L’ANECA i els retards en els terminis per avaluar l’acreditació del professorat universitari

Des de CCOO, hem sabut que des l'1 de març de 2018, ANECA ha començat a enviar notificacions telemàtiques de les primeres acreditacions als cossos docents realitzades segons els criteris establerts al novembre de 2016 o al novembre de 2017, després de més de dos anys i dos mesos d'una paralització que només podem qualificar com a vergonyosa.

El RD 415/2015 que el govern del PP va aprovar en la seva anterior legislatura, mentre tenia una còmoda majoria absoluta, ha permès al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport introduir uns criteris molt més durs, uns procediments més arbitraris i, sobretot, bloquejar el sistema d'acreditació a funcionaris dels cossos docents universitaris durant més de dos anys, causant danys irreparables en les promocions i estabilitzacions de molts professores i professors universitaris i en el sistema universitari públic.

Les comissions d'acreditació es van reunir a mitjans del mes de febrer i han començat a emetre les resolucions d'acreditació positiva o negativa a les més d'un miler de sol·licituds, que van ser presentades fa més d'un any. És totalment reprovable aquesta demora per part de l'Agència que hauria de vetllar per la qualitat del sistema universitari espanyol, especialment del sistema públic, sostingut per tots els ciutadans.

És igualment vergonyós que l’ANECA, que ha deixat de ser una fundació per passar a ser un organisme públic autònom, no respongui als recursos de revisió i a les reclamacions presentats per centenars de professors als quals ha denegat la sol·licitud d'acreditació per a les figures de professors contractats laborals.

L’ANECA està subjecta als terminis i procediments de la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques i no és admissible que s'escudi en que la vella Comissió de Garanties i Programes ja no pot resoldre i la nova Comissió Assessora del Professorat s'ha constituït fa poc temps i encara no s'ha pogut posar al dia (sic). Aquesta estratègia injusta i barroera també contribueix al bloqueig del sistema d'acreditacions, perquè, davant la desesperació i la incertesa, els professors són "animats" a presentar una nova sol·licitud d'acreditació, que anul·la el dret a la resolució del recurs plantejat i inicia un nou termini de còmput, perllongant el temps del procediment.

CCOO exigim ​​al Ministeri que solucioni aquestes situacions, exerceixi la seva funció amb eficiència i garanties i compleixi el seu compromís de començar a negociar els nous criteris d'acreditació (que poden ser modificats a partir d'octubre de 2018).

Llegir més...

CCOO denuncia la paralització del programa “ACADEMIA” de la ANECA

CCOO denuncia la paralització de l’ANECA des de gener de 2016 per als processos d’acreditació per a l’accés als cossos docents universitaris (programa ACADEMIA) i demana que es derogui el RD 415/2015, s’habiliti de manera transitòria l’anterior sistema d’acreditació (RD 1312/2007) i es negociï el nou sistema d’acreditació que sigui transparent, permeti l’autoevaluació i que valori objectivament els mèrits acadèmics dels i de les professionals universitaris que, amb l’excusa de la crisis, estan desenvolupant un treball enorme en una situació cada vegada més difícil.

Pots llegir el comunicat de la “Federación de de Enseñanza de CCOO” fent clic aquí.

Llegir més...

Informació de les últimes reunions amb ANECA sobre els criteris d'acreditació del PDIF

Últimes informacions 

Aquests últims dies s'estan fent reunions de les diferents comissions -formades

per representants sindicals, de la CRUE i responsables d'ANECA- que tracten els criteris d'acreditació per a l'accés als cossos docents universitaris. Després de les primeres reunions, els responsables de l'ANECA han declarat que el propòsit d'aquesta convocatòria és presentar els mèrits que han revisat, després de considerar les aportacions realitzades en les reunions anteriors. Això suposa un incompliment dels compromisos adquirits pel Ministerio de Educación Cultura y Deporte (MECD) amb les organitzacions sindicals més representatives en el sector del personal docent i investigador funcionari, després de la intervenció parlamentària del ministre Méndez de Vigo, en la qual es va comprometre a negociar la modificació dels criteris.

Les noves interpretacions del decret contingudes en el text Criteris generals d'interpretació i el document de Taules detallades o barems, que s'han llegit en veu alta, però sense lliurar-ne una còpia escrita per a la seva anàlisi detallada, reflecteixen que l’ANECA ha fet unes modificacions insuficients i insatisfactòries dels previs criteris. Fins ara es constata que la feina de revisió realitzada només ha servit, en essència, per homogeneïtzar alguns mèrits dins de cada macroárea, però no per reduir significativament els nivells d'exigència i incrementar la transparència de les avaluacions (que són el objectius fonamentals de la reivindicació sindical).

Rebutgem la pràctica de l’ANECA davant les reclamacions a les acreditacions negatives del PDI Laboral, aprofitant el canvi de la seva condició jurídica. Considerem que la indefensió en què es troben els sol·licitants avaluats de manera negativa és inacceptable i impròpia d'un estat de dret. L’ANECA està informant als professors amb acreditació negativa que la Comissió de Garanties i Programes ja no existeix mentre que la futura Comissió Assessora de Professorat, que assumirà les competències de l'anterior sobre reclamacions, encara no s'ha constituït. NO ESTARÀ EN FUNCIONAMENT FINS AL MES DE SETEMBRE.

I rebutgem també el nou retard en la publicació de les resolucions, tant les positives com les negatives per als cossos docents d'universitat. Ara informen de que ho faran al setembre, amb gairebé 1 any de retard.

Valoració

Considerem que això no és el procés de negociació a què es va comprometre el ministre Méndez de Vigo al Congrés de Diputats: més aviat sembla que és un tràmit en el que han donat audiència als sindicats, han traslladat les nostres propostes a les comissions i aquestes les han acceptat o rebutjat, sense explicar ni què ni com ni perquè.

Estem convençuts de que el treball sindical ha contribuït a millorar el sistema d'acreditació, ja que hi ha hagut cert grau d'homogeneïtzació interna dels requisits en cada àrea. Però això ja ho hauria d’haver fet el propi Ministerio.

Els nivells d'exigència dels requisits s'han aclarit i precisat, però no s'han rebaixat en cap cas. I en alguns aspectes, com el nombre d'hores de docència, la revisió actual més bé ha endurit les exigències. D’altra banda, es mantenen altres condicions molt significatives no es poden aconseguir, tot i que la seva manca no és imputable als candidats.

Per tant, seguim pensant que el nou sistema d'acreditació del PDI funcionari, lluny de garantir major objectivitat i transparència (tal com la norma assenyala en el seu preàmbul), incorpora més discrecionalitat, opacitat i desigualtat que l'anterior, i això provocarà una reducció del nombre de candidats acreditats i una major inseguretat jurídica als sol·licitants.

Tenint en compte tot això, exigim de nou al MECD, amb caràcter immediat que, d'acord amb els objectius d'aquesta revisió, els criteris d'avaluació del professorat s'acomodin als nivells d'exigència dels criteris precedents i es formulin de manera que es garanteixi la necessària transparència de les avaluacions (i s’evitin la inferència i subjectivitat del sistema actual). Encara hi ha temps per fer aquests canvis i millores, i els sindicats estem disposats a contribuir amb urgència a aquesta tasca des de les Comissions de revisió designades a aquest efecte.

I, a mig termini, també exigim al Ministerio que modifiqui de manera consensuada el RD 415/2015 que va modificar el Reial Decret 1312/2007, pel qual s'establia l'acreditació nacional per a l'accés als cossos docents universitaris, ja que considerem que aquesta modificació és el origen de l’enduriment de l'avaluació del professorat.

Finalment, vam requerir al Ministeri la convocatòria urgent de la Mesa de Negociació d'Universitats perquè atengui les nostres demandes sobre aquest assumpte i negociï la millora de les condicions laborals i professionals del professorat, en el marc de l'Estatut del Personal Docent i Investigador ( PDI) de les universitats públiques.

Llegir més...

