Les universitats públiques han perdut més de 1.500 milions d’euros de finançament en els darrers quatre anys

Informe de CCOO: Evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2010-2014

• El percentatge de despesa universitària en funció del PIB baixa al 0,83%.

• Prop del 32% de les retallades s'ha aplicat al personal universitari.

• El 56% dels retallades ha afectat el capítol destinat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc.

• Només el 27% dels estudiants rep beques i ajuts, enfront del 75% de l'alumnat d'Holanda o el 100% de Finlàndia.

• Les taxes i preus públics s'incrementen, de mitjana, més d'un 23% respecte al 2010 i un 66% a Catalunya.

• La despesa pública per alumne cau un 25,2% en els últims quatre anys.

CCOO denunciem el descens, per quart any consecutiu, dels pressupostos de les universitats públiques, que se situen en el nivell de despesa de l'any 2006. Tot i que el governs de l’Estat i de la Generalitat han decretat el final de la crisi i les dades anuncien el creixement del PIB, la inversió en l'Educació Superior disminueix perquè segueix sense ser una prioritat en l’agenda política.

L'informe "Evolució del pressupost de les universitats públiques 2010-2014", elaborat per CCOO, revela que des de 2010 els pressupostos dels campus universitaris han baixat un 15,1% en euros corrents, una caiguda del 23,8% si sumem l'increment de l'IPC entre desembre de 2009 i 2013. Per tant, les universitats han perdut 1.523 milions d'euros. Si tenim en compte que el percentatge de despesa de les universitats en funció del PIB ha passat del 0,97% de 2010 al 0,83% de 2014, arribem a la conclusió que aquesta reducció ha estat més intensa que el descens del PIB fins al 2013 i ha continuat durant 2014, malgrat la recuperació del PIB.

Les universitats també han rebut menys transferències corrents de les administracions educatives: al 2014 aquesta xifra va ser de 5.458.000, inferior als 5.858.000 d'euros transferits el 2004 (1). 

La brusca caiguda del finançament ha anat acompanyada, a més, d'una retallada de 75 milions d'euros en beques només durant l'últim curs, i de l'enduriment dels requisits per accedir-hi. Les conseqüències d’aquests dos factors són evidents: l'últim informe d'Eurydice, corresponent al curs 2014-2015, revela que només el 27% dels estudiants espanyols de formació superior rep beques i ajuts, enfront del 47% d'Irlanda, el 76% d'Holanda o el 100% dels casos a Finlàndia o Luxemburg. Espanya se situa al mateix nivell que Eslovènia i lleugerament per sobre de Polònia, Portugal o Hongria. CCOO hem denunciat que la disminució de fons per a beques i ajuts comporta una retallada de l'equitat i la igualtat d'oportunitats, a més de suposar un incompliment dels plans acordats l’any 2010.

L'informe de CCOO destaca també l'increment de les taxes i preus públics que han de pagar els estudiants. Aquests ingressos, que el 2010 suposaven el 16% del total dels recursos de les universitats públiques, s'han incrementat de forma global en 338 milions d'euros i han passat a suposar gairebé el 22,8%, de mitjana, i un percentatge superior en el cas de les universitats públiques catalanes.

A més, la despesa mitjana per alumne s'ha reduït un 16,5% (25,2% en euros constants), passant de 7.760 euros a 6.481, és a dir, 1.279 menys per estudiant.

Un dels capítols més afectats ha estat el de personal. En els últims quatre anys, el pressupost ha baixat més de 484 milions d'euros, fet que suposa que el 31,8% de les retallades s'ha aplicat a la plantilla de les universitats. Entre gener de 2012 i gener de 2014, 5.669 PDI i 2.455 PAS han perdut la feina. En relació a això, CCOO denunciem l’augment de la precarització de l'ocupació a la universitat i el fet que les limitacions a la contractació i la ridícula taxa de reposició estan provocant la destrucció de llocs de treball i l’èxode dels joves investigadors ja que s’impedeix necessària renovació generacional. 

