La LOMCE i la SELECTIVITAT

El Ministeri d'Educació ha presentat l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa (LOMCE) on, en particular, es recull l'accés a la universitat.

Aquest avantprojecte comença amb aquesta frase memorable, de les que queden per a la posteritat:

"L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l'arena internacional i afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l'àmbit educatiu suposa obrir les portes a llocs de treball d'alta qualificació, el que representa una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges en el mercat global."

És a dir, per aquest govern, l'Educació només té interès en termes econòmics i de competitivitat. No és mal començament.

La proposta del govern estatal quant a l'accés a la universitat apareix en l'article 38. En aquest article es diu que "el Govern ha d'establir la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d'admissió dels alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller o equivalent" utilitzant com a criteris la qualificació final del Batxillerat, les modalitats i vies cursades, les qualificacions obtingudes en matèries concretes, la formació acadèmica o professional complementària, l'avaluació específica de coneixements i/o d'aptituds personals i els estudis superiors cursats amb anterioritat.

A més, "quan la universitat estableixi procediments d'admissió en alguna titulació oficial, l'accés a aquella vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final del Batxillerat i la qualificació obtinguda en el procediment d'admissió establert."

En definitiva, s'admet de manera explícita que puguin existir processos d'admissió diferents per a cada titulació i/o Universitat. Si recordem que durant el curs 2011-2012 estaven implantats 2.413 graus universitaris verificats en el Sistema Universitari Espanyol, podem preveure les disparitats de criteris i les disfuncions que aquest sistema produirà.

Les modalitats o vies del Batxillerat seran les següents:

• Arts.
• Ciències amb dues vies a escollir: Ciències i Enginyeria, i Ciències de la Salut.
• Humanitats i Ciències Socials, amb dues vies a escollir: Humanitats i Ciències Socials.

Quant a la qualificació final del Batxillerat (article 36.bis) i l'obtenció del títol de Batxiller (article 37), els punts destacats de la proposta del govern estatal són:

• Els alumnes realitzaran una avaluació en finalitzar aquesta etapa, en la qual es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l'etapa.
• Els criteris d'avaluació seran establerts pel govern per a tot el sistema educatiu espanyol.
• Per obtenir el títol de batxiller és necessària la superació de l'avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de Batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10, que es deduirà de la nota mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del Batxillerat ponderada al 60% i de la nota obtinguda en l'avaluació final de batxillerat al 40%.

El govern estatal proposa, per tant, que les notes del centre valguin un 60% de la qualificació, amb la discrecionalitat que això pot suposar. Els criteris seran centralitzats, cosa que provocarà una uniformització del sistema. No sabem si les proves seran consensuades o no entre el sistema universitari i el sistema educatiu no universitari, ja que només s'estableix que es realitzaran en els centres i seran avaluades per especialistes externs al centre. D'aquests especialistes experts no sabem quina serà la seva procedència, ni el criteri de selecció d'aquests.

Si aquest procediment finalment s'aprova, serà molt difícil garantir l'equitat del sistema i planificar l'oferta educativa. Segurament, tot el procés acabarà sent un caos, ple d'incertesa i patiment estèril per als estudiants i les seves famílies.

CCOO INSTA A LA RETIRADA d'aquest model de procés d'admissió proposat pel govern i no comparteix la seva filosofia sobre l'avaluació, que s'ha d'enfocar a la millora ia la solució del problema de l'abandonament escolar prematur, ja que Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar segons la Unesco en l'edició 2012 "Educació per a tots" (EPT), REPROVA les actuacions del ministre Wert i CONVOCA a la participació activa en la Vaga General del proper dia 14 de NOVEMBRE.

Llegir més...

Wert pica l'ull als rectors i trasllada el conflicte amb els estudiants a les comunitats autònomes

El dijous 7 de juny va tenir lloc el Consell d'Universitats extraordinari, presidit pel ministre Wert, per tractar el tema del RD 14/2012.

Un cop més el govern del PP vulnera l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) amb la complicitat dels rectors, ja que les matèries que afecten les condicions de treball i a les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals exigeixi norma amb rang de llei, són objecte de negociació col·lectiva segons l'EBEP.

Aquest punt de la Llei 7/2007, sol ser ignorat sistemàticament en el Sistema Universitari Espanyol. Ja fa alguns mesos es va demanar la convocatòria de la Mesa Sectorial, però aquest "sincer, obert, i honest" diàleg que vol iniciar el Sr. Ministre amb els rectors, no està disposat a iniciar-lo amb els representants legítims del personal de les universitats.