Informació de la Mesa de PDI Funcionari (sessió 22 de novembre de 2016)

Companyes i companys,

Dimarts, 22 de novembre, es va reunir la Mesa de PDIF; una mesa depenent de la Mesa d’Universitats on es negocien temes que afecten al PDIF.

El resultat es pot resumir amb aquest titular: Avancem cap a la igualtat però es confirma que la demanda de les Universitats de més finançament no anirà a la recuperació dels nostres drets. No hi ha voluntat política.

Seguint l’ordre del dia us expliquem breument com va anar la reunió.

1. Ratificació de l’Acord de la Mesa d’Universitats dels dies addicionals de vacances i assumptes propis per antiguitat (a proposta de UGT).

Seguint els acords de la Mesa d’11 de novembre 2015 i de 6 de juliol 2016, ratificats sense problemes en l’àmbit del PAS, es sol·licita el mateix en el nostre àmbit de negociació. Després del debat, les Universitats acorden no ratificar de manera expressa aquests acords.

Tot i que costa entendre la relació, condicionen la ratificació a unir aquest debat al de la jornada laboral i control de presència del PDI. Finalment, s’arriba a l’acord tàcit que el PDIF sí podrà demanar els dies addicionals de vacances en els mateixos termes que gaudeix dels dies normals de vacances. Els addicionals es gaudeixen en funció dels anys de serveis prestats seguint la progressió: als 15 anys de serveis, 1 dia addicional; als 20, 2 dies; als 25, 3 dies, i a partir de 30 anys, 4 dies més. 

En relació als dies addicionals d’assumptes propis, des de CCOO entenem que s’ha d’aplicar el mateix principi i que es poden gaudir en els mateixos termes que fins ara.

2. Jubilació incentivada del PDI-F. Situació actual de la comissió tècnica sobre el Pla de renovació de les plantilles (a proposta de UGT i CCOO).

Des de CCOO ja us vam explicar el nostre posicionament sobre aquest tema. El 9 de setembre de 2015 es va reunir per darrera vegada la Comissió tècnica sobre el Pla de renovació de les plantilles, depenent de Mesa de PDIF. Els membres d’aquesta Comissió es van emplaçar a reprendre el diàleg un any després. Aquest any ja ha exhaurit i CCOO espera encara resposta jurídica dels motius pels quals les propostes que es van presentar no encaixen en el marc actual. Des del famós informe del Tribunal de Comptes alguna cosa ha canviat, entre d’altres, el fet que altres universitats públiques han arribat acords fruit de l’estudi, l’anàlisi i el consens per donar suport a la jubilació incentivada pel PAS i PDI (veure per exemple, aquí).

Des de CCOO lamentem informar la manca de voluntat política de les Universitats per explorar plans per renovar les plantilles. No volen perdre el temps (diuen). Per CCCO les conseqüències que aquesta paràlisi té en l’agreujament dels problemes de precarització, estabilització i promoció existents són més que evidents.

3. Gratuïtat de la formació (a proposta de CCOO).

El passat mes de gener, el Parlament de Catalunya, per unanimitat, va aprovar una Resolució que insta el Govern a negociar amb les organitzacions sindicals el retorn dels drets perduts. Un d’aquests drets és la gratuïtat de la formació. Tot entenent que la demanda de recuperació en les condicions prèvies a la crisi comportarà un no absolut i el tancament de les negociacions, des de CCOO es planteja, recuperar la gratuïtat de la formació quan estigui lligada al desenvolupament professional. En un context de canvi en els perfils professionals (i en els criteris d’avaluació d’ANECA!) la formació és una eina clau per garantir el dret a l’acompliment efectiu de les nostres tasques i el dret a la progressió i promoció professional (art. 14 de l’EBEP)

El debat ens ha permès constatar la reticència de les Universitats a negociar la reversió de les retallades. Però també hem pogut constatar que compartim la necessitat de la formació com element clau tant per les persones com les pròpies institucions. Aquest interès comú ens ha obert la via a negociar, més enllà dels plans de formació de les universitats, i universitat a universitat, l’ampliació de la formació gratuïta per al desenvolupament. Això sí, sempre dintre del marc de la suficiència pressupostària!

4. Acord per incorporar la transversalitat de gènere en les mesures que afectin al PDI (a proposta de CCOO).

Des de la dècada dels 90 la transversalitat de gènere és una prioritat de la UE. Malgrat aquest fet, les normatives i accions sobre igualtat que es fan en el nostre àmbit d’actuació són més reactives que proactives. La complexitat de l’entorn actual deixa clar que la igualtat no és només qüestió de quotes ni de comissions paritàries. I, per tant, des de CCOO considerem que s’ha d’avançar.

L’acord assolit en aquest punt ens permet incorporar la transversalitat de gènere a la negociació col·lectiva i facilitar l’avaluació dels impactes de normatives i polítiques en la bretxa de gènere. També es facilita la negociació de mesures correctores per assolir l’objectiu d’una universitat més igualitària.

5. Reforma horària. Creació comissió tècnica per estudiar els efectes i la implantació (a proposta de CCOO).

Tot i que sembla que el debat s’ha obert fa dos dies arran de la proposta de Llei de la Reforma horària, ja des de l’any 2010 el Consell de Relacions Laborals de Catalunya recomana garantir una gestió més flexible i racional del temps a través de la negociació col·lectiva. 

Amb la crisi hem perdut drets relacionats amb la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Per tant, des de CCOO creiem que és el moment de tornar a portar a tots els àmbits de la negociació aquest tema i, per això, es proposa la creació d’una Comissió per estudiar com el debat de la reforma horària pot ser una oportunitat per introduir mesures sobre temps de treball. Les prolongacions de jornada amb una primera classe a les 8 del matí i una última a les 8 de vespre, la mobilitat intercampus o la no incorporació del concepte de conciliació a totes les persones en situació de dependència són alguns exemples que dificulten la conciliació i que s’han de millorar.

En aquest sentit les parts presents a la Mesa s’han emplaçat a definir un llistat de temes per portar als diferents àmbits de negociació. Aquest és, sens dubte, un pas que es farà avançar en la direcció correcta, sempre que la voluntat política no decaigui. 

Us seguirem informant! 

CCOO Universitats

Llegir més...

Per què cal un pla de jubilació incentivada del PDIF

Benvolgudes companyes i companys, 

Demà hi ha prevista la primera reunió de treball de la comissió encarregada d'elaborar un Pla de Jubilació Incentivada per al Personal Docent Investigador Funcionari (PDIF) de les 7 universitats públiques catalanes. Pensem que ara és un bon moment per fer-vos arribar unes quantes reflexions del perquè de la necessitat d'aquest pla.

L'edat de jubilació forçosa del PDIF és de 70 anys, tot i es pot avançar als 65 i, amb 30 o més anys cotitzats es permet la jubilació a partir dels 60. Actualment, hi ha professors i professores de més de 60 anys que per motius personals estan valorant si demanar (o no) la jubilació. Malgrat tot no fan aquest pas perquè si es jubilessin haurien de deixar completament la institució a la que han dedicat bona part de la seva vida professional i fer front a una pèrdua de poder adquisitiu important.

D'altra banda, de l'estudi de la piràmide d'edat del PDIF de les universitats públiques es desprèn que l'edat mitjana d'aquest col·lectiu es troba al voltant dels 55 anys. Un 30% del col·lectiu té més de 60 anys, i per tant, és susceptible de jubilar-se de forma voluntària anticipadament.

La necessitat de renovació ordenada de la plantilla és un fet, i aquesta renovació pot fer-se mitjançant un pla de jubilació incentivada que vinculi forçosament les jubilacions a places estables i de qualitat. 

En base això, CCOO portarà a la negociació una proposta que vol beneficiar:

- A treballadors i treballadores amb més de 60 anys que vulguin jubilar-se anticipadament, perquè amb aquest pla es podrà fer transició gradual cap a la jubilació i es reduirà la pèrdua de poder adquisitiu.

- A PDI pendent d'estabilització que podrà optar a incorporar-se a una plaça estable i de qualitat.

- A Titulars d'Universitat que podran optar a promocionar al cos de Catedràtics i Catedràtiques d'Universitat.

