Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reforma laboral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reforma laboral. Mostrar tots els missatges

26 de març del 2012

Vaga General 29M - Volen acabar amb tot, amb els drets laborals i socials (Hoja del Lunes 540)

CCOO promou la mobilització general contra el desmantellament dels nostres drets socials i laborals i en defensa dels serveis públics. Perquè hi ha alternatives. En un context europeu de forta recessió econòmica, increment de la desocupació, la pobresa i les desigualtats, la crisi passa a ser una crisi social i política. A Espanya tenim la taxa de desocupació més elevada de la Unió Europea: 5,3 milions de treballadors en atur (23%), una taxa d'atur juvenil del 45% i continua augmentant el nombre de persones que no reben cap prestació, i el de famílies en les quals tots els seus membres estan en atur. D'altra banda, les retallades en el sector públic estan destruint desenes de milers de llocs de treball i deteriorant el teixit social. En aquest context, el Govern Central aprova un decret, que és el major atac als drets dels treballadors i treballadores de la història de la democràcia.

Aquesta reforma és INJUSTA amb els treballadors i les treballadores perquè ataca els nostres drets i trenca l'equilibri de poders entre les parts en les relacions laborals. Aquesta reforma és INEFICIENT per reactivar l'economia.

Aquesta reforma és INÚTIL per crear ocupació. Aquesta reforma presenta seriosos indicis de ANTICONSTITUCIONALITAT.

Contingut de la reforma

- Es facilita i abarateix l'acomiadament: 9 mesos de reducció d'ingressos o vendes ja fan procedent l'acomiadament, amb indemnització de 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats i amb la supressió de l'autorització administrativa per a l'acomiadament col·lectiu.

- Tot això, també, en el sector públic, amb l'aplicació de l'acomiadament col·lectiu i objectiu
(EROs).

- Es rebaixa la indemnització de l'acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats en lloc de les 42 actuals. A més de suprimir els salaris de tramitació, com va fer el govern d'Aznar, una mesura que es va retirar després de la Vaga General del 2002.

- S'aprofundeix en la dualitat del mercat de treball, amb diferents proteccions enfront de l'acomiadament.

- Es crea un nou contracte indefinit, amb acomiadament lliure i gratuït durant un any.

- Es pot acomiadar de forma procedent si es falta 9 dies per malalties de curta durada durant el període de 2 mesos.

- Atorga a l'empresari el poder absolut sobre les condicions de treball o conveni o acord col·lectiu (jornada, horari, sistema de remuneració, quantia salarial, lloc de treball,…) podent modificar les condicions de treball sense cap causa. Si el treballador no accepta es considera acomiadament procedent.

- Es dóna prioritat al conveni d'empresa i si un conveni no es renova en 2 anys després de la seva finalització, s'elimina la seva vigència.

- S'accentuen les desigualtats de gènere.

- No generarà ocupació i discrimina els aturats sense prestacions per desocupació.

L'origen de la crisi no està al mercat laboral, ni en la seva rigidesa, ni en el cost de l'acomiadament, els milions d'aturats així ho demostren. Per això reclamem al govern la rectificació d'unes mesures inútils, plantejant la necessitat d'una reforma del sistema financer i del sistema fiscal, apostant pels serveis públics, incrementant el nombre de persones que treballen als nivells dels països europeus més avançats. Potenciar la banca pública que garanteixi el crèdit a les famílies i les empreses.


Tenim motius de sobres per adherir-nos a la Vaga General. Participa!!!

22 de febrer del 2012

Com afecta la Reforma Laboral a les Universitats? (Hoja del Lunes 538)

No hem apagat encara els focs causats per l'aplicació del RD 20/2011 de mesures urgents en matèria pressupostària (que pràcticament fa impossible la contractació a les universitats, retallant les possibilitats de promoció i condemnant a l'atur a una generació de professors i investigadors en formació), per les retallades derivades dels pressupostos autonòmics (que ofeguen una mica més a les universitats) o per les mateixes universitats (que descarreguen els seus problemes sobre els seus propis treballadors), quan el nou govern pren un nou foc aprovant en Consell de Ministres el RD 3/2012 de reforma del mercat laboral. 