A més, el Sr. Ministre ha decidit traslladar a les comunitats autònomes el conflicte que ell mateix ha creat amb els estudiants. No està disposat a modificar ni una línia del RDL 14/2012, pel que fa als preus públics de les matrícules universitàries. Ni tan sols ha entrat a solucionar les possibles transitòries per als estudiants en curs, tenint en compte que els estudiants extracomunitaris poden arribar a pagar uns 9.000 euros a l'any en concepte de matrícula.

Haurem d'esperar a veure la reacció dels rectors tant a les seves respectives comunitats Autónonomas, a veure si fan pressió, planten cara i actuen com a lobby, com a nivell estatal, o si el que va passar el 23 de maig va ser una simple rebequeria per no sentir-se protagonistes. És el moment de que demostrin que aquestes tèbies manifestacions es convertiran en autèntiques mesures de pressió, perquè la pujada de taxes no porti a molts estudiants fora del sistema i no desapareguin la majoria dels màsters que tant treball ha costat crear. Necessitem rectors forts i compromesos, no titelles de les circunstancies econòmiques.

El govern estatal ha decidit unilateralment que moltes famílies s'endeutin encara més, si és possible, i els anuncia a moltes altres que els seus fills no podran estudiar a la universitat per falta de recursos.
Sembla que el Règim de Dedicació del PDI serà "negociat" pels rectors amb el Ministeri. De moment sabem que a alguns, aquest model de "negociació" els sembla bé. Així que quedem a l'espera dels esdeveniments, que de moment prometen.

CCOO segueix lluitant perquè en un moment de crisi i amb gairebé un 50% d'atur juvenil no augmentin els preus públics.

CCOO segueix lluitant perquè el Règim de Dedicació docent sigui objecte de negociació col·lectiva i com a tal, sigui tractat en les respectives meses de negociació.

Llegir més...

A qui li interessa falsejar les dades? (Hoja del Lunes 541)

En amb prou feines un mes, segons l'última enquesta de Metroscopia, el Partit Popular ha perdut 8 punts en intenció de vot. No és d'estranyar, ja que una setmana després de presentats els Pressupostos Generals de l'Estat ha decidit retallar 10.000 milions d'euros en capítols que en campanya electoral eren intocables: educació i sanitat. Resulta increïble: Com és possible que en només una setmana s'adonin que no han calculat bé els comptes presentats?

Recordem que els pressupostos no van ser presentats abans, malgrat la urgència, perquè segons ells calia realitzar-los tenint molt clars quines eren les dades.

Quina classe d'experts tria el govern del PP per elaborar quelcom tan important com els Pressupostos Generals de l'Estat, que ha de reconèixer pocs dies després que s'han desviat 10.000 milions ni més ni menys en les partides de Sanitat i Educació, pilars fonamentals de l'estat del benestar?

Qualsevol ciutadà a hores d'ara ja haurà pogut comprovar que tenim un govern molt irresponsable, poc expert, i que es dedica a improvisar cada dia. En cent dies s'han dit tantes barbaritats, s'han produït tantes declaracions contradictòries entre ministres, s'ha canviat d'opinió tantes vegades, que el futur es presenta aterridor.

En tota la història de la nostra democràcia no havia succeït gens igual: l'intent desmesurat de carregar-se tots i cadascun dels drets civils i constitucionals d'una manera extremadament ràpida per impedir la reacció de la ciutadania.

La retallada prevista per a universitats suposa un descens del 62,5%. Els contractes de ciència es redueixen en un 43%. La contractació total als programes de R+D “Ramón y Cajal” i “Juan de la Cierva” no superarà aquest any les 340 places, la qual cosa suposa una reducció del 43% respecte al 2011, amb 250 i 350 places respectivament en aquestes convocatòries. La xifra global destinada a R+D+i és de 6.397,62 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 25,52% sobre la xifra del pressupost aprovada en el 2011. És la major retallada des que existeixen els plans de R+D i està per sobre de la retallada mitjana prevista als Pressupostos Generals de l'Estat. Amb tot això queda clar que la R+D deixa de ser definitivament una prioritat estratègica per a aquest govern.

A tot això cal afegir la reducció de 166 milions d'euros (un 11,6%) al programa de beques i ajudes a l'estudi, amb el que el panorama és desolador. A més, el ministeri ha decidit modificar el criteri de la convocatòria de beques, on la renda de les famílies deixarà de ser la variable preferent.