- A la universitat pública catalana que podrà gestionar ordenadament la renovació de la plantilla i planificar estratègicament el futur, tot generant estalvi i augmentant la seva competitivitat.

Us seguirem informant!

CCOO-Universitats

Llegir més...

Resum de l’Espai de Diàleg (17/05/2012) – Secretaria d’Universitats i Recerca i Agents Socials

A continuació exposarem estrictament la informació donada de paraula pel Govern. En aquest document CCOO no entrarem en valoracions, ni en els comentaris aportats pels agents socials. Fet que realitzarem i ampliarem presencialment a les diferents assembles convocades a cada Universitat o a les Seccions Sindicals de CCOO Universitat.

 ------- 

L’ordre del dia de la reunió ha estat el següent:

1. Mesures de reducció de la despesa de personal 
2. Programa Serra Hunter 
3. Pla de jubilacions anticipades a les universitats 
4. Consideracions sobre el RD 14/2012 en el corresponen àmbit d’Universitats 
5. Torn obert de paraules 

 ------- 

Resposta de CCOO a l’ordre del dia per escrit dia 15/05/2012: 

 “...en referència a la convocatòria rebuda per la reunió de "l'espai de diàleg i negociació" del proper dijous 17 de maig, el Secretariat Inter-Universitari de CCOO de Catalunya creu necessari fer les següents precisions: 

1.- Aquest "espai de diàleg i negociació" no té cap suport jurídic i per tant tot el que es pugui parlar en ell en cap cas suposa el compliment dels requisits de negociació marcats a l'article 37.1 de l'EBEP ni a cap altre norma legal. 

2.- Pel que es refereix als punts 2 i 3 de l'ordre del dia de la vostra convocatòria (Programa Serra Hunter i Pla de jubilacions anticipades a les universitats) us reiterem la nostra voluntat de conèixer les intencions de la Direcció de Universitats respecte a aquests temes i la necessitat de, posteriorment, trobar el marc legal de negociació adient. 

3.- Pel que fa al primer punt (Mesures de reducció de la despesa de personal) us demanem la retirada del mateix, ja que ja va ser objecte de l’última reunió de las Mesa General d’Universitats i en ella ja vam deixar clara la nostra decisió de no participar en cap simulacre de negociació que pogués servir de coartada per les agressions a la autonomia universitària i als drets dels treballadors als que representem.” 

 --------

Reunió: 

1. Mesures de reducció de la despesa de personal 

Antoni Castellà (Secretari General d’Universitats) i Lluis Jofre (Director General d’Universitats) han explicat la decisió del Govern:

• Tots els col·lectius de les Universitats Públiques Catalanes se’ls aplicarà una retallada de sou del 5% a tot el 2012. 
• La distribució de la retallada s’ha de negociar amb els col·lectius laborals a les respectives paritàries. 
• Al PDI Funcionari se li aplicarà el 5% també sobre tot el sou, i a efectes pràctics es farà efectiu i visible en els complements autonòmics de productivitat. En els casos que no s’arribi amb els trams autonòmics s’aplicarà mitjançant la compensació de l’IPC. 

CCOO: Hem mostrat la nostra disconformitat total, la injustícia de les formes i les retallades. S’ha demanat sobre la dificultat d’encaixar el model català actual d’universitat amb les lleis estatals.

2. Programa Serra Hunter 

Explicacions del Govern:

• Taxa "reposició" per jubilació 50% (Nota CCOO: No és reposició donat que no son places realment noves de reposició, en tot cas de continuïtat).
• Jubilacions forçoses i baixes definitives en el conjunt d’Universitats Públiques Catalanes: 230 
• Total places a convocar Pla Serra Hunter II: 117 places de continuïtat [1] 

Places Serra Hunter II i Places Pròpies Universitat (Continuïtat de Lectors – Possibilitats de no ser acomiadats):

Notes: 

[1] Segons les dades finals hi ha un descompte d’1 plaça 

[2] Aquestes places poden ser d’agregats interins o similar, però tindran caràcter temporal 

[3] Aquestes 5 places extres formen part de l’excedent del 5% (6 places) sobre el total que la Conselleria pot adjudicar. 

• No es convocarà cap plaça de col·laborador (temporal o permanent) ni de lector al llarg del 2012 (molt excepcionalment en àrees estratègiques). Han deixat molt i molt clar que el compromís de possibilitats de continuïtat a la Universitat només és per Lectors amb plaça abans de 2011 (confirmen la seva posició de l’anterior espai de diàleg). 
• Els concursos convocats per Serra Hunter es realitzaran per doble convocatòria (agregat i visitant). Així els catalans que es vulguin presentar hauran de tenir l’acreditació corresponent d’AQU per un concurs d’agregat i els estrangers no. Si un estranger guanya el concurs serà visitant. 
• Davant la pregunta: Si un estranger guanya una plaça de visitant i poc després, com és d’esperar, s’acredita, s’haurà de convocar un nou concurs obert d’agregat? La resposta ha estat feble i a priori han dit que sí (recordem que la durada màxima d’un contracte de visitant és de tres anys). 
• Davant la pregunta: És compatible la convocatòria d’un concurs modalitat Serra Hunter amb els Estatuts de cada Universitat? Han explicat que no veuen molts problemes però que s’haurà d’estudiar en cada cas. 
• Aquest mateix any sortirà la primera convocatòria de places Serra Hunter. 
• La continuïtat dels Lectors que en el seu perfil no surti una convocatòria Serra Hunter es podrà fer mitjançant algun tipus de contracte (que no especifiquen) però que no pot ser permanent: Per tant no podran ser Agregats permanents. 
• Els Ramon i Cajal, Becaris Postdoc i “Falsos” Visitants si volen alguna possibilitat de continuïtat hauran de competir amb els Lectors a les places Serra Hunter que surtin. 
• Pel que es refereix a les convocatòries de places de PDI permanent que han sortit a algunes universitats de l’Estat el Secretari General diu que el Ministre ha anunciat que les impugnaran totes. 

3. Pla de jubilacions anticipades a les universitats 

La voluntat de la Generalitat és continuar o engegar a totes les universitats el “Pla de jubilacions anticipades”. Però el recent informe del “Tribunal de Cuentas” no. 935 (pàgines 142 a 154, i 236) atura de ple el pla. 

Nota pròpia de CCOO: Això vol dir que com les places de continuïtat pels lectors van directament lligades al 50% de les jubilacions, possiblement no es podrà garantir la continuïtat dels lectors en els propers anys i per tant el compromís per part del Govern de donar continuïtat als aproximadament 700 professors lectors. CCOO ha fet propostes alternatives per poder continuar els Plans de jubilació que seran estudiades. 

4. Consideracions sobre el RD 14/2012 en el corresponent àmbit d’Universitats

La Generalitat portarà el Decret al Tribunal Constitucional. 

A proposta de la Generalitat en el “Consejo de Universidades” del 23 de maig els rectors catalans demanaran que no s’apliqui tal i com està redactat el règim de dedicació fins el curs 2013-2014, però com a contrapartida accepten d’inici assumir pel proper curs 2012-2013 l’abast de la retallada en nombres globals. 

Creuen que el Decret no està totalment desplegat i que en breu es desplegarà, i també que hi ha algunes errades importants que també es modificaran. 

5. Torn obert de paraules 

No ha sorgit cap tema, però durant les aproximadament tres hores i mitja de reunió han sorgit temes com la delicada situació d’algunes universitats en termes de PDI-L, com pot ser la Universitat de Girona. Segons el Govern té una dimensió de professorat molt gran en relació a la docència que imparteixen. Situació complicada pels 74 lectors, 8 Ramon i Cajal, i 58 professors visitants (molts en situació de falsos visitants). 

En cap moment han exposat la situació del gran nombre d’acomiadaments de professorat associat, ni de la precarietat dels becaris d’investigació. 

Les valoracions pròpies, com veiem la situació futura i les possibles accions les posaren en comú amb tot vosaltres properament.

Llegir més...