Com sindicat de classe, a CCOO som molt conscients de les nefastes conseqüències que aquest RD tindrà en el conjunt de la societat, però volem, en aquesta "Hoja del Lunes", centrar-nos en els aspectes més rellevants per la seva incidència en l'àmbit universitari. 

Els col·lectius més afectats seran els subjectes al règim jurídic laboral: PAS i PDI. El govern ha "flexibilitzat" les causes de l'acomiadament objectiu i col·lectiu i ha decretat que aquestes també són aplicables a les administracions públiques, on a més els ERO no podran ser suspensius, és a dir, només hi cap l'acomiadament. Els ERO podran ser imposats i ja no necessiten l'autorització de l'Administració. Aquesta mesura pot suposar l'acomiadament de milers d'empleats públics i és un perill potencial per al personal laboral de les universitats públiques. 

En paral·lel s'ha abaratit el cost de l'acomiadament. N'hi haurà prou al·legar una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. S'entén que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. Serà fàcil qualificar l'acomiadament com a objectiu per que la indemnització es redueixi a 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Cal tenir en compte que pràcticament totes les universitats espanyoles estan en aquesta situació d'insuficiència pressupostària. 

Es devalua el valor dels convenis col·lectius, que fins ara constituïen la garantia de les condicions laborals pactades entre empresaris i treballadors, fonamentalment pel fet que:
  • Perden la seva efectivitat transcorreguts dos anys des de la seva denúncia.
  • Les empreses podran modificar la jornada anual, l'horari, els torns, les funcions dels treballadors, el canvi de centre de treball o el sistema de remuneració i quantia salarial, sense haver d'arribar a acord amb els representants sindicals, al·ludint que amb això evitaran problemes futurs. És el que s'anomena "clàusula de desvinculació".
  • Es prioritza el conveni d'empresa sobre el conveni de sector. 
És a dir, els convenis col·lectius de PAS laboral i de PDI laboral, que tant ha costat aconseguir, es poden veure buidats de contingut. A més, s'obre la porta a la fragmentació de la negociació col·lectiva en aquelles comunitats autònomes amb més d'una universitat. 

Una altra de les mesures més contradictòries amb l'objectiu de creació d'ocupació, que segons el govern és la base de la reforma, és que facilita l'acomiadament per absentisme: et poden acomiadar per faltar 9 dies en 2 mesos, encara que estiguis malalt o estigui justificada la falta. 

En resum, per molt que ho repeteixin, aquesta reforma no s'ha ideat per generar ocupació, ni ara ni en el futur. Aquesta reforma s'ha fet per abaratir costos tant a l'empresa privada com a la pública per la via de la destrucció d'ocupació de qualitat i per posar en mans de l'empresa tot el poder de decisió debilitant la capacitat de negociació col·lectiva dels treballadors. Els canvis en la governança de les universitats (que preveu l'programa electoral del PP) fan presagiar la possibilitat d'universitats dirigides amb gestors, potser externs, que, gràcies a aquest RD, tenen les mans lliures per "flexibilitzar" les seves plantilles.

Juntament amb aquesta andanada sense precedents contra els drets dels treballadors, ens trobem amb una campanya sistemàtica de desprestigi dels sindicats que agrupen el major nombre de treballadors a Espanya i que tenen una major representació. Menteixen quan volen fer creure a l'opinió pública que hem estat callats, obviant que la reforma laboral del PSOE l'any 2010, que va mostrar el camí a aquesta, va ser contestada amb una vaga general i amb una iniciativa legislativa popular avalada per més d'un milió de signatures. Desenes de mobilitzacions al llarg dels últims anys (http://www.youtube.com/watch?v=TnsUQ3o4LO8), convocades i liderades per CCOO, avalen la nostra feina constant en defensa dels drets que ara ens volen prendre. 

Ja vam advertir que la primera reforma laboral, lluny de combatre l'atur, l'incrementaria i el precarizaria encara més. Si el temps ens ha donat la raó per què es pretenen aplicar les mateixes receptes? 