D'altra banda, la caiguda del finançament de la R+D ens allunya cada vegada més d'Europa. Hem passat d'invertir el 1,40% del PIB el 2010 al 1,24% el 2013, segons l'avanç de dades corresponent a aquest any.

En aquest context, s'han paralitzat els plans plurianuals d'inversió i el capítol dedicat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc. ha perdut més de 832 milions d'euros en el període analitzat. Gairebé el 56% del total de les retallades s'ha produït en aquesta partida de despeses.

En definitiva, la reducció dels pressupostos destinats a l'Educació Superior per part dels governs central i autonòmics està dificultant el desenvolupament de la funció essencial de la universitat: la de servei públic d’educació superior i recerca. Mentrestant, la Conferència General de Política Universitària segueix sense complir amb algunes de les seves funcions principals: l'elaboració d'un informe sobre la situació del sistema universitari i el seu finançament, i la formulació de propostes que permetin millorar la seva qualitat i eficiència, i assegurar la seva suficiència financera, així com garantir als ciutadans les condicions d'igualtat per poder fer efectiu el dret a l'educació.

(1) Dades de l’article “Crisis económica y financiación universitaria: transparencia y buen gobierno en las universidades públicas españolas”. Juan Hernández Armenteros (Universidad de Jaén) i José Antonio Pérez García (Universidad Politécnica de Valencia).

Llegir més...

El Ministeri d'Educació planteja un sistema de préstecs universitaris que expulsarà als que no puguin pagar uns estudis cada vegada més cars

CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats (LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis superiors.

Després d'augmentar escandalosament les taxes dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.

Per justificar la postura, la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.

La inversió màxima en educació superior, aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13% del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb dades reals.

Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una universitat privada per any.

D'altra banda, la secretària d'estat d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida, intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple, l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en beques és molt més gran.

CCOO denunciem que els governs (estatal i autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.

Llegir més...

Retard i doble retallada en la convocatòria de les beques doctorals FPU

El passat dilluns 25 de novembre, el Ministerio de Educación, Cultura y Deportes va publicar la convocatòria oficial de les ajudes per a la Formació de Personal Universitari (FPU). Aquest anunci arriba amb gairebé 3 mesos de retard respecte l’inici del curs actual 2013 - 2014, fet que provoca que centenars de possibles receptores i receptors hagin començat la seva formació sense cobrar aquests mesos i sense saber si finalment rebran l’ajuda, una situació que s’ha normalitzat a les universitats de l’Estat Espanyol.

La convocatòria també comporta dues retallades. La primera, confirma la reducció que va començar a la convocatòria del 2012 quan, després d’anunciar que hi hauria 950 places, es van reduir a 800 en la resolució definitiva. Aquesta reducció, d’un número ja de per sí insuficient, endureix les condicions per poder accedir a l’ajuda. Això representa, sense cap dubte, una mala notícia per la ciència i l’educació a Espanya i Catalunya perquè menys joves podran realitzar la formació de doctorat encaminada a convertir-se en personal investigador i docent del sistema universitari, un dels pilars bàsics per a una economia basada en la recerca.

La conversió definitiva de les antigues beques en contractes, una demanda històrica de les investigadores i investigadors, promoguda per l’entrada en vigor de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (2011), queda aigualida per la paradoxal situació de discriminació en què situa les persones receptores dels nous contractes. Fins ara les ajudes FPU tenien la mateixa dotació que les equivalents FPI (formació de personal investigador) del Ministerio de Economía e Innovación. Aquest any, mentre que els beques FPI estaran dotades amb 16.422 € bruts anuals durant 4 anys, les FPU tindran una reducció de 2.072 € bruts anuals els primers dos anys. Això significa una reducció d’un 12% d’un salari que, en net, no arriba ni a mileurista. És incomprensible i injust que persones que realitzaran funcions similars en laboratoris i aules cobraran 148 € menys de salari cada mes segons el ministeri que els concedeixi l’ajuda.

