Els preus universitaris a Catalunya entre els més cars d’Europa

La Federación de Enseñanza de CCOO acaba de presentar un estudi referent a l’evolució dels preus públics al sistema universitari espanyol entre 2011 i 2016 on es fa més que evident la sobrecàrrega econòmica que pateixen els i les estudiants universitaris al nostre país. 

L'Estat Espanyol és dels més cars en preus, tant dels Graus, només superat per Irlanda, Letònia, Lituània i Regne Unit, com dels Màsters. 

Igualment, Espanya és el tretzè país pel que fa al nombre d'estudiants que han de satisfer l'import íntegre de la matrícula.

En l'apartat de l'import de les beques, l'Estat està en el lloc 23è (d’un total de 37 països) pel que fa a l'import mitjà de la quantitat de l'ajut. Aquesta quantitat s'ha anat reduint dràsticament des del curs 2011-2012. Només un 29% d'estudiants espanyols en els sistemes públic i privats han pogut tenir accés a algun tipus de beca.

L’informa també recull com són els i les estudiants de Catalunya qui han patit els majors increments pel que fa a les diferents Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol.

Recordem que Catalunya l’any 2012 va tenir els màxim increment previstos per la llei, amb una pujada dels preus de les matrícules un 66,67%, i va liderar junt amb Madrid el cost dels estudis universitaris. En el curs actual la Comunitat de Madrid va rebaixar els preus de les matricules, amb la qual cosa Catalunya es queda com a líder d’aquest rànquing.

Així, segons fons del Ministeri el preu mig dels crèdits de Graus a Catalunya és de 33,52 €, el que fa que cada curs acadèmic tingui un cost mitjà de 2.011 €, mentre que a Galicia el preu del crèdit es situa en 11,89 €, per tant el cost mitjà d’un curs acadèmic és de 713 €, una diferència del 282%!. 

Tanmateix si ens fixem en el cost màxim, ens trobem que el diferencial entre Catalunya i Andalusia puja fins al 313%.

En el cas dels Màsters igualment Catalunya té els preus més alts, amb un import mig de 65,87 €, i un total per curs de 3.952 €, mentre que a Galícia se situa en 26,49 € el crèdit i 1.589 € el curs, la qual cosa suposa un diferencial de 249%

Davant d'aquest escenari, CCOO demana:

• Derogar el RDL 14/2012 i establir un nou model que redueixi les desigualtats entre els estudiant de les diferents comunitats autònomes.

• Reduir el preu de les matrícules universitàries fins a arribar a assolir la gratuïtat als pròxims anys.

• Igualar els preus dels Màsters i dels Graus. 

CCOO Universitats 

Llegir més...

Les universitats públiques han perdut més de 1.500 milions d’euros de finançament en els darrers quatre anys

Informe de CCOO: Evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2010-2014

• El percentatge de despesa universitària en funció del PIB baixa al 0,83%.

• Prop del 32% de les retallades s'ha aplicat al personal universitari.

• El 56% dels retallades ha afectat el capítol destinat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc.

• Només el 27% dels estudiants rep beques i ajuts, enfront del 75% de l'alumnat d'Holanda o el 100% de Finlàndia.

• Les taxes i preus públics s'incrementen, de mitjana, més d'un 23% respecte al 2010 i un 66% a Catalunya.

• La despesa pública per alumne cau un 25,2% en els últims quatre anys.

CCOO denunciem el descens, per quart any consecutiu, dels pressupostos de les universitats públiques, que se situen en el nivell de despesa de l'any 2006. Tot i que el governs de l’Estat i de la Generalitat han decretat el final de la crisi i les dades anuncien el creixement del PIB, la inversió en l'Educació Superior disminueix perquè segueix sense ser una prioritat en l’agenda política.

L'informe "Evolució del pressupost de les universitats públiques 2010-2014", elaborat per CCOO, revela que des de 2010 els pressupostos dels campus universitaris han baixat un 15,1% en euros corrents, una caiguda del 23,8% si sumem l'increment de l'IPC entre desembre de 2009 i 2013. Per tant, les universitats han perdut 1.523 milions d'euros. Si tenim en compte que el percentatge de despesa de les universitats en funció del PIB ha passat del 0,97% de 2010 al 0,83% de 2014, arribem a la conclusió que aquesta reducció ha estat més intensa que el descens del PIB fins al 2013 i ha continuat durant 2014, malgrat la recuperació del PIB.

Les universitats també han rebut menys transferències corrents de les administracions educatives: al 2014 aquesta xifra va ser de 5.458.000, inferior als 5.858.000 d'euros transferits el 2004 (1). 

La brusca caiguda del finançament ha anat acompanyada, a més, d'una retallada de 75 milions d'euros en beques només durant l'últim curs, i de l'enduriment dels requisits per accedir-hi. Les conseqüències d’aquests dos factors són evidents: l'últim informe d'Eurydice, corresponent al curs 2014-2015, revela que només el 27% dels estudiants espanyols de formació superior rep beques i ajuts, enfront del 47% d'Irlanda, el 76% d'Holanda o el 100% dels casos a Finlàndia o Luxemburg. Espanya se situa al mateix nivell que Eslovènia i lleugerament per sobre de Polònia, Portugal o Hongria. CCOO hem denunciat que la disminució de fons per a beques i ajuts comporta una retallada de l'equitat i la igualtat d'oportunitats, a més de suposar un incompliment dels plans acordats l’any 2010.