En qualsevol cas, aquesta ha de ser una causa de cada un de nosaltres que hem de combatre col·lectivament. Només així tindrem èxit, sempre va ser així. Centenars de milers de treballadors han sortit al carrer el dia 19 de febrer per defensar els drets que tant ens va costar aconseguir. 

A Catalunya es tracta d'evitar l'acomiadament de més de 650 professors amb manifestacions i tancades. Condemnem la brutalitat policial amb els estudiants de secundària de València, que protestaven contra els efectes de les retallades a les seves aules. 

El proper 29 de febrer estan cridats de nou totes les treballadores i treballadors d'aquest pais, juntament amb els de la resta d'Europa, a manifestar-se per l'ocupació i pels drets laborals. Suma't perquè les coses canviïn. 

INFORMA'T! MOBILITZA'T! 

ÚLTIMA HORA: Davant les peticions de més i millor educació, a València responen amb pals als estudiants i als ciutadans. Ells tenen clar qui és l'enemic ... ho tens clar el teu?

6 de setembre del 2011

La nova Reforma Laboral precaritza encara més l'ocupació dels joves i dels sectors més desfavorits (Hoja del Lunes 528 - 2/3)

CCOO manifesta que el nou contracte de formació, en ampliar l'edat de contractació fins als 30 anys, o fins i tot en determinades circumstancies fins als 33 anys, condemna als joves a la temporalitat i baixos salaris i impedeix, en la pràctica, contractes estables. 

L'eliminació de l'encadenament de contractes, en suspendre l'article 15.5 de l'Estatut dels Treballadors, va a deixar en la indefensió total a centenars de milers de persones amb contractes temporals sense causa, a més de legalitzar el frau de llei, tan comuna al nostre mercat laboral. Aquestes mesures afectaran, sens dubte, als contractes en les Administracions Públiques, concretament a les Universitats, al Personal del Capítol 6 i al PAS. 

5 de setembre del 2011

La nueva Reforma Laboral precariza aún más el empleo de los jóvenes y de los sectores más desfavorecidos (Hoja del Lunes 528 - 2/3)

CCOO manifiesta que el nuevo contrato de formación, al ampliar la edad de contratación hasta los 30 años, o incluso en determinadas circunstancias hasta los 33 años, condena a los jóvenes a la temporalidad y bajos salarios e impide, en la práctica, contratos estables. 

La eliminación del encadenamiento de contratos, al suspenderse el artículo 15.5 del Estatuto de los Trabajadores, va a dejar en la indefensión total a cientos de miles de personas con contratos temporales sin causa, además de legalizar el fraude de ley, tan común en nuestro mercado laboral. Estas medidas afectarán, sin duda, a los contratados en las Administraciones Públicas, concretamente en las Universidades, al Personal del capítulo 6 y al PAS.

Enlace recomendado: "Los cuatro errores de las reformas laborales del PSOE" 

16 de desembre del 2010

Protesta sindical contra les retallades

Ahir els principals sindicats s'han afegit a la jornada de protestes que hi ha convocada a tot Europa. Se n'han fet a la major part de les grans ciutats catalanes, la més nombrosa, a Barcelona, amb l'objectiu de reclamar que amb la crisi no es retallin els drets socials.

9 de desembre del 2010

La mobilització continua!

1 de desembre del 2010

La mobilització continua (Hoja del lunes 505 - 3/3)

CCOO i UGT han decidit intensificar la preparació de les mobilitzacions del 15 i 18 de desembre, convocades després de la vaga general de 29S amb l'objectiu de fer reversible la reforma laboral i defensar el sistema públic de pensions, reformes a debatre en el marc de la Comissió del Pacte de Toledo i mitjançant el diàleg social.

23 de novembre del 2010

Propostes per a la Reforma de la Universitat Espanyola (Hoja del Lunes 504 – 2/2)

El 16 de novembre, al Congrés dels Diputats, es va presentar el llibre “Propuestas para la reforma de la Universidad Española” per la fundació Alternativas i el grup parlamentari socialista. Ha estat editat i prologat pel Rector de la Universitat Carlos III de Madrid.