El retard i la doble retallada en les ajudes FPU mostra una vegada més el menyspreu del Govern de l’Estat respecte a la ciència, la recerca i l’educació en aquest país. El mateix menyspreu que ha posat de manifest en les retallades i acomiadaments de les universitats i centres de recerca, especialment del CSIC, o en l’augment de les taxes d’accés amb la complicitat del Govern de Convergència i Unió. Aquesta situació compromet la sortida de la crisi, i afavoreix un model econòmic com el que l’ha causada.

Llegir més...

Un pas decidit cap a la Universitat d'elit (Hoja del Lunes 547)

El 5 de juliol es va publicar al BOE el Reial Decret 1000/2012, de 29 de juny, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2012-2013, i es modifica parcialment el Reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s'estableix el règim de les beques i ajuts a l'estudi personalitzats.

El Reial Decret no introdueix canvis en les quanties, ni en els nivells de renda. Ni tan sols se'ls aplica l'IPC. És una transposició del corresponent Reial decret de 2011 en aquests apartats. Els llindars de renda per a l'accés a beques salari o beques de compensació romanen per sota del salari mínim interprofessional.

Les modificacions s'han introduït en els requisits acadèmics per al curs 2013-2014. A partir del curs 2013-2014, per a l'obtenció de qualsevol component de beca, els qui es matriculin per primera vegada en primer curs d'estudis de Grau hauran d'acreditar una nota d'accés a la Universitat de 6,5 punts, exclosa la qualificació obtinguda en el fase específica.

Els sol·licitants de segons i posteriors cursos d'ensenyaments universitaris hauran d'haver superat en els últims estudis cursats els següents percentatges dels crèdits matriculats: Arts i Humanitats 100%, Ciències 100%, Ciències Socials i Jurídiques 100%, Ciències de la Salut 100%, Ensenyaments Tècnics 85%.

Alternativament, els sol·licitants de segons i posteriors cursos que no superin el percentatge de crèdits establert en el paràgraf anterior hauran d'haver superat en els últims estudis cursats el següents percentatges de crèdits i haver aconseguit les següents notes mitjanes de les assignatures superades: Arts i Humanitats 90% (6,5 punts), Ciències 80% (6,5 punts), Ciències Socials i Jurídiques 90% (6,5 punts), Ciències de la Salut 80 % (6,5 punts), Ensenyaments Tècnics 65% (6 punts).

Els estudiants de primer curs de Màsters que habiliten per a l'exercici d'una professió regulada hauran d'acreditar una nota mitjana de 6,5 punts en els estudis previs que els donen accés al màster. En els restants estudis de màster aquesta nota mitjana serà de 7 punts. A aquests efectes, les notes mitjanes procedents d'estudis d'ensenyaments tècnics es multipliquen pel coeficient 1,17.

Els estudiants de segon curs de Màsters que habiliten per a l'exercici d'una professió regulada hauran d'acreditar una nota mitjana de 6,5 punts en el primer curs. En els restants estudis de màster aquesta nota mitjana serà de 7 punts. En tots dos casos es requerirà haver-hi superat la totalitat dels crèdits del primer curs.

Amb aquesta regulació, queden clarament endurits els criteris per a l'obtenció de les beques. Es preserva de moment el model de beques, però queda molt tocada la dimensió social, que era l'objectiu inicial d'aquest model. (Hoja del Lunes 521 (23-05-11)).

En la beca de matrícula en el curs 2011-2012 es penalitzava la repetició d'assignatures a partir de la tercera matrícula i en les Enginyeries i Arquitectura a partir de la quarta. En el curs actual des de la primera repetició. Anteriorment, per a la renovació de la beca calia superar 48 crèdits (80%) i en les Enginyeries i Arquitectura 36 crèdits (60%).