Les barbes en remull: Noves retallades sense precedents a la UPC

El nombre de retallades que estem patint a la nostra universitat i la pèrdua significativa de la qualitat docent i de recerca justificava sense cap mena de dubte la vaga realitzada el 29 de febrer. Vaga i manifestació que en global va ser un èxit. Així mateix, el Govern dels “millors” i una majoria de membres del Consell de Govern semblen no escoltar la majoria de professionals i estudiants de les nostres universitats, i van remant contracorrent guiats per una Generalitat que sembla que mai en tingui prou.

En el darrer Consell de Govern es va aprovar una reducció de l’encàrrec docent de 12.000 punts i l’augment de 4 hores docents per a la majoria de professorat TEU i Col·laborador. Segons els nostres càlculs aproximats això comportarà tard o d’hora una reducció de personal equivalent a uns 400 professors a temps complert. En relació a la negociació, cal dir que s’han fet únicament dues reunions pel tema de l’augment d’hores de TEUs i Col·laboradors, tant Junta com Comitè es van pronunciar en contra unànimement (CCOO, UGT, CSIF) i van plantejar alternatives que no han estat considerades. Alhora en cap moment hem estat informats d’una nova reducció de l’encàrrec docent, malgrat que afecta significativament els nostres llocs de treball. 

Volem recordar que ja ens han retallat, de mitjana, més d’un 15% el sou i ara es preveuen noves retallades. Ara fa un any la retallada d’encàrrec docent ja va comportar 88 places menys d’associats i 13 d’ajudants, i una reducció contractual de 258 hores repartides entre uns 200 associats. A més cal sumar una llarga llista d’agressions a la nostra dignitat professional que hem anat explicant a les diferents assemblees convocades tant abans de la vaga del 29F com aquests últims dies.

Malgrat tot, sembla que això només acaba de començar i per això creiem que ara només tenim “les barbes en remull”, tot sembla indicar que a les grans tisores del nostre govern afegirem les de l’Estat... Es per això que demanem el suport de totes i tots a la vaga de demà 29M. No te cap fonament l’amenaça: “Si no retallem sense parar ens intervindran”. De fet estem intervinguts! Sense cap dubte, ho demostren les polítiques universitàries portades a terme per la nostra universitat en els últims dos anys i que estan molt lluny del programa electoral que es va presentar en el seu moment.

Per últim volem fer una crida a tots els representants elegits del govern de la nostra universitat per fer més transparent la democràcia a la universitat en uns moments tan crítics. Aquestes noves retallades són d’una magnitud tal que creiem que com a mínim els membres electes haurien de donar explicacions als seus electors i no votar amagant després la decisió pressa sense cap consulta democràtica. Tret d’excepcions, el professorat no ha estat consultat ni informat del sentit del vot de molts dels membres electes del CG. I compte, al final tot se sap!

Llegir més...

CCOO convoca al PDI de les Universitats Catalanes a fer vaga el #29F

VAGA D’UNIVERSITATS: 29 de Febrer 

 

Davant de l’atac que pateix la universitat pública, el PDI de CCOO us convoca a secundar la vaga d’Universitats Catalanes del 29 de febrer, confluint amb la vaga d’estudiants convocada per la PUDUP i la mobilització sindical europea convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES). Fem una crida a tots els sindicats amb representació a Juntes i Comitès perquè li donin suport. 

 Aquest atac es concreta en: 

• L’ofegament pressupostari de les universitats 
• Encariment de les matricules i taxes 
• L’acomiadament de personal 
• L’empitjorament de les condicions docents i de recerca 
• La progressiva precarització de la vida universitària 
• L’ofensiva contra l‘autonomia universitària 
• El menyspreu de la funció que compleix i ha de complir la universitat

El Govern Espanyol, mitjançant el decret de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público i el Govern de la Generalitat mitjançant la llei d’acompanyament de pressupostos (que es vol aprovar en breu), han introduït i volen continuar introduint mesures que suposen: 

• La no renovació dels contractes del PDI no estable, el que suposa que hagin d’abandonar la universitat totes les persones que han superat els processos de selecció i acreditació externa previstos a la normativa universitària. 
• La no renovació del personal interí, el que podria arribar a implicar l'automàtica rescissió de tots els contractes d’aquest personal. 
• La intervenció de la Generalitat sobre les universitats mitjançant la imposició de la figura del comissionat de comptes, eliminant la possibilitat que la universitat té de decidir sobre la gestió del seu pressupost. 
• L’eliminació definitiva de molts dels drets socials i laborals que hem assolit com a treballadors i treballadores al llarg de la nostra història, per exemple, eliminant el fons d’acció social, la complementació del salari durant la incapacitat transitòria o dificultant tremendament la conciliació de la vida laboral i familiar. 
• La intervenció de la Generalitat en el procés de selecció del personal acadèmic, podent introduir criteris no acadèmics en aquests processos. 

El nou model d’universitat que ens volen imposar atempta de forma directa contra la funció social i pública de la universitat, la seva qualitat i la seva capacitat d’elaborar pensament crític. Aquest atac no és sols contra la universitat, sinó que es situa en una ofensiva generalitzada contra els serveis públics a Catalunya i a la resta de l’Estat. No es per tant, tan sols un problema de diners, sinó un problema polític i social. 

Les mesures que ja s’han pres estan implicant la pèrdua de llocs de treball, l’abandonament dels estudis universitaris per insuficiència econòmica o la pèrdua d’autonomia universitària. Per tot això, i considerant que hem de passar de les bones paraules a les accions reivindicatives per mostrar que som molts i moltes els que ens sentim indignats davant l’actitud dels nostres governants, convoquem aquesta vaga. Més enllà de situacions concretes de determinats col·lectius o universitats, entenem que hem de respondre per tal de defensar una Universitat Pública i de Qualitat, entenent que lluitar per aquest model suposa preocupar-nos pels principis fonamentals però també per la seva realització material. 

En un moment en el que tant es parla de responsabilitat social i de qualitat, no ens podem resignar a acceptar la misèria a la que ens volen portar. 

Us animem a tots i totes a unir-vos a la vaga del dia 29 i a les accions de protesta. 

Permanent de PDI Funcionari i Laboral de CCOO a Catalunya.

Llegir més...

Sobre el Consell Assessor d'ANECA (Hoja del Lunes 535)

El passat 11 de febrer es va celebrar una reunió del Consell Assessor d'ANECA. 

Es va informar de novetats en el programa ACADEMIA, d'acreditació de professorat funcionari. 

El Consell d'Universitats va decidir canviar els barems, definint un apartat específic per a la transferència de tecnologia, quan en la proposta original de l'ANECA aquesta activitat estava integrada en l'apartat de recerca. 

Durant un any, els sol·licitants podran escollir si se'ls avalua amb el barem antic o amb el nou, i ANECA avaluarà d'ofici amb què barem surt més afavorit cada sol·licitant. Per a aquest programa, es renovarà el panell d'experts i es desenvoluparà una aplicació informàtica adaptada al nou document de Principis i Orientacions. 

Durant aquest curs altres, es pretén actualitzar el programa PEP, d'acreditació del professorat contractat, en la línia del nou document de Principis i Orientacions d'ANECA, a més de crear un Comitè de Reclamacions per a aquest programa. S'esperen 7.000 sol·licituds per al programa PEP, i 4.500 per al ACADÈMIA. 

Es va informar també de la decisió del Consell d'Universitats de que els investigadors adscrits a centres no universitaris siguin avaluats per ANEP (Agencia Nacional d'Evaluación y Prospectiva) i no per ANECA. 

Altres línies d'actuació plantejades són seguir treballant en el programa DOCENTIA, de suport a les universitats per a l'avaluació docent del professorat, i en la col·laboració amb la base de dades DICE, així com amb les bases de dades subministrades per FECYT (ISI i Scopus).

Les activitats més rellevants d'ANECA per a aquest any, pel que fa a la acreditació de títols, són: 

• La verificació dels programes de doctorat, per adaptar al RD 99/2011. Aquesta verificació es realitzarà conjuntament amb les altres agències d'avaluació d'àmbit autonòmic. 

• El seguiment dels 812 títols de grau i màster que es cursen en les 14 universitats de l'àmbit competencial d'ANECA. 