En el capítol del llibre escrit pel Catedràtic de la Universitat Carlos III, Juan J. Dolado, “Disfunciones en el sistema universitario español: diagnóstico y propuestas de reforma” trobem, entre altres, les següents propostes:
  • Fusions entre les 50 universitats públiques.
  • Una major llibertat per part de les universitats per fixar taxes.
  • Un sistema contractual molt més flexible. El sistema funcionarial és d’excessiva uniformitat salarial.
  • Un estatut del PDI que fomenti la mobilitat i el control de qualitat del mateix amb amplis períodes de prova. Ha començat la desfuncionarització, ja que existeix actualment “funcionarització massiva i prematura”.
CCOO desitjaria conèixer l'opinió del Ministeri en relació amb aquestes propostes. En cas de possibles fusions, té previst negociar les condicions del personal de les universitats? Les taxes acadèmiques del Sistema Universitari Espanyol actualment són competència de les CCAA, proposaria el canvi legislatiu perquè siguin les universitats les competents? Es buscaria garantir l'equitat en l'accés perquè les universitats públiques no imposin taxes la conseqüència de les quals sigui que els estudiants de les classes socials més desfavorides no tinguin accés? Tenen previst incrementar la temporalitat i precarietat amb salaris encara més baixos en la carrera acadèmica i investigadora? Recordem que actualment són 4 anys de becari + 4 d'ajudant + 4 d'ajudant doctor i per fi un contracte no temporal.

CCOO roman expectant davant el grau d'acceptació que el Ministeri prestarà a les propostes d'alguns que s'autotitulen com experts -però que es comporten com gurus de la tribu- i ens alliçonen sobre el que s'ha de fer amb els treballadors i treballadores de les universitats, en relació amb el funcionament de la universitat, la seva finalitat i la seva gestió, encobrint autèntics atacs directes a l'estat social de dret i a la democràcia participativa. Ho porten fent anys a propòsit de la sanitat pública, l'ensenyament obligatori, les pensions, les jubilacions, etc.
I ara carreguen de nou contra la universitat, amb propostes que ataquen als centres públics, amb propostes que dificulten l'accés dels estudiants de les classes socials més desfavorides, per tot això:

LA MOBILITZACIÓ CONTINUA

Després de la vaga del 29 de setembre, hem de seguir mobilitzant-nos per exigir la RECTIFICACIÓ de les polítiques del govern, la retallada de drets socials i laborals, i davant les properes mesures sobre pensions i jubilació, que ja han estat anunciades i estan introduïdes en el Projecte dels Pressupostos de l'Estat.

CCOO i UGT tenen previst convocar mobilitzacions pel 15 i 18 de desembre.

Seguirem informant. La mobilització continua!

14 de novembre del 2010

Pensions: dret o negoci?

TV3: Amb Emili Rey, cap de premsa de CCOO a Catalunya, analitzem la proposta d'alguns economistes per un nou sistema de pensions de jubilació.

5 de novembre del 2010

Inconstitucionalitat de la reducció salarial dels treballadors d’empreses públiques (Hoja del Lunes 500 – 1/4)

L’Audiència Nacional ha plantejat qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per entendre que el R.D. 8/2010, de mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic, vulnera el dret de llibertat sindical per buidar de contingut el dret previ a la negociació col•lectiva dels sindicats. És l’auto de l’Audiència Nacional en resposta a una demanda de conflicte col•lectiu plantejada per CCOO i UGT, i amb la direcció lletrada de CCOO.

Paco Trillo, en el seu article “El recorte de los salarios de los empleados públicos como ataque al derecho de la libertad sindical”, ens proposa una reflexió sobre l’eficiència vinculant del conveni col•lectiu, que pot servir d’eix d’interpretació d’algun dels elements que caracteritzen negativament la reforma laboral de la Llei 35/2010 i la regulació de la no aplicació del conveni col•lectiu sectorial.

26 d’octubre del 2010

La reforma de les pensions (Hoja del Lunes 499 – 2ª Parte)

CCOO manifesta el rebuig a la política del govern en relació a les pensions, fonamentada únicament en un acord parlamentari, que exclou el paper del Pacte de Toledo. Estem en contra de la imposició de reformes unilaterals que suposin la reducció de drets.