CCOO defensem que les penalitzacions en el rendiment acadèmic han de ser de caràcter acadèmic i no econòmic. Obviar l'entorn de crisi econòmica, amb un elevadíssim índex d'atur juvenil i baixos salaris, on molts dels nostres estudiants han de compatibilitzar els seus estudis amb una ocupació precària, és atemptar contra l'equitat i la igualtat en l'accés al sistema educatiu.

Llegir més...

Un nou cop per tombar la Universitat Pública i excloure a milers de joves del Sistema Universitari Espanyol

El dissabte 21 d'abril es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.

El decret introdueix canvis en l'Educació no Universitària i Universitària, i curiosament apareix una disposició final segona que modifica l'Impost de Societats, que segur que té alguna intencionalitat que anirem veient sobre la marxa, en aquesta carrera accelerada a la privatització de l'educació pública. Què fa una disposició addicional com aquesta en un decret d'aquestes característiques? Segur que en breu ho sabrem.

Aquest decret-llei modifica la LOU en diversos articles en referència a la creació i supressió de títols, centres i estructures. Deixa la porta oberta a moltes coses. Crida l'atenció, la modificació de l'article 30 bis de la LOU, que queda redactat en els següents termes:

“Les Universitats, per al millor compliment de les seves funcions al servei de la societat, podran cooperar entre elles, amb Organismes Públics d'Investigació, amb empreses i amb altres agents socials del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació o pertanyents a altres països, mitjançant la creació d'aliances estratègiques que permetin desenvolupar conjuntament ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional o programes i projectes d'excel·lència internacional”.


Una vegada comprovada camí mercantilizador, el decret entra en el nus gordià del Règim de dedicació, que tantes i tantes Fulles del Dilluns hem dedicat. On va quedar tot el negociat i acordat en l'Estatut del PDI? Sembla com si el govern no tingués memòria i haguessin desaparegut del Ministeri tots els documents i tots els registres dels acords aconseguits.

La dedicació de l'activitat docent del PDI funcionari podrà variar en funció de l'activitat investigadora reconeguda. Amb caràcter general, serà de 24 crèdits ECTS. Serà de 16 crèdits ECTS per a aquells PDI que es trobin en les següents situacions:

• Professors TU, TEU i CEU amb 3 o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
• CU amb quatre o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
• En tot cas, quan s'hagin superat favorablement cinc avaluacions.

És a dir, per a aquells que tinguin la fortuna de portar en el lloc més de 18 anys amb avaluació de la seva investigació positiva de forma consecutiva, la qual cosa representa un percentatge mínim de la plantilla, amb una edat no inferior als 55 anys.

Serà de 32 crèdits ECTS, qui es trobi en alguna de les següents situacions:

• Que no hagi sotmès a avaluació el primer període o que hagi obtingut una avaluació negativa d'aquest període.
• Que hagin transcorregut més de sis anys des de l'última avaluació positiva.

És a dir, per a la gran majoria, aquesta que combina de forma quotidiana la investigació amb la docència de qualitat i l'atenció individualitzada als seus alumnes i que dedica part de la seva activitat a tasques de gestió en les titulacions, en els departaments o en els centres. Que investiga, però no en exclusivitat, perquè habitualment ja dóna moltes classes i li esdevenen situacions diverses pròpies de la condició humana i/o política d'aquest país (retallades en la investigació, maternitat, baixa per malaltia, absència d'infraestructures i equips a la seva universitat, etc.)

A continuació en l'article 68.3 diu: "El govern, previ informe de les CCAA i del Consell d'Universitats, regularà les bases del règim general de dedicació del PDI." És a dir, se'ns anuncia que això solament és el començament, el veritablement demoledor, la berlusconizació de la universitat española, està encara per arribar.

És obvi que l'aplicació d'aquest decret tindrà una repercussió molt important en les plantilles de les universitats, en les quals s'accentuarà el conegut “efecte Mateo”, és a dir, aquell que investiga podrà investigar més, i el que no pot fer-ho, mai podrà, i en les quals el PDI laboral quedarà seriosament danyat, doncs senzillament serà impossible aconseguir els mèrits per aconseguir les successives acreditacions, amb aquestes condicions.