• L'acreditació dels màsters de 60 crèdits que es verificar per procediment abreujat en el curs 2006/2007. Aquesta acreditació es realitzarà al llarg del curs 2012/2013.

Laureano Fernández, coordinador d'avaluació d'ensenyaments i institucions, va informar sobre el procés de verificació de programes de doctorat. Els actuals programes de doctorat s'han d'extingir abans d'octubre de 2017, i tots els programes han d'estar adaptats abans de setembre de 2013. 

Actualment estan funcionant a les Universitats espanyoles 1.731 programes de doctorat, 442 amb Menció cap al'Excel·lència i 592 amb informe favorable per la Menció (el Ministeri no va concedir la Menció a tots els acreditats). S'estima que són massa programes de doctorat, i que s'ha de tendir a una concentració d'aquests.

L'objectiu principal de l'avaluació és determinar si que hi ha una massa crítica d'investigadors amb recursos suficients. Amb aquesta finalitat, es demanarà la següent informació: 

- Línies de recerca del programa. 

- Equips d'investigació del programa, que han de comptar amb almenys tres professors i almenys amb un projecte competitiu vigent. 

- Informació sobre no més de 25 publicacions de professors del programa en els últims 5 anys. 

- Informació sobre no més de 10 tesi doctorals dirigides per investigadors del programa en els últims cinc anys i una contribució per tesi. 

- Els referents per als avaluadors han de ser les dades de l'Menció cap l'Excel·lència que es van demanar en el curs passat. 

Durant el seguiment, s'espera que els programes comptin amb un mínim del 60% dels directors de tesi amb experiència acreditada investigadora i de direcció de tesi. La filosofia del procés és que l'avaluació dels programes de doctorat sigui més senzilla, però que sigui més difícil d'aconseguir la verificació. 

Les funcions del Consell són assessorar al Patronat d'ANECA, proposar línies d'actuació, i informar sobre bones pràctiques d'estructures o xarxes nacionals en les quals s'integri ANECA. El Consell Assessor compta amb representació sindical, designada per les dues organitzacions sindicals més representatives (CCOO i UGT) a la Mesa Sectorial d'Universitats. Les propostes de les organitzacions són ratificades per la Mesa Sectorial, per així procedir al nomenament.

CCOO considera imprescindible la participació dels representants sindicals en el Consell Assessor de l'ANECA, i lamenta que la resta d'Agències d'àmbit autonòmic no segueixin el seu exemple, ja que l'actuació de les agències determina l'evolució de les plantilles universitàries. Aquesta influència no només s'estén als programes d'acreditació de professorat, sinó a l'actuació de les agències en la verificació i acreditació de titulacions. L'acreditació de titulacions pot influir de manera decisiva en el mapa de graus, i molt especialment en el de màsters. D'altra banda, caldrà estar atents a que les restriccions pressupostàries al sistema universitari no suposin un enduriment de l'acreditació de professorat i de titulacions. 

Llegir més...

Comunicat de CCOO sobre l’estat de les retallades

El 30 de novembre de 2011 es van iniciar les negociacions a l’àmbit de la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (a on no estan inclosos els empleats de les universitats públiques i els de les administracions locals). Després de 7 reunions, la part sindical ha presentat un manifest i s’ha aixecat de la Mesa el 16 de desembre, sense haver arribat a cap acord. Per tant, s’ha donat per finalitzada la negociació atesa la imminent aprovació, per part del Govern, el dimarts 20 de desembre, dels avantprojectes de llei de pressupostos de la Generalitat i de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2012. Aquí la relació final de les mesures proposades per l’administració (punxa aquí). 

Teníem convocada la Mesa d’universitats per el 19 de desembre i, sobtadament, es va anul•lar sense cap justificació. Van convocar l’Espai de Diàleg i Negociació, el mateix dia 16 a la tarda, intentant tractar el tema precipitadament, sense possibilitat de negociar res. CCOO va decidir no assistir per a què no es donés per negociat, donat que el marge de negociació era pràcticament nul. Les mesures presentades per l’administració de la Generalitat aplicables a les universitats públiques són les següents (punxa aquí). 

CCOO estem radicalment en contra d’aquestes mesures, perquè són un atac frontal contra els més febles, com és el cas de la incapacitat laboral transitòria i les polítiques d’igualtat de gènere, amb allò aplicable a la reducció de jornada per tenir cura d’un fill. Són mesures que no són importants quantitats en l’estalvi de la despesa però són d’un contingut ideològic demolidor. No es parla dels complements abusius per càrrecs a tota l’administració i de posar un llindar salarial als empleats públics. La reducció de la despesa recau en els de sempre i no podem acceptar aquestes retallades que no tenen cap sentit d’estalvi. 

El divendres a la tarda es va tornar a convocar pel dilluns al matí, com a últim intent, però no havia canviat res, sabent que s’aprova dimarts i com havia anat a la Mesa d’Empleats i Empleades de la Generalitat, per tant, hem decidit no assistir. A l’ordre del dia de l‘Espai de Diàleg i Negociació hi havia dos punts més d’informació dels esborranys del Pla Serra Hunter i el Pla Conjunt de Jubilacions Anticipades que esperem negociar pròximament. 

Alhora, demanem que es torni a convocar la Mesa d’universitats i la paritària del PDI laboral per tractar aquests temes, que són objecte de negociació. CCOO demana que s’impulsi la creació de la mesa sectorial d’universitats prevista a l’EBEP per tal de tenir un àmbit de negociació amb l’administració, recordant que la Mesa d’Universitats la constitueixen les universitats i els sindicats. L’administració la presideix, però no forma part de la Mesa. 

CCOO sóm plenament conscients de la difícil situació econòmica perquè passen les universitats públiques i, la administració en el seu conjunt, i hem de dir amb tota claredat que les mesures proposades són un nou pas en un camí que s’ha demostrat equivocat. Demanem la seva retirada i l’obertura d’un veritable procés de negociació. 

Finalment, ens comprometem davant de tots els treballadors i treballadores de la universitats públiques catalanes i el conjunt de la societat a posar totes les nostres eines de negociació i mobilització al servei de la defensa de la universitat pública i dels drets dels seus treballadors i treballadores.

Llegir més...

A la UAB modifiquen de forma unilateral les condicions laborals de tot el PDI

Els membres de la Junta del PDI i del Comitè del PDI a la mesa de negociació, representants de les centrals sindicals CC.OO., UGT, CSIF i CGT, han informat que l'equip de govern ha alterat el procés de negociació sobre el pressupost del 2012, en lliurar als Directors de Departaments i Degans, en reunió celebrada el passat divendres dia 2, un document intern en el qual: 

• ES MODIFIQUEN de forma unilateral les condicions laborals de tot el PDI en incrementar la seva càrrega docent a 660 hores. 

• S'UTILITZA aquesta nova dedicació de referència per establir un nou rànquing de departaments amb dèficit i superàvit docent que justifica la retallada de professorat temporal i plantilla estructural dels departaments amb superàvit. 

Des dels diferents sindicats s'han proposat alternatives per reduir la despesa i augmentar els ingressos que fins ara han estat pràcticament ignorades. Davant d'aquesta situació, de forma unànime, hem decidit abandonar la negociació.

Llegir més...

Artur Mas retalla els salaris dels treballadors de les universitats catalanes (Hoja del Lunes 532 - 2/2)

A Catalunya, recentment el President Mas ha anunciat retallades salarials per als empleats públics. Una vegada més, el personal de les universitats es veurà afectat de manera desigual per aquestes mesures. 

El PDI funcionari és un cos estatal, i per tant to és competència de l'Estat regular i/o modificar les seves retribucions. Les CA no tenen competències sobre això. Els complements autonòmics sí que depenen de les CCAA, però la LOMLOU estableix que tots ells han de ser objecte d'avaluació. Així, es cobren en funció de determinades avaluacions disposades per les respectives CC.AA. 