Els medis de comunicació estan donant difusió al manifest per uns autoproclamats “experts economistes”, els 100 economistes, que ja intentaren fixar opinió en relació a la reforma laboral amb la proposta de contracte únic amb indemnització progressiva. En aquest manifest proposen una sèrie de mesures orientades a la reforma de les pensions que pretenen debilitar al màxim la protecció del sistema públic per fer imprescindible la contractació de plans privats. L’objectivitat i credibilitat de la proposta de la reforma del sistema de pensions d’aquest grup de 100 economistes és més que dubtosa, si es té en compte que els aglutina FEEDE (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), i que hi ha deu directius d’entitats financeres entre els setze membres del seu patronat.

L’interès empresarial del sector financer, per vendre els seus productes de plans de pensions privats, ha promogut la reiterada publicació d’estudis que manifestaven la fallida del sistema abans de l’any 2000 i la necessitat d’evolucionar cap a un sistema mixt, com el xilè, que ha demostrat conseqüències desastroses. CCOO denuncia que derivat del volum de doblers que mou el sistema de pensions i que presenta superàvit, fa que sigui un objectiu de negoci pel sistema financer. No hem de permetre que les pensions quedin en mans dels bancs. Hem de mantenir el caràcter públic que ha de permetre esvair la pobresa de la gent gran de l’Estat.

Al 1995 el Pacte de Toledo va elaborar una sèrie de recomanacions per garantir el futur sistema de pensions, que continuen sent vàlids. Així doncs, es fonamenta en un sistema públic solidari, intergeneracional i interterritorial, de caixa única, contributiu, amb garantia d’ingressos, redistributiu i compensador en períodes de crisi.

CCOO vol deixar clar que el nostre sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, no presenta números vermells, i disposa d’un fons de reserva dotat amb 62.000 milions d’euros.

El sistema està exposat a importants reptes de futur, principalment de caràcter demogràfic, per l’envelliment de la població i també per l’augment de la despesa en pensions. Això fa que s’hagi de compensar, en un futur, amb la millora dels ingressos per cotitzacions socials i racionalitzar la despesa.

Endarrerir l’edat de jubilació obligatòria fins als 67 anys es contradictori amb les desorbitades taxes d’atur entre els joves i les condicions de salut dels treballadors de més edat, molts cops a causa de les precàries condicions de treball i la falta de prevenció de riscos laborals.

Per altra part, endarrerir fins als 63 anys l’edat mínima de jubilació anticipada no té justificació, ja que s’ha demostrat que la jubilació flexible té efectes positius sobre el sistema de pensions. A més, exigir un mínim de 40 anys per un cent per cent de la jubilació, impediria el seu íntegre cobrament per un nombre important de pensionistes. No hem d’oblidar l’actual realitat del nostre mercat de treball, entrada tardana, sortida prematura, temporalitat, períodes de desocupació...

Per CCOO la viabilitat s’ha de fonamentar en millorar els ingressos mitjançant polítiques actives que creïn ocupació, millores en les relacions laborals, polítiques d’atenció a les famílies, compliment dels compromisos de l’Acord 2006, i separació definitiva dels fons de finançament. A més, s’ha de racionalitzar la despesa en pensions, analitzant determinades prestacions que haurem d’ajustar a la realitat actual.

Considerem que les mesures d’ajust econòmic que retallen la inversió pública i redueixen la capacitat adquisitiva de pensionistes i treballadors de les administracions públiques, limiten l’activitat econòmica. Així doncs, la reforma laboral no crearà ocupació per si mateixa i no generarà més ingressos, en tot cas només abarateix i facilita l’acomiadament, i manté una temporalitat injustificada. És a dir, el camí contrari a garantir el futur del sistema de pensions.

Lectures recomanades:

Los errores del manifiesto neoliberal sobre las pensiones de los cien economistas (Vicenç Navarro)

¿Están en peligro las pensiones públicas? Las preguntas que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan. Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espionosa. ATTAC.