No és cert que la despesa espanyola en educació superior sigui similar al de l'OCDE. Segons les últimes dades del 2008 va ser un 25% inferior a la seva mitjana, que va ser de l'1,5% del PIB (taula B.2.1, Panorama Educación 2011). En aquest any Espanya va aconseguir un màxim de despesa en educació d'un 1,2% sobre el PIB, que des de llavors no ha fet més que decréixer. I el Ministre no parla, per exemple, de les diferents taxes en percentatge d'investigadors, ni de la comparació del PIB dedicat a R+D+i, que són indicadors imprescindibles per als objectius enunciats. Seria exigible un major rigor en les dades econòmiques a les noves autoritats en el Ministeri.

Tampoc és cert el dantesc panorama que dibuixa en referir-se a l'abandó universitari. Les dades de l'OCDE (Panorama de l'Educació, gràfic A.4.1) no parlen d'un 30%, sinó d'un 24% de persones que accedeixen a l'educació terciària i no obtenen titulació, una xifra que és un 25% inferior a la mitjana de l'OCDE (31%) o la UE (31%) i de la qual hi ha a Estats Units (amb moltes universitats en els rànquings) o Nova Zelanda, els dos països de l'OCDE amb major fracàs escolar. Curiosament, la despesa privada en l'educació superior en aquests països supera àmpliament el 50% del total, que és el gran canvi que intuïm que pretén el nostre Ministeri.

De moment, hem vist que els experts del Ministeri no han estat del tot encertats. Ara ens informen que el Ministeri ha nomenat a onze experts per a la reforma universitària anunciada. Algun d'ells pertany a l'Escola de Chicago, la més sanguinària en les retallades del planeta. Així que ja sabem de què morirem, perquè això és Espanya, no Islàndia.

A qui li interessa falsejar les dades? Per què aquesta manipulació? Per què interessa enganyar a l'opinió pública? L'objectiu és clar. Difamar, desprestigiar i després entrar com un elefant per carregar-se sense pietat la universitat pública i privatitzar-la.

Però el Ministre tertulià hauria de saber que als treballadors de les universitats no se'ns enganya tan fàcilment, i que sabem a on vol portar-nos i pensem resistir-nos. Una reducció del 62% és del tot inviable tret que es pretengui col·lapsar el sistema universitari.

CCOO, com a sindicat majoritari en el sector, segueix en lluita per defensar, ara amb més intensitat encara, a la Universitat Pública de tots els atacs que aquest govern pretén iniciar. CCOO s'adhereix al manifiesto en defensa de una Universidad Pública de qualitat perquè el nostre sistema universitari necessita una profunda reforma. Però no la seva,  senyor Wert. Actua tu també i signa el manifest!

VOLEN ACABAR AMB TOT!

Llegir més...

La primera intervenció del Ministre Wert (Hoja del Lunes 537 - 2/2)

En paral · lel la lectura de la compareixença del ministre d'Educació, Cultura i Esport (clica aquí) ha alarmat a la comunitat educativa en general, i a la universitària en particular. 

Al principi de la seva intervenció esmenta l'article 27 de la Constitució, sobre el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament, oblidant, intencionadament o no, esmentar l'autonomia universitària i la llibertat de càtedra. Aquesta omissió no és innòcua, doncs últimament és freqüent, mitjançant decrets, la vulneració per la pròpia administració estatal i per algunes administracions autonòmiques del dret constitucional a l'autonomia universitària regulada en l'article 27.10 de la Constitució Espanyola i desenvolupat en l'article 2 de la Llei Orgànica d'Universitats: "Les universitats estan dotades de personalitat jurídica i desenvolupen les seves funcions en règim d'autonomia ..." 

En la seva intervenció, el nou ministre ofereix una lectura esbiaixada de les xifres i molt desconsiderada amb els professionals de l'educació superior. Proposa constituir un Consell d'Experts d'alt nivell, en el qual us recomanem que tingueu cura, ja que després, tots paguem els desatins. 

Ens diu que va a treballar, com no podia ser d'una altra manera, amb el Consell d'Universitats, la Conferència General de Política Universitària i amb el Consell d'Estudiants. Sembla que s'ha oblidat, intencionadament, o no, de la Mesa Sectorial d'Universitats. Davant aquesta omissió, no podem menys que preguntar-nos Coneixeran el ministre i els seus col.laboradors l'existència de l'Estatut Bàsic de l Empleat Públic'? I per rematar, enmig de les brutals i injustes mesures d'austeritat i de retallades que estan patint, el senyor ministre comunica que ha decidit augmentar les dotacions per a promocionar els toros. 