L'informe de CCOO destaca també l'increment de les taxes i preus públics que han de pagar els estudiants. Aquests ingressos, que el 2010 suposaven el 16% del total dels recursos de les universitats públiques, s'han incrementat de forma global en 338 milions d'euros i han passat a suposar gairebé el 22,8%, de mitjana, i un percentatge superior en el cas de les universitats públiques catalanes.

A més, la despesa mitjana per alumne s'ha reduït un 16,5% (25,2% en euros constants), passant de 7.760 euros a 6.481, és a dir, 1.279 menys per estudiant.

Un dels capítols més afectats ha estat el de personal. En els últims quatre anys, el pressupost ha baixat més de 484 milions d'euros, fet que suposa que el 31,8% de les retallades s'ha aplicat a la plantilla de les universitats. Entre gener de 2012 i gener de 2014, 5.669 PDI i 2.455 PAS han perdut la feina. En relació a això, CCOO denunciem l’augment de la precarització de l'ocupació a la universitat i el fet que les limitacions a la contractació i la ridícula taxa de reposició estan provocant la destrucció de llocs de treball i l’èxode dels joves investigadors ja que s’impedeix necessària renovació generacional. 

D'altra banda, la caiguda del finançament de la R+D ens allunya cada vegada més d'Europa. Hem passat d'invertir el 1,40% del PIB el 2010 al 1,24% el 2013, segons l'avanç de dades corresponent a aquest any.

En aquest context, s'han paralitzat els plans plurianuals d'inversió i el capítol dedicat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc. ha perdut més de 832 milions d'euros en el període analitzat. Gairebé el 56% del total de les retallades s'ha produït en aquesta partida de despeses.

En definitiva, la reducció dels pressupostos destinats a l'Educació Superior per part dels governs central i autonòmics està dificultant el desenvolupament de la funció essencial de la universitat: la de servei públic d’educació superior i recerca. Mentrestant, la Conferència General de Política Universitària segueix sense complir amb algunes de les seves funcions principals: l'elaboració d'un informe sobre la situació del sistema universitari i el seu finançament, i la formulació de propostes que permetin millorar la seva qualitat i eficiència, i assegurar la seva suficiència financera, així com garantir als ciutadans les condicions d'igualtat per poder fer efectiu el dret a l'educació.

(1) Dades de l’article “Crisis económica y financiación universitaria: transparencia y buen gobierno en las universidades públicas españolas”. Juan Hernández Armenteros (Universidad de Jaén) i José Antonio Pérez García (Universidad Politécnica de Valencia).

Llegir més...

El Ministeri d'Educació planteja un sistema de préstecs universitaris que expulsarà als que no puguin pagar uns estudis cada vegada més cars

CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats (LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis superiors.

Després d'augmentar escandalosament les taxes dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.

Per justificar la postura, la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.

La inversió màxima en educació superior, aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13% del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb dades reals.

Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una universitat privada per any.

D'altra banda, la secretària d'estat d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida, intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple, l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en beques és molt més gran.

CCOO denunciem que els governs (estatal i autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.

Llegir més...

Wert pica l'ull als rectors i trasllada el conflicte amb els estudiants a les comunitats autònomes

El dijous 7 de juny va tenir lloc el Consell d'Universitats extraordinari, presidit pel ministre Wert, per tractar el tema del RD 14/2012.

Un cop més el govern del PP vulnera l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) amb la complicitat dels rectors, ja que les matèries que afecten les condicions de treball i a les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals exigeixi norma amb rang de llei, són objecte de negociació col·lectiva segons l'EBEP.

Aquest punt de la Llei 7/2007, sol ser ignorat sistemàticament en el Sistema Universitari Espanyol. Ja fa alguns mesos es va demanar la convocatòria de la Mesa Sectorial, però aquest "sincer, obert, i honest" diàleg que vol iniciar el Sr. Ministre amb els rectors, no està disposat a iniciar-lo amb els representants legítims del personal de les universitats.

A més, el Sr. Ministre ha decidit traslladar a les comunitats autònomes el conflicte que ell mateix ha creat amb els estudiants. No està disposat a modificar ni una línia del RDL 14/2012, pel que fa als preus públics de les matrícules universitàries. Ni tan sols ha entrat a solucionar les possibles transitòries per als estudiants en curs, tenint en compte que els estudiants extracomunitaris poden arribar a pagar uns 9.000 euros a l'any en concepte de matrícula.

Haurem d'esperar a veure la reacció dels rectors tant a les seves respectives comunitats Autónonomas, a veure si fan pressió, planten cara i actuen com a lobby, com a nivell estatal, o si el que va passar el 23 de maig va ser una simple rebequeria per no sentir-se protagonistes. És el moment de que demostrin que aquestes tèbies manifestacions es convertiran en autèntiques mesures de pressió, perquè la pujada de taxes no porti a molts estudiants fora del sistema i no desapareguin la majoria dels màsters que tant treball ha costat crear. Necessitem rectors forts i compromesos, no titelles de les circunstancies econòmiques.

El govern estatal ha decidit unilateralment que moltes famílies s'endeutin encara més, si és possible, i els anuncia a moltes altres que els seus fills no podran estudiar a la universitat per falta de recursos.
Sembla que el Règim de Dedicació del PDI serà "negociat" pels rectors amb el Ministeri. De moment sabem que a alguns, aquest model de "negociació" els sembla bé. Així que quedem a l'espera dels esdeveniments, que de moment prometen.

CCOO segueix lluitant perquè en un moment de crisi i amb gairebé un 50% d'atur juvenil no augmentin els preus públics.

CCOO segueix lluitant perquè el Règim de Dedicació docent sigui objecte de negociació col·lectiva i com a tal, sigui tractat en les respectives meses de negociació.

Llegir més...