Això vol dir que, si es vol imposar la retallada salarial en aquest complement, veuran minvat el seu salari precisament aquells que han superat positivament les diferents avaluacions. Resulta llavors una mesura del tot des-motivadora, en un escenari en el qual se suposa que es vol premiar la "qualitat" i la "excel•lència".

Llegir més...

Tramitació de l'Estatut del PDI (Sessió de la Mesa Sectorial d'Universitats de 6 de setembre de 2011)

Quan crèiem que el projecte d'Estatut del PDI era a punt de passar a la història després de la paralització de la negociació i el gairebé inexistent contacte amb els sindicats des del passat 4 d'abril, el Ministeri va convocar la Mesa Sectorial d'Universitats per informar als sindicats sobre l'estat de la tramitació de l'Estatut del PDI i la seva memòria econòmica.

Com ja hem vingut informant, els sindicats ens hem oposat frontalment al nou text manejat pel Ministeri a partir de la seva reunió amb els Rectors i Comunitats Autònomes. Es tracta d'un text que es distancia substancialment del text ACORDAT en el si de la Mesa Sectorial del 7 de gener i 4 d'abril amb els sindicats en matèries tan sensibles com la jornada (el seu còmput segons l'activitat), la diversificació en la dedicació (docent, investigadora o transferent), o la mobilitat, entre uns altres. I tot això, malgrat el compromís del Director General d'Universitats de defensar el text negociat i acordat.

En la versió que s'ha presentat en la sessió del 6 de setembre, el Ministeri, fent cas omís de la creixent oposició als seus plantejaments, no solament manté el text modificat el 25 de maig després de la reunió del Consell d'universitats (el dels rectors) sinó que ha continuat incorporant noves propostes i alguna que altres ocurrències que empitjoren encara mes si cap el text definitiu. En línies generals es liberalitza la dedicació docent i la jornada, deixant-la a l'arbitri de cada universitat, s'incrementa el poder d'aquestes per decidir sobre aspectes determinants de l'activitat professional del PDI (la seva dedicació a la investigació, o la docència, o el nombre d'hores lectives) així com de la carrera professional (avaluacions, barems, etc.) i es limita i condiciona la participació dels docents en la determinació de les seves condicions de treball a través dels seus representants.

Els sindicats UNÀNIMEMENT manifestem la nostra oposició al text presentat i exigim que es torni a prendre com a text de referència l’acordat pel Secretari General d'Universitats amb els Sindicats en la sessió del 7 de gener i de 4 d'abril de la Mesa Sectorial d'Universitats. A tal fi recordem les pròpies declaracions del Director General d'Universitats en les quals va afirmar (consta així en acta) que l'acord aconseguit en la mesa (de 4 d'abril) ho fa seu el Ministeri i així ho defensarà en tots els fòrums que correspongui.

Paral•lelament i per demostrar la flexibilitat i la permanent voluntat d'aconseguir un acord satisfactori per a la majoria, Comissions Obreres va mostrar la seva disposició al fet que es convidi a una representació dels Rectors a la Mesa Sectorial per, sobre la base de l'únic text que té la naturalesa d'acord –l’aconseguit en aquesta mesa el 4 d’abril-, fer un últim esforç per intentar aproximar i eventualment incorporar, en el cas que així es considerés, algunes de les propostes o reivindicacions dels rectors.

Així tindríem la possibilitat de contrastar i aclarir les postures de sindicats i rectors mitjançant el contacte directe, procediment que podria ser més efectiu, clar i transparent que el que s'ha desenvolupat fins al moment amb la intermediació que no sempre ha pogut resultar clara o efectiva de la Direcció general d'Universitats.

A l'espera de la contestació del Secretari General d'Universitats a la nostra proposta, (encara que sembla evident que està absolutament lliurat al text dels rectors) des de Comissions Obreres declarem que no cessarem en la defensa de l'acord aconseguit amb el Ministeri el 7 de gener i 4 d'abril d'aquest any, fins i tot per la via judicial si calgués. Que estem oberts al diàleg però no a l'empassa-t’ho d'un text que xoca obertament amb els interessos del personal docent i investigador.

FEM UNA CRIDA A TOTS EL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR A SUMAR-SE A LA PRESSIÓ I LA MOBILITZACIÓ PER A LA DEFENSA D'UN TEXT DE L'ESTATUT QUE RECULLI ADEQUADAMENT ELS NOSTRES DRETS.

Si encara no ho has fet, signa el manifest

Llegir més...

Mesa sectorial del 6 de setembre (Hoja del Lunes 528 - 3/3)

El 6 de setembre està convocada la Mesa Sectorial de Universitats, que en principi estava prevista per continuar amb l'esborrany del Estatut del PDI.

Finalment la DGU ha incorporat nous punts en l'ordre del dia.

Informarem detalladament una vegada celebrada la reunió de la Mesa.

CCOO segueix en la posició que recull el Manifest signat per tots els sindicats presents en la Mesa Sectorial abans de l'estiu, respecte a l'Estatut del PDI, CCOO s'oposa al text sorgit després de les reunions mantingudes des de gener entre el Ministeri d'Educació, el Consell d'Universitats i la Conferència General de Política Universitària, al marge de la Mesa Sectorial d'Universitats.

Informarem detalladament una vegada celebrada la reunió de la Mesa.

Si encara no has signat t'animem al fet que ho facis aquí.

Llegir més...

Mesa sectorial del 6 de setiembre (Hoja del Lunes 528 - 3/3)

El 6 de septiembre está convocada la Mesa Sectorial de Universidades, que en principio estaba prevista para continuar con el borrador del Estatuto del PDI. Finalmente la DGU ha incorporado nuevos puntos en el orden del día. 

Informaremos detalladamente una vez celebrada la reunión de la Mesa. 

CCOO sigue en la posición que recoge el Manifiesto firmado por todos los sindicatos presentes en la Mesa Sectorial antes del verano, respecto al Estatuto del PDI, CCOO se opone al texto surgido tras las reuniones mantenidas desde enero entre el Ministerio de Educación, el Consejo de Universidades y la Conferencia General de Política Universitaria, al margen de la Mesa Sectorial de Universidades. 

Informaremos detalladamente una vez celebrada la reunión de la Mesa. 

Si todavía no has firmado te animamos a que lo hagas aquí.

Llegir més...

Manifiesto de los sindicatos presentes en la mesa sectorial de universidades (CCOO, UGT, CSIF y CIG) contra el documento del estatuto del PDI aprobado en el consejo de universidades el 6 de junio (Hoja del Lunes - 527)

CCOO, UGT, CSIF y CIG hacen pública su oposición frontal al texto del ESTATUTO DEL PDI surgido tras las reuniones mantenidas desde enero entre el Ministerio de Educación, el Consejo de Universidades y la Conferencia General de Política Universitaria, al margen de la Mesa Sectorial de Universidades.

Las razones del rechazo se fundamentan tanto en el procedimiento seguido, por su falta de transparencia, como en su contenido. 

Por lo que respecta al procedimiento, los responsables ministeriales han roto el acuerdo que ellos mismos suscribieron en la mesa sectorial de universidades el pasado 7 de enero, y se han plegado a las imposiciones de poderosos grupos de presión académicos y financieros, empeorando las condiciones laborales del personal docente e investigador y recortando sus actuales derechos. Las modificaciones realizadas en el texto del Estatuto (tal como aparecen en el último borrador enviado el 25 de mayo) no han sido comunicadas, explicadas, ni mucho menos negociadas, en la mesa sectorial.

En cuanto al contenido del Estatuto que se pretende aprobar, las espurias incorporaciones llevadas a cabo agravan aún más la difícil tarea del profesorado, que además de ver rebajado su salario, ha tenido que asumir mayor carga de trabajo como consecuencia del proceso de Bolonia.

