pressupostos no van ser presentats abans, malgrat la urgència, perquè segons ells calia realitzar-los tenint molt clars quines eren les dades.

Quina classe d'experts tria el govern del PP per elaborar quelcom tan important com els Pressupostos Generals de l'Estat, que ha de reconèixer pocs dies després que s'han desviat 10.000 milions ni més ni menys en les partides de Sanitat i Educació, pilars fonamentals de l'estat del benestar?

Qualsevol ciutadà a hores d'ara ja haurà pogut comprovar que tenim un govern molt irresponsable, poc expert, i que es dedica a improvisar cada dia. En cent dies s'han dit tantes barbaritats, s'han produït tantes declaracions contradictòries entre ministres, s'ha canviat d'opinió tantes vegades, que el futur es presenta aterridor.

En tota la història de la nostra democràcia no havia succeït gens igual: l'intent desmesurat de carregar-se tots i cadascun dels drets civils i constitucionals d'una manera extremadament ràpida per impedir la reacció de la ciutadania.

La retallada prevista per a universitats suposa un descens del 62,5%. Els contractes de ciència es redueixen en un 43%. La contractació total als programes de R+D “Ramón y Cajal” i “Juan de la Cierva” no superarà aquest any les 340 places, la qual cosa suposa una reducció del 43% respecte al 2011, amb 250 i 350 places respectivament en aquestes convocatòries. La xifra global destinada a R+D+i és de 6.397,62 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 25,52% sobre la xifra del pressupost aprovada en el 2011. És la major retallada des que existeixen els plans de R+D i està per sobre de la retallada mitjana prevista als Pressupostos Generals de l'Estat. Amb tot això queda clar que la R+D deixa de ser definitivament una prioritat estratègica per a aquest govern.

A tot això cal afegir la reducció de 166 milions d'euros (un 11,6%) al programa de beques i ajudes a l'estudi, amb el que el panorama és desolador. A més, el ministeri ha decidit modificar el criteri de la convocatòria de beques, on la renda de les famílies deixarà de ser la variable preferent.

No és cert que la despesa espanyola en educació superior sigui similar al de l'OCDE. Segons les últimes dades del 2008 va ser un 25% inferior a la seva mitjana, que va ser de l'1,5% del PIB (taula B.2.1, Panorama Educación 2011). En aquest any Espanya va aconseguir un màxim de despesa en educació d'un 1,2% sobre el PIB, que des de llavors no ha fet més que decréixer. I el Ministre no parla, per exemple, de les diferents taxes en percentatge d'investigadors, ni de la comparació del PIB dedicat a R+D+i, que són indicadors imprescindibles per als objectius enunciats. Seria exigible un major rigor en les dades econòmiques a les noves autoritats en el Ministeri.

Tampoc és cert el dantesc panorama que dibuixa en referir-se a l'abandó universitari. Les dades de l'OCDE (Panorama de l'Educació, gràfic A.4.1) no parlen d'un 30%, sinó d'un 24% de persones que accedeixen a l'educació terciària i no obtenen titulació, una xifra que és un 25% inferior a la mitjana de l'OCDE (31%) o la UE (31%) i de la qual hi ha a Estats Units (amb moltes universitats en els rànquings) o Nova Zelanda, els dos països de l'OCDE amb major fracàs escolar. Curiosament, la despesa privada en l'educació superior en aquests països supera àmpliament el 50% del total, que és el gran canvi que intuïm que pretén el nostre Ministeri.

De moment, hem vist que els experts del Ministeri no han estat del tot encertats. Ara ens informen que el Ministeri ha nomenat a onze experts per a la reforma universitària anunciada. Algun d'ells pertany a l'Escola de Chicago, la més sanguinària en les retallades del planeta. Així que ja sabem de què morirem, perquè això és Espanya, no Islàndia.

A qui li interessa falsejar les dades? Per què aquesta manipulació? Per què interessa enganyar a l'opinió pública? L'objectiu és clar. Difamar, desprestigiar i després entrar com un elefant per carregar-se sense pietat la universitat pública i privatitzar-la.

Però el Ministre tertulià hauria de saber que als treballadors de les universitats no se'ns enganya tan fàcilment, i que sabem a on vol portar-nos i pensem resistir-nos. Una reducció del 62% és del tot inviable tret que es pretengui col·lapsar el sistema universitari.