Des de CCOO no podem fer res més que declarar la nostra més absoluta perplexitat davant de tant disbarat i comminar-lo a que actuï amb responsabilitat. 

Simultàniament fem una crida als rectors, perquè, en ús del dret constitucional que els empara, defensin l'autonomia universitària i garanteixin el bon funcionament de les nostres universitats. Amb aquest convenciment sembla haver actuat la Universitat d'Extremadura, convocant en DOE les places docents que s'han considerat necessàries per atendre la docència dels seus estudiants.

Llegir més...

La majoria del PDI Laboral pot anar-se'n al carrer si s'aplica el RD de mesures urgents de correcció del dèficit públic

Les universitats públiques, en una situació sense comparació amb altres sectors, estan vivint un atac sense precedents per part de les diferents administracions.

El RDL 20/2011, de mesures de correcció del dèficit públic, no té en compte la casuística de contractació de les universitats públiques, obligada per la LOU. L'aplicació d'ambdúes regulacions comporta la impossibilitat de concursos per a la promoció o estabilització de tot el PDI contractat. Això suposa que els contractes fel PDI laboral no permanent tinguin durada limitada (ajudants, lectors, investigadors i tecnòlegs contractats com Ramón i Cajal, Juan de la Cierva, visitants, becaris i similars). Per tant, aquest PDI laboral quedarà al carrer quan se'ls acabin els seus actuals contractes (majoria el proper agost).

En casd que els processos de consolidació del PDI laboral no permanent s'eliminin, es tirarà a les escombraries tota la inversió que s'ha realitzat en la seva formació, i es compromet seriosament el relleu generacional a la Universitat, per no parlar que deixarà sense feina a molts companys i companyes que s'han dedicat en exclusivitat a la docència i investigació.

Així mateix, una altra mesura del RDL com és la impossibilitat de fer nous contractes temporals fa que no es puguin garantir alguns serveis i / o substitucions per diferents causes, podent arribar a afectar els que requereixen una renovació.

Recordem que el RDL 20/2011, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, estableix que tota l'Administració pública té una taxa de reposició del 0%, excepte els funcionaris docents no universitaris, les places d'hospitals i centres del sistema de salut , forces armades i forces i cossos de seguretat de l'Estat, que tindran una taxa del 10%. Les universitats públiques no estan incloses en aquesta llista, per tant no són un servei públic prioritari per aquest govern.

Hem de denunciar també que moltes comunitats autònomes no s'estan executant els pagaments de les transferències compromeses i aprovades en els seus consells socials. Aquest fet està portant a les universitats a una situació d'asfíxia financera, que posa en perill el pagament als proveïdors i les nòmines dels treballadors.

També és d'extrema gravetat el que ha passat aquest cap de setmana, amb la intervenció de facto de la Universitat Autònoma de Barcelona (clica aquí). Un atac frontal a un dret constitucional com és l'autonomia universitària. Aquest fet pot portar al convenciment que tot s'hi val. La comunitat universitària s'ha d'oposar frontalment a aquesta intervenció.

Totes aquestes accions, realitzades des de governs centrals i autonòmics, comprometen seriosament el futur de la Universitat pública.

El Govern central ha decidit deixar a les universitats en les pitjors condicions de l'àrea pública, deixant clar que no ocupen un lloc destacat entre les seves prioritats, de manera que des de CCOO, exigim al Ministeri que aclareixi l'aplicació del Decret en tots i cadascun dels seus punts, i tingui en consideració les peculiaritats especials del personal de les universitats públiques.

Tota la comunitat universitària ha de reaccionar, i CCOO fa una crida als rectors perquè siguin inflexibles davant les retallades indiscriminants de les administracions, i insta a les CA i al Ministeri a fer un exercici de corresponsabilitat, per fer front a la situació creada per la publicació d'aquest Decret.

La situació creada dificulta seriosament el manteniment del servei que proporciona la universitat pública i posa en perill milers de llocs de treball, de manera que només es pot cridar a la mobilització i la lluita. 

Participa activament en totes les accions que vagin apareixent per reivindicar els teus drets i el teu lloc de treball.

Llegir més...