En tu trabajo diario, la aplicación de la actual redacción del EPDI supone que: 

• El equipo de gobierno de tu universidad decidirá si tu labor principal es exclusivamente la docencia o si podrás dedicarte a la investigación, y qué porcentaje de tu tiempo corresponderá a una u otra actividad.
• Tu carrera profesional se desarrollará según criterios probablemente desequilibrados, que además podrán ser modificados sin dificultad según el gusto y conveniencia del gobierno de turno, beneficiando solo a una mínima parte del PDI.
• En las horas que tu actualmente dedicas a tutorías podrás tener asignada docencia presencial en grupos reducidos. Las tareas de preparación y planificación de clases habrás de realizarlas fuera de tu tiempo de trabajo reconocido.
• Tu labor como profesor universitario puede precarizarse como consecuencia de la mercantilización de tus funciones.
• Como resultado de todo lo anterior, una parte mayoritaria del profesorado verá sobrecargada e intensificada su jornada laboral, y la otra parte podrá ser despedida o no renovada (esa parece ser la intención del Ministerio en particular, con el “olvido” de los asociados LRU, cuya solución ha sido demandada reiteradas veces en la Mesa Sectorial).

Por toda esta suma de razones CCOO, UGT, CSIF y CIG dicen NO a este texto del Estatuto de PDI y hacen pública su indignación. Desde la Mesa Sectorial se ha trabajado para conseguir un Estatuto que cumpla con unas expectativas mínimas para todo el PDI en todas las universidades durante mucho tiempo, pero la actitud de los Rectores con la connivencia del Ministerio, encabezado por A. Gabilondo, lo hace imposible.

NOSOTROS ESTAMOS INDIGNADOS. SI TÚ TAMBIÉN ESTÁS INDIGNADO, Y QUIERES ACOMPA-ÑARNOS, REACCIONA (link página de las firmas), FIRMA ESTE MANIFIESTO Y PERMANECE ALERTA PARA LAS PRÓXIMAS MOVILIZACIONES.

EL 14 DE JULIO A LAS 12.30 UNA CONCENTRACIÓN DE DELEGADOS Y DELEGADAS DE CCOO, UGT, CSIF Y CIG HARÁN LA ENTREGA DEL MANIFIESTO EN EL MINISTERIO (C. Alcalá, 34). TE IN-VITAMOS A ACOMPAÑARNOS.

Llegir més...

El Estatuto del Ministerio y la intensificación de las actividades del PDI: Los equipos rectorales decidirán si tu tarea principal es investigar o impartir docencia (Hoja del Lunes 525)

En la modificación del Estatuto del PDI pre-acordado en enero, además de desregularse la dedicación docente permitiendo alcanzarse las 420h de docencia e incluso superarlas, se anula la capacidad del PDI para decidir la orientación (docente o investigadora) de su actividad a lo largo de la carrera profesional, y se añade más incertidumbre a su evaluación ya que podría ser obligado a realizar tareas que no serían tenidas en cuenta en los distintos procesos de acreditación.

Así lo recoge el Art. 13.2 del Estatuto: “…las universidades podrán reconocer orientaciones específicas, mediante el establecimiento de criterios objetivos en función de las características de la actividad docente e investigadora de las diversas ramas de conocimiento y ámbitos disciplinares y de un tratamiento equilibrado entre estos, a los efectos de que el personal docente e investigador universitario a tiempo completo pueda desarrollar, por períodos de tiempo limitado, sus funciones con una intensificación en las actividades docentes o en las de investigación e innovación y transferencia, en virtud del predominio de unas u otras actividades adecuadamente justificado. 

…Las aclaraciones e interpretaciones con respecto a las orientaciones en cada universidad serán atendidas por la Comisión Académica. ”

Durante la negociación del Estatuto, desde CCOO siempre hemos insistido en que las orientaciones debían ser de carácter voluntario y con acuerdo, de manera que las personas pudieran elegir libremente en qué intensifican su actividad a lo largo de su carrera académica y modificarla, en función de las etapas de la misma.

Los Planes de Igualdad de las universidades y los estudios realizados, muestran cifras preocupantes de desigualdad de género en la promoción del PDI, que podrían incrementarse aún más al dejar la decisión de las tareas que se han de realizar, unas reconocidas y otras no, en manos de la universidad. En materia de conciliación, una carrera académica adecuada debería permitir la conciliación de la vida laboral, familiar y personal, así como la previsión de etapas en las que surgen oportunidades académicas a título individual. Las distintas etapas deben comportar un cambio de orientación voluntario para intensificar una actividad en un período de tiempo determinado, sin que ello suponga ningún obstáculo en la progresión del PDI.

En la última mesa sectorial se llegó al compromiso de que las intensificaciones y/o orientaciones serían de carácter voluntario y el resultado de ese compromiso incumplido ha acabado en el siguiente redactado:

“El desarrollo y puesta en marcha de las orientaciones deberá aunar las necesidades y voluntades del profesorado, grupos de investigación, unidades organizativas y universidades.”

Suerte que no han añadido también CC.AA. y Gobierno Estatal, pues para contentar a tanta gente, la voluntad individual prácticamente desaparece, cuando debería ser el factor principal en la toma de decisiones. ¿Quién interpretará si la orientación reconocida por la universidad aúna las necesidades de todos los actores mencionados, incluida la principal: la de cada PDI individualmente? ¿Qué pasa si éste no está de acuerdo? ¿Garantiza este procedimiento la equidad?

La disposición adicional undécima del Estatuto nos dice que las universidades en el plazo de un año establecerán las directrices y criterios que permitan reconocer las diversas orientaciones en la forma prevista en el artículo 13… y en la disposición adicional duodécima se establece que se fijarán los criterios y herramientas comunes en materia de acreditación y evaluación del profesorado universitario funcionario y contratado, así como la garantía de la promoción en las diferentes orientaciones.

¿Y después de la diversidad en la elección de las distintas orientaciones en cada universidad, con 50 modelos diferentes, cómo podrán garantizar las agencias la equidad en estas acreditaciones, si se han desarrollado antes los modelos que los criterios a evaluar?

¿Seguiremos con la mala costumbre de establecer modelos de evaluación para una actividad ya realizada con el desconocimiento absoluto de cómo se va a evaluar? ¿Seguirá en manos de las comisiones de evaluación la decisión de qué modelos de los 50 posibles se adaptan mejor o peor a los criterios? ¿No deberían establecer-se primero los criterios generales que se considerarán en las acreditaciones para el acceso a los cuerpos docentes universitarios en las diferentes orientaciones y después desarrollar las especificidades en las diferentes universidades?

A pesar de la pretendida excelencia de las universidades, ¿seguirá siendo la docencia universitaria la hermana pobre en todo el quehacer en el Espacio Europeo de Educación Superior y el correspondiente fraude a la sociedad española?

CCOO exige al Gobierno que cumpla el acuerdo alcanzado durante la negociación del Estatuto en el que la orientación e intensificación de las actividades del PDI eran voluntarias, teniendo que cumplirse una serie de requisitos negociados, para evitar abusos y discriminación entre diferentes áreas de conocimiento, departamentos y personas, de forma que sea posible el progreso en la carrera académica, independientemente de la orientación elegida.

CCOO no acepta de ninguna manera que pueda haber PDI “de primera” dedicado a tareas reconocidas y con prestigio, y PDI “de segunda”, obligado a realizar labores sin ningún reconocimiento.

Invitamos a todo el PDI a unirse al rechazo de este ESTATUTO tergiversado y malintencionado, que no nos merecemos.

Llegir més...

EL RÉGIMEN DE DEDICACIÓN DOCENTE Y EL ESTATUTO PDI: El texto aprobado por el Consejo de Universidades permite a los equipos rectorales asignar 420h de docencia presencial anual (Hoja del Lunes 524)

El régimen de dedicación docente es uno de los elementos en las Políticas de Personal Docente e Investigador en las Universidades. 

Es el factor esencial para determinar la dimensión y estructura de las plantillas, por delante de las tareas investigadoras, que a pesar de los “cantos a la excelencia” NUNCA han influido en el diseño de las plantillas. En cambio la investigación es relevante y más ponderada en las acreditaciones para la estabilidad, promoción y retribución, que la actividad docente.