Es modifica el 81.3 de la LOU referent als preus públics on parla d'imputació de despesa sense haver engegat la comptabilitat analítica, que especifica en l'article 7.2 que s'augmenta el termini de la seva aplicació fins al curs 2015/2016. Pel que pot entendre's que els percentatges són en el còmput dels ingressos i no de les despeses, o que es calcula el percentatge amb el total de les despeses, inclosos les despeses referents a la investigació i la transferència del coneixement i no és el percentatge de les despeses sobre la docència.

Arribats a aquest punt la pregunta és ¿Han de pagar les famílies les despeses dedicades a la investigació i la transferència del coneixement?

S'estableixen unes forquilles, on les CCAA decidiran on se situen els seus preus públics. Les forquilles per als Graus i Màsters que habilitin per a l'exercici d'activitats professionals regulades a Espanya: 15 i 25% primera matrícula, 30 i 40% segona matrícula, 65 i 75% tercera matrícula, i 90 i 100% a partir de la quarta matrícula. La resta de Màsters: 40 i 50% primera matrícula i entre el 65 i 75% a partir de la segona matrícula.

A més, els preus públics podran costar el 100% en els ensenyaments de Grau i Màster quan es tracti d'estudiants estrangers majors de 18 anys que no tinguin la condició de residents, exclosos els de Estats Membres de la UE i aquells que sigui aplicable el règim comunitari.

No queda reflectit en el decret, l'anunci del govern de suprimir els títols de menys de 55 estudiants de nou ingrés, cosa que era competència de les CCAA, i per tant aquestes decidiran que fan amb el seu mapa universitari.

A ningú se li escapa que amb l'augment tan desmesurat dels preus públics acabaran tancant-se molts títols, sobretot de Màsters no profesionalitzadors, perquè amb la situació econòmica del país i els baixos salaris, moltes famílies no su podran permetre.

Ens encaminem cap a una universitat d'elit i aquest govern ha pres la decisió d'excloure de la universitat als fills de la classe treballadora, perquè no hem d'oblidar que s'ha reduït 166 milions d'euros el programa de beques i ajudes a l'estudi en els PGE.

CCOO rebutja aquesta regulació autoritària, no negociada i absolutament inadmissible que acaba amb les millores educatives aconseguides, impossibilita la investigació de base a la Universitat pública espanyola i destrossa la plantilla de PDI laboral.

CCOO mostra la seva repulsa per la situació d'exclusió de molts dels nostres estudiants.

CCOO emplaça a tota la ciutadania a participar en les accions convocades, perquè l'educació i la sanitat pública és cosa de tots i totes i l'estan DESTROSSANT DE FORMA SISTEMÀTICA I PROGRAMADA, perquè VOLEN ACABAR AMB TOT ALLÒ PÚBLIC, PER DEIXAR INICIATIVA A “ELS SEUS” MERCATS.

Llegir més...

Una major inversió en beques per al curs 2011-2012 (Hoja del Lunes 512)

En el passat Consell de Ministres, del 20-05-2011, es va aprovar el Reial Decret que estableix els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2011-2012. En principi, les partides destinades a beques no es troben afectades pels ajustos derivats del pla d'austeritat.

La xifra total puja a 1.324 milions d'euros, 66 milions més que la convocatòria anterior. S'equipara la quantia de les beques salari (3.500 euros) als estudiants de Cicles Formatius de Grau Superior amb els dels universitaris. També s'incorpora el complement de rendiment (150 euros) que obtindran els estudiants becats que aprovin la totalitat dels 60 crèdits matriculats, o entre 48 i 54 crèdits en el cas d'estudis d'Enginyeria i Arquitectura.