CCOO, com a sindicat majoritari en el sector, segueix en lluita per defensar, ara amb més intensitat encara, a la Universitat Pública de tots els atacs que aquest govern pretén iniciar. CCOO s'adhereix al manifiesto en defensa de una Universidad Pública de qualitat perquè el nostre sistema universitari necessita una profunda reforma. Però no la seva,  senyor Wert. Actua tu també i signa el manifest!

VOLEN ACABAR AMB TOT!

Llegir més...

Vaga General 29M - Volen acabar amb tot, amb els drets laborals i socials (Hoja del Lunes 540)

CCOO promou la mobilització general contra el desmantellament dels nostres drets socials i laborals i en defensa dels serveis públics. Perquè hi ha alternatives. En un context europeu de forta recessió econòmica, increment de la desocupació, la pobresa i les desigualtats, la crisi passa a ser una crisi social i política. A Espanya tenim la taxa de desocupació més elevada de la Unió Europea: 5,3 milions de treballadors en atur (23%), una taxa d'atur juvenil del 45% i continua augmentant el nombre de persones que no reben cap prestació, i el de famílies en les quals tots els seus membres estan en atur. D'altra banda, les retallades en el sector públic estan destruint desenes de milers de llocs de treball i deteriorant el teixit social. En aquest context, el Govern Central aprova un decret, que és el major atac als drets dels treballadors i treballadores de la història de la democràcia.

Aquesta reforma és INJUSTA amb els treballadors i les treballadores perquè ataca els nostres drets i trenca l'equilibri de poders entre les parts en les relacions laborals. Aquesta reforma és INEFICIENT per reactivar l'economia.

Aquesta reforma és INÚTIL per crear ocupació. Aquesta reforma presenta seriosos indicis de ANTICONSTITUCIONALITAT.

Contingut de la reforma

- Es facilita i abarateix l'acomiadament: 9 mesos de reducció d'ingressos o vendes ja fan procedent l'acomiadament, amb indemnització de 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats i amb la supressió de l'autorització administrativa per a l'acomiadament col·lectiu.

- Tot això, també, en el sector públic, amb l'aplicació de l'acomiadament col·lectiu i objectiu
(EROs).

- Es rebaixa la indemnització de l'acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats en lloc de les 42 actuals. A més de suprimir els salaris de tramitació, com va fer el govern d'Aznar, una mesura que es va retirar després de la Vaga General del 2002.

- S'aprofundeix en la dualitat del mercat de treball, amb diferents proteccions enfront de l'acomiadament.

- Es crea un nou contracte indefinit, amb acomiadament lliure i gratuït durant un any.

- Es pot acomiadar de forma procedent si es falta 9 dies per malalties de curta durada durant el període de 2 mesos.

- Atorga a l'empresari el poder absolut sobre les condicions de treball o conveni o acord col·lectiu (jornada, horari, sistema de remuneració, quantia salarial, lloc de treball,…) podent modificar les condicions de treball sense cap causa. Si el treballador no accepta es considera acomiadament procedent.

- Es dóna prioritat al conveni d'empresa i si un conveni no es renova en 2 anys després de la seva finalització, s'elimina la seva vigència.

- S'accentuen les desigualtats de gènere.

- No generarà ocupació i discrimina els aturats sense prestacions per desocupació.

L'origen de la crisi no està al mercat laboral, ni en la seva rigidesa, ni en el cost de l'acomiadament, els milions d'aturats així ho demostren. Per això reclamem al govern la rectificació d'unes mesures inútils, plantejant la necessitat d'una reforma del sistema financer i del sistema fiscal, apostant pels serveis públics, incrementant el nombre de persones que treballen als nivells dels països europeus més avançats. Potenciar la banca pública que garanteixi el crèdit a les famílies i les empreses.

Tenim motius de sobres per adherir-nos a la Vaga General. Participa!!!

Llegir més...

29F Jornada d'Acció Europea en Defensa de l'Ocupació, els serveis públics i la Justícia Social i Mobilitzacions en el si de les Universitats Públiques (Hoja del Lunes 539)

CCOO i UGT fan una crida als treballadors i les treballadores perquè participin en les mobilitzacions i actes que se celebrin a tot l'Estat, el proper 29 de febrer, amb motiu de la Jornada d'Acció Europea convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) en defensa de l'ocupació, els serveis públics i la justícia social, i també a casa nostra contra la reforma laboral imposada pel govern del PP. 