La adaptación al EEES ha venido acompañada de un incremento a la dedicación docente considerable, pues la programación ECTS, elaboración de materiales, coordinación y evaluación continua de una asignatura, requiere de una mayor dedicación respecto a lo que se venía realizando con anterioridad. Y el PDI en los últimos años, ha visto cómo se incrementaba desmesuradamente el abanico de tareas a realizar, sin que todo este trabajo quedase reflejado en el cómputo de su dedicación. Un proceso de enseñanza-aprendizaje de calidad tiene que estar en concordancia con unas condiciones de trabajo óptimas y no se puede obviar que la componente investigadora repercute en la profundidad y actualización del conocimiento que se enseña en las aulas.

La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) no es en absoluto ajena al proceso neoliberal que nos azota y ha intentado por todos los medios –parece que conseguido- dejar totalmente desregulada la dedicación docente en el Estatuto del PDI. No asumen ser una asociación patronal con los derechos y deberes que comporta, pero quieren ejercer como tal.

El Gobierno ha decidido aliarse con la CRUE y faltar a su palabra en el preacuerdo alcanzado en enero, pisoteando el derecho a la negociación colectiva.

Todo esto, junto al incremento de posibilidades de contratación en figuras aún más precarias, gracias a la Ley de la Ciencia, convierte a la Universidad Española en un entorno con unas condiciones de empleo muy degradadas que difícilmente irán acompañadas de la calidad docente e investigadora necesarias para la internacionalización de nuestras universidades.

El redactado del borrador aprobado por el Consejo de Universidades dice lo siguiente: “La determinación de las actividades concretas clasificadas como actividad docente básica y complementaria en la implantación de títulos oficiales corresponderá a las universidades”.

Con este texto, el cómputo de las 420 horas de dedicación del profesorado a la actividad docente queda a libre disposición de las universidades, y como se cuantifiquen éstas, -si toda es docencia presencial por ejemplo- será muy determinante para la progresión académica del PDI, propiciando desequilibrios y una oligarquía académica; perpetuando y aumentándose el sistema de castas, que actúa como un gran lastre para la modernización de las universidades.

Asimismo, la universidad podrá incluso aumentar este número de horas de dedicación si considera que su profesorado no ha cumplido convenientemente con otras tareas de formación o investigación a lo largo del curso académico.

CCOO exige al Gobierno que cumpla el acuerdo alcanzado en la Mesa Sectorial de Universidades, donde se establece claramente que se considera actividad docente básica, evitando abusos e incrementos de actividad docente encubierta. CCOO no acepta de ninguna manera que se deje una horquilla abierta de 420 horas, y el consiguiente aumento de dedicación docente del PDI e invita a todo el PDI a unirse al rechazo de este texto del ESTATUTO que va a reducir de forma drástica las plantillas e incrementar la pérdida de empleo en las Universidades. ¿Es lo que buscan los Rectores y el Ministerio?

Llegir més...

Publicada la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación (Hoja del Lunes 523)

En el BOE del 2 de junio se publicó la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología, y la Innovación.

En el último paso por el Senado, se incorporaron algunos detalles que acaban de empeorar el documento que entró en el Senado como:

La ampliación a las universidades con programas propios de I+D+i la posibilidad de utilizar las modalidades de contratación de la Ley de la Ciencia sin necesidad de contar con fondos específicos para la contratación de personal investigador (Hoja del Lunes Nº 515).

Discrepancias de CCOO con la Ley

• No se asegura la carrera profesional del personal investigador, desde la fase predoctoral a la de acceso, ni la estabilidad en el sistema, acortando los plazos de temporalidad.

• No resuelve el grave problema de precariedad existente en el sector.

• No se contempla la carrera para el conjunto del Personal Investigador.

• Se mantiene la dualidad de las Agencias de financiación, una para la investigación y otra para la innovación, lo que impide una actuación estratégica conjunta y no facilita la coherencia de los sistemas de evaluación y seguimiento de los recursos asignados.

• No se dispone de una memoria económica que asegure la financiación de la Ley.

• En el Contrato Predoctoral, en algunos casos, las condiciones salariales son inferiores a las actualmente existentes en el sistema oficial de becas.

• Consideramos desacertadas las reformas que se incorporan en la LOU, aunque en el documento finalmente publicado se han eliminado algunas de las disposiciones más lesivas al acceso a los cuerpos docentes.

• La Disposición Adicional 1ª que aplica la modalidad de Contrato de Acceso a cualquier entidad privada que sea perceptora de fondos públicos es inadecuada e improcedente.

• La Disposición Adicional vigésimo tercera recoge que no serán de aplicación al ámbito de la investigación para los contratos que se formalicen después de la aprobación de la reforma del ET los artículos siguientes: 
• El 15.1 para que no se aplique en los contratos de investigación el límite de tres años en la duración de la contratación temporal.
• El 15.5 que limitaba la temporalidad y daba derecho a la estabilidad en el empleo por el encadenamiento de contratos, tras dos o más contratos temporales que superen los 24 meses en total. Por tanto, se profundiza y agrava la exclusión que se introduce con la ley 35/2010.

• Se pretende reorientar al sector público hacia la transferencia y la innovación. Parece que ante la incapacidad del sector privado de generar un tejido tecnológico potente a partir de una inversión propia sostenida y suficiente, se propone la conversión del sector público en el núcleo de la investigación finalista y aplicada.

• Abundando en esta propuesta, se ha introducido en el trámite de enmiendas el fomento de la transferencia inversa del conocimiento liderada por el sector empresarial, que puede suponer que serán las grandes empresas las que decidan las prioridades y objetivos del sector público.

Llegir més...

CCOO ante los últimos textos del estatuto del PDI remitidos por el ministerio de educación (Hoja del Lunes 522)

El último borrador del Estatuto del PDI presentado por el Ministerio modifica sustancialmente aspectos acordados en la Mesa Sectorial de Universidades, en la última reunión del mes de enero, y traspasa algunas de las líneas consideradas irrenunciables por CCOO Esta ruptura del texto acordado hace imposible su aceptación. Entre otras modificaciones, destacamos las siguientes:

• Se crea una Comisión Académica como un nuevo órgano en las universidades, al que se le atribuyen competencias propias de la negociación colectiva para su control y limitación, y, a la vez, se introducen recortes en algunas cuestiones que debieran ser objeto de negociación con los representantes de los trabajadores, como son la jornada, el calendario laboral y el lectivo.
• La decisión de la intensificación de la dedicación del profesorado, en docencia o en investigación, quedará en manos de cada universidad.
• La dedicación del profesorado a la docencia podrá superar los límites de las 240 horas de actividades básicas y 180 horas de actividades complementarias si la Universidad considera, en los términos que ella determine, que el profesorado no realiza el resto de actividades que le son propias.
• Se establecen “clases interactivas de tutorización en grupo” (en la práctica, docencia en grupos reducidos) que computan en las 180 horas de actividades complementarias.
• Deja en manos de cada universidad la decisión de qué son actividades de carácter básico y cuáles complementarias, lo que podría dar lugar, en la práctica, a que un docente tuviera que impartir 420 horas anuales de docencia presencial, camuflando dicha actividad bajo otras denominaciones.
• Se establece una farragosa e ininteligible regulación de la dedicación de los profesores Titulares de Escuela Universitaria, que podría suponer una carga docente sin limitación alguna.
• Los profesores LRU sencillamente no existen para el Ministerio, a pesar de que el periodo de prórroga de sus contratos se extinguirá próximamente. ¿Se quiere propiciar un ERE en las Universidades? Y, en ese caso, ¿quién dará las clases?

 Ante esta situación, en la que el Ministerio ha decidido ignorar los acuerdos alcanzados, CC.OO. va a exigir, a través de sus máximos dirigentes, la convocatoria urgente de la Mesa Sectorial, presidida en esta ocasión por el propio Ministro de Educación, para continuar la tramitación de un Estatuto que recoja los aspectos ya negociados y preacordados en la Mesa Sectorial.

La negociación colectiva es un derecho y un principio consagrado constitucionalmente, tal y como lo avala la jurisprudencia, que es de obligado cumplimiento para las universidades y las administraciones públicas.

CC.OO. mantiene, además, la importancia de la unidad de acción que ha caracterizado todo el proceso de negociación del Estatuto hasta ahora.

Llegir més...