Les universitats públiques, en una situació sense comparació amb altres sectors, estan vivint un atac sense precedents per part de les diferents administracions.
El RDL 20/2011, de mesures de correcció del dèficit públic, no té en compte la casuística de contractació de les universitats públiques, obligada per la LOU. L'aplicació d'ambdúes regulacions comporta la impossibilitat de concursos per a la promoció o estabilització de tot el PDI contractat. Això suposa que els contractes fel PDI laboral no permanent tinguin durada limitada (ajudants, lectors, investigadors i tecnòlegs contractats com Ramón i Cajal, Juan de la Cierva, visitants, becaris i similars). Per tant, aquest PDI laboral quedarà al carrer quan se'ls acabin els seus actuals contractes (majoria el proper agost).
En casd que els processos de consolidació del PDI laboral no permanent s'eliminin, es tirarà a les escombraries tota la inversió que s'ha realitzat en la seva formació, i es compromet seriosament el relleu generacional a la Universitat, per no parlar que deixarà sense feina a molts companys i companyes que s'han dedicat en exclusivitat a la docència i investigació.
Així mateix, una altra mesura del RDL com és la impossibilitat de fer nous contractes temporals fa que no es puguin garantir alguns serveis i / o substitucions per diferents causes, podent arribar a afectar els que requereixen una renovació.
Recordem que el RDL 20/2011, que va entrar en vigor el passat 1 de gener, estableix que tota l'Administració pública té una taxa de reposició del 0%, excepte els funcionaris docents no universitaris, les places d'hospitals i centres del sistema de salut , forces armades i forces i cossos de seguretat de l'Estat, que tindran una taxa del 10%. Les universitats públiques no estan incloses en aquesta llista, per tant no són un servei públic prioritari per aquest govern.
Hem de denunciar també que moltes comunitats autònomes no s'estan executant els pagaments de les transferències compromeses i aprovades en els seus consells socials. Aquest fet està portant a les universitats a una situació d'asfíxia financera, que posa en perill el pagament als proveïdors i les nòmines dels treballadors.
També és d'extrema gravetat el que ha passat aquest cap de setmana, amb la intervenció de facto de la Universitat Autònoma de Barcelona (clica aquí). Un atac frontal a un dret constitucional com és l'autonomia universitària. Aquest fet pot portar al convenciment que tot s'hi val. La comunitat universitària s'ha d'oposar frontalment a aquesta intervenció.
Totes aquestes accions, realitzades des de governs centrals i autonòmics, comprometen seriosament el futur de la Universitat pública.
El Govern central ha decidit deixar a les universitats en les pitjors condicions de l'àrea pública, deixant clar que no ocupen un lloc destacat entre les seves prioritats, de manera que des de CCOO, exigim al Ministeri que aclareixi l'aplicació del Decret en tots i cadascun dels seus punts, i tingui en consideració les peculiaritats especials del personal de les universitats públiques.
Tota la comunitat universitària ha de reaccionar, i CCOO fa una crida als rectors perquè siguin inflexibles davant les retallades indiscriminants de les administracions, i insta a les CA i al Ministeri a fer un exercici de corresponsabilitat, per fer front a la situació creada per la publicació d'aquest Decret.
La situació creada dificulta seriosament el manteniment del servei que proporciona la universitat pública i posa en perill milers de llocs de treball, de manera que només es pot cridar a la mobilització i la lluita.
Participa activament en totes les accions que vagin apareixent per reivindicar els teus drets i el teu lloc de treball.