Amb aquestes mobilitzacions, els sindicats volen mostrar la seva ferma oposició a les polítiques d'austeritat, ajustaments pressupostaris i retalladess socials que porten impulsant, des de fa dos anys, les institucions i governs europeus com a única resposta a la crisi, i que s'estan materialitzant, tant en Espanya com a la UE, en més atur i en importants retallades de drets laborals i socials, així com un augment de la pobresa i la desigualtat. 

Coincidint amb la mobilització europea, està convocada una vaga d'Estudiants a tot l'Estat, i diferents accions i manifestacions del personal de les universitats. També està convocada una vaga de les Universitats Públiques Catalanes i la Universitat de Castella la Manxa. 

La universitat pública està patint un atac que es materialitza en l'ofec pressupostari, l'encariment de les matrícules i taxes, l'acomiadament de personal, l'empitjorament de les condicions docents i de recerca, la progressiva precarització de la vida universitària i un menyspreu de la funció que compleix i ha de complir la universitat. 

El nou model que ens volen imposar atenta de forma directa a la funció social i pública de la universitat, la seva qualitat, i la seva capacitat d'elaborar pensament crític. Aquest atac no és només contra la universitat, sinó que se situa en una ofensiva generalitzada contra els serveis públics. 

Les mesures que s'estan aplicant impliquen una pèrdua de llocs de treball en moltes universitats i un atac continuat a l'autonomia universitària, una autonomia que molts rectors no estan interessats en defensar. Des de CCOO fem una crida a les mobilitzacions convocades a les diferents universitats el 29 de febrer, a la participació en les manifestacions previstes per aquest mateix dia en diferents ciutats, i en la vaga convocada en algunes universitats en defensa de la universitat pública.

Llegir més...

El PAS i l'externalització de serveis bàsics (Hoja del Lunes 537 - 1/2)

Al llarg dels últims anys hem assistit a la gradual i constant externalització dels serveis a les universitats, produint importants conseqüències directes i indirectes sobre el PAS.

A les universitats catalanes el govern autònom està considerant la possibilitat de consorciar serveis bàsics, el que obre serioses incerteses sobre el futur dels PAS que atenen aquest tipus de tasques.

Recentment s'ha creat un consorci que es farà càrrec de les TIC de les universitats catalanes i de l'administració de la Generalitat i que ja s'ha adjudicat a 5 empreses conegudes en el sector (clica aquí). Es desconeix l'horitzó laboral del personal que s'ocupa d'aquestes tasques en l'actualitat dins de les universitats

A CCOO ens oposem a aquest tipus de mesures que suposen avenços de la privatització de la Universitat Pública.

Simultàniament fem una crida als rectors, perquè, en ús del dret constitucional que els empara, defensin l'autonomia universitària i garanteixin el bon funcionament de les nostres universitats. Amb aquest convenciment sembla haver actuat la Universitat d'Extremadura, convocant en DOE les places docents que s'han considerat necessàries per atendre la docència dels seus estudiants

Llegir més...

La primera intervenció del Ministre Wert (Hoja del Lunes 537 - 2/2)

En paral · lel la lectura de la compareixença del ministre d'Educació, Cultura i Esport (clica aquí) ha alarmat a la comunitat educativa en general, i a la universitària en particular. 

Al principi de la seva intervenció esmenta l'article 27 de la Constitució, sobre el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament, oblidant, intencionadament o no, esmentar l'autonomia universitària i la llibertat de càtedra. Aquesta omissió no és innòcua, doncs últimament és freqüent, mitjançant decrets, la vulneració per la pròpia administració estatal i per algunes administracions autonòmiques del dret constitucional a l'autonomia universitària regulada en l'article 27.10 de la Constitució Espanyola i desenvolupat en l'article 2 de la Llei Orgànica d'Universitats: "Les universitats estan dotades de personalitat jurídica i desenvolupen les seves funcions en règim d'autonomia ..." 

En la seva intervenció, el nou ministre ofereix una lectura esbiaixada de les xifres i molt desconsiderada amb els professionals de l'educació superior. Proposa constituir un Consell d'Experts d'alt nivell, en el qual us recomanem que tingueu cura, ja que després, tots paguem els desatins. 

Ens diu que va a treballar, com no podia ser d'una altra manera, amb el Consell d'Universitats, la Conferència General de Política Universitària i amb el Consell d'Estudiants. Sembla que s'ha oblidat, intencionadament, o no, de la Mesa Sectorial d'Universitats. Davant aquesta omissió, no podem menys que preguntar-nos Coneixeran el ministre i els seus col.laboradors l'existència de l'Estatut Bàsic de l Empleat Públic'? I per rematar, enmig de les brutals i injustes mesures d'austeritat i de retallades que estan patint, el senyor ministre comunica que ha decidit augmentar les dotacions per a promocionar els toros. 