A més la beca de matrícula no inclourà el cost dels crèdits que es matriculin per tercera i successives vegades. En el cas d'Enginyeria i Arquitectura aquesta penalització es realitzarà a partir de la quarta matrícula.

Cal destacar que la renovació de la beca va lligada a superar un mínim de 48 crèdits (36 a les Enginyeries i Arquitectura). Aquest és un aspecte important per garantir la dimensió social del sistema de beques.

CCOO valora molt positivament l'impuls del nou model de beques en una situació econòmica d'ajustaments pressupostaris.

Paral•lelament, la Conferència General de Política Universitària ha fixat les places i els preus públics per al curs 2011-2012. L'oferta global de places, 330.621, disminueix respecte al curs anterior (336.101).

A més, s'han fixat les forquilles dels preus públics. Les comunitats autònomes podran mantenir els mateixos preus que l'any passat actualitzats amb l'IPC (3.6% a 31 de març del 2011). Les CCAA poden incrementar fins a quatre punts aquest percentatge.

Per als màsters l'augment de preu fixat serà el de l'IPC. Pel que fa als ensenyaments de doctorat, d'acord amb la nova regulació, s'estableix una forquilla de preus d'entre 200 i 400 euros anuals per la tutela acadèmica en funció dels serveis oferts.

Així, el doctorat, una peça clau en el desenvolupament de la investigació i, per tant, del desenvolupament social i econòmic de l'estat, queda de nou com una assignatura pendent en la Dimensió Social.

Llegir més...

Constitució del Ple de l'Observatori Universitari de Beques, Ajudes a l'Estudi i Rendiment Acadèmic (Hoja del Lunes 505 - 1/3)

El 22 de novembre es va constituir el Ple de l'Observatori Universitari de Beques, Ajudes a l'Estudi i Rendiment Acadèmic, segons el que es disposa en el Reial decret 1220/2010, d'1 d'octubre.

El Pla de treball establert es centra en quatre pilars bàsics basats en els indicadors del Nou Model de beques:

• Arquitectura de les beques: llindars, quanties i components. Elaboració d'un procediment de càlcul dels llindars de renda. Sistema contra l'abandonament prematur i per afavorir la igualtat d'oportunitats. Revisió, simplificació i compactació dels actuals requisits acadèmics.
• Avaluació de l’impacte de les beques: Definició del perfil del becari. Conèixer l’impacte social de les beques. Inventari de les beques concedides per les CC.AA. i les Universitats.
• Sistema Integrat d'Informació: Integració de les bases de dades de beques en el Sistema Informàtic Integrat Universitari.
• Allotjament universitari i beques per a residència: Es pretén conèixer i diagnosticar l'oferta i situació dels allotjaments universitaris així com la utilització de les beques de residència.

Al gener es constituiran les diferents comissions:

• Comissió Delegada.
• Comissió d'Eficiència, Eficàcia i Rendició de Comptes.
• Comissió de Beques, Ajudes a l'Estudi i Rendiment Acadèmic.

La Comissió d'Eficiència, Eficàcia i Rendició de Comptes s'encarregarà en principi de la implantació de la comptabilitat analítica a les universitats públiques espanyoles.

Cal ressaltar que el 13 de gener del 2010 es va crear la Comissió de Costos, de la qual els agents socials no formaven part. Aquesta comissió ha celebrat 5 reunions, on s'ha tancat el model de comptabilitat analítica. Aquest es remetrà als membres del Consell d'Universitats, de la Conferència General de Política Universitària, i de l'Observatori de beques, Ajudes a l'estudi i rendiment Acadèmic.

S'iniciarà un període d'al•legacions on no està prevista cap aportació dels agents socials.

Una vegada considerades les aportacions, la Comissió d'Eficiència, Eficàcia i Rendició de Comptes (on si estan representats els agents socials) s'encarregarà de dur a terme el seguiment de la implantació de la comptabilitat analítica de les universitats, on s'analitzaran les variables i els indicadors que estaran disponibles en el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU).

Llegir més...