Des de CCOO no podem fer res més que declarar la nostra més absoluta perplexitat davant de tant disbarat i comminar-lo a que actuï amb responsabilitat. 

Simultàniament fem una crida als rectors, perquè, en ús del dret constitucional que els empara, defensin l'autonomia universitària i garanteixin el bon funcionament de les nostres universitats. Amb aquest convenciment sembla haver actuat la Universitat d'Extremadura, convocant en DOE les places docents que s'han considerat necessàries per atendre la docència dels seus estudiants.

Llegir més...

La majoria del PDI Laboral pot anar-se'n al carrer si s'aplica el RD de mesures urgents de correcció del dèficit públic

Les universitats públiques, en una situació sense comparació amb altres sectors, estan vivint un atac sense precedents per part de les diferents administracions.

El RDL 20/2011, de mesures de correcció del dèficit públic, no té en compte la casuística de contractació de les universitats públiques, obligada per la LOU. L'aplicació d'ambdúes regulacions comporta la impossibilitat de concursos per a la promoció o estabilització de tot el PDI contractat. Això suposa que els contractes fel PDI laboral no permanent tinguin durada limitada (ajudants, lectors, investigadors i tecnòlegs contractats com Ramón i Cajal, Juan de la Cierva, visitants, becaris i similars). Per tant, aquest PDI laboral quedarà al carrer quan se'ls acabin els seus actuals contractes (majoria el proper agost).

En casd que els processos de consolidació del PDI laboral no permanent s'eliminin, es tirarà a les escombraries tota la inversió que s'ha realitzat en la seva formació, i es compromet seriosament el relleu generacional a la Universitat, per no parlar que deixarà sense feina a molts companys i companyes que s'han dedicat en exclusivitat a la docència i investigació.

Així mateix, una altra mesura del RDL com és la impossibilitat de fer nous contractes temporals fa que no es puguin garantir alguns serveis i / o substitucions per diferents causes, podent arribar a afectar els que requereixen una renovació.

Recordem que el RDL 20/2011, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, estableix que tota l'Administració pública té una taxa de reposició del 0%, excepte els funcionaris docents no universitaris, les places d'hospitals i centres del sistema de salut , forces armades i forces i cossos de seguretat de l'Estat, que tindran una taxa del 10%. Les universitats públiques no estan incloses en aquesta llista, per tant no són un servei públic prioritari per aquest govern.

Hem de denunciar també que moltes comunitats autònomes no s'estan executant els pagaments de les transferències compromeses i aprovades en els seus consells socials. Aquest fet està portant a les universitats a una situació d'asfíxia financera, que posa en perill el pagament als proveïdors i les nòmines dels treballadors.

També és d'extrema gravetat el que ha passat aquest cap de setmana, amb la intervenció de facto de la Universitat Autònoma de Barcelona (clica aquí). Un atac frontal a un dret constitucional com és l'autonomia universitària. Aquest fet pot portar al convenciment que tot s'hi val. La comunitat universitària s'ha d'oposar frontalment a aquesta intervenció.

Totes aquestes accions, realitzades des de governs centrals i autonòmics, comprometen seriosament el futur de la Universitat pública.

El Govern central ha decidit deixar a les universitats en les pitjors condicions de l'àrea pública, deixant clar que no ocupen un lloc destacat entre les seves prioritats, de manera que des de CCOO, exigim al Ministeri que aclareixi l'aplicació del Decret en tots i cadascun dels seus punts, i tingui en consideració les peculiaritats especials del personal de les universitats públiques.

Tota la comunitat universitària ha de reaccionar, i CCOO fa una crida als rectors perquè siguin inflexibles davant les retallades indiscriminants de les administracions, i insta a les CA i al Ministeri a fer un exercici de corresponsabilitat, per fer front a la situació creada per la publicació d'aquest Decret.

La situació creada dificulta seriosament el manteniment del servei que proporciona la universitat pública i posa en perill milers de llocs de treball, de manera que només es pot cridar a la mobilització i la lluita. 

Participa activament en totes les accions que vagin apareixent per reivindicar els teus drets i el teu lloc de treball.

Llegir més...