Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crisi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crisi. Mostrar tots els missatges

22 de gener del 2015

Les universitats públiques han perdut més de 1.500 milions d’euros de finançament en els darrers quatre anys

Informe de CCOO: Evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2010-2014

El percentatge de despesa universitària en funció del PIB baixa al 0,83%.
Prop del 32% de les retallades s'ha aplicat al personal universitari.
El 56% dels retallades ha afectat el capítol destinat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc.
Només el 27% dels estudiants rep beques i ajuts, enfront del 75% de l'alumnat d'Holanda o el 100% de Finlàndia.
Les taxes i preus públics s'incrementen, de mitjana, més d'un 23% respecte al 2010 i un 66% a Catalunya.
La despesa pública per alumne cau un 25,2% en els últims quatre anys.

CCOO denunciem el descens, per quart any consecutiu, dels pressupostos de les universitats públiques, que se situen en el nivell de despesa de l'any 2006. Tot i que el governs de l’Estat i de la Generalitat han decretat el final de la crisi i les dades anuncien el creixement del PIB, la inversió en l'Educació Superior disminueix perquè segueix sense ser una prioritat en l’agenda política.

L'informe "Evolució del pressupost de les universitats públiques 2010-2014", elaborat per CCOO, revela que des de 2010 els pressupostos dels campus universitaris han baixat un 15,1% en euros corrents, una caiguda del 23,8% si sumem l'increment de l'IPC entre desembre de 2009 i 2013. Per tant, les universitats han perdut 1.523 milions d'euros. Si tenim en compte que el percentatge de despesa de les universitats en funció del PIB ha passat del 0,97% de 2010 al 0,83% de 2014, arribem a la conclusió que aquesta reducció ha estat més intensa que el descens del PIB fins al 2013 i ha continuat durant 2014, malgrat la recuperació del PIB.

Les universitats també han rebut menys transferències corrents de les administracions educatives: al 2014 aquesta xifra va ser de 5.458.000, inferior als 5.858.000 d'euros transferits el 2004 (1). 

La brusca caiguda del finançament ha anat acompanyada, a més, d'una retallada de 75 milions d'euros en beques només durant l'últim curs, i de l'enduriment dels requisits per accedir-hi. Les conseqüències d’aquests dos factors són evidents: l'últim informe d'Eurydice, corresponent al curs 2014-2015, revela que només el 27% dels estudiants espanyols de formació superior rep beques i ajuts, enfront del 47% d'Irlanda, el 76% d'Holanda o el 100% dels casos a Finlàndia o Luxemburg. Espanya se situa al mateix nivell que Eslovènia i lleugerament per sobre de Polònia, Portugal o Hongria. CCOO hem denunciat que la disminució de fons per a beques i ajuts comporta una retallada de l'equitat i la igualtat d'oportunitats, a més de suposar un incompliment dels plans acordats l’any 2010.

L'informe de CCOO destaca també l'increment de les taxes i preus públics que han de pagar els estudiants. Aquests ingressos, que el 2010 suposaven el 16% del total dels recursos de les universitats públiques, s'han incrementat de forma global en 338 milions d'euros i han passat a suposar gairebé el 22,8%, de mitjana, i un percentatge superior en el cas de les universitats públiques catalanes.

A més, la despesa mitjana per alumne s'ha reduït un 16,5% (25,2% en euros constants), passant de 7.760 euros a 6.481, és a dir, 1.279 menys per estudiant.

Un dels capítols més afectats ha estat el de personal. En els últims quatre anys, el pressupost ha baixat més de 484 milions d'euros, fet que suposa que el 31,8% de les retallades s'ha aplicat a la plantilla de les universitats. Entre gener de 2012 i gener de 2014, 5.669 PDI i 2.455 PAS han perdut la feina. En relació a això, CCOO denunciem l’augment de la precarització de l'ocupació a la universitat i el fet que les limitacions a la contractació i la ridícula taxa de reposició estan provocant la destrucció de llocs de treball i l’èxode dels joves investigadors ja que s’impedeix necessària renovació generacional. 

D'altra banda, la caiguda del finançament de la R+D ens allunya cada vegada més d'Europa. Hem passat d'invertir el 1,40% del PIB el 2010 al 1,24% el 2013, segons l'avanç de dades corresponent a aquest any.

En aquest context, s'han paralitzat els plans plurianuals d'inversió i el capítol dedicat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc. ha perdut més de 832 milions d'euros en el període analitzat. Gairebé el 56% del total de les retallades s'ha produït en aquesta partida de despeses.

En definitiva, la reducció dels pressupostos destinats a l'Educació Superior per part dels governs central i autonòmics està dificultant el desenvolupament de la funció essencial de la universitat: la de servei públic d’educació superior i recerca. Mentrestant, la Conferència General de Política Universitària segueix sense complir amb algunes de les seves funcions principals: l'elaboració d'un informe sobre la situació del sistema universitari i el seu finançament, i la formulació de propostes que permetin millorar la seva qualitat i eficiència, i assegurar la seva suficiència financera, així com garantir als ciutadans les condicions d'igualtat per poder fer efectiu el dret a l'educació.

(1) Dades de l’article “Crisis económica y financiación universitaria: transparencia y buen gobierno en las universidades públicas españolas”. Juan Hernández Armenteros (Universidad de Jaén) i José Antonio Pérez García (Universidad Politécnica de Valencia).

24 d’abril del 2012

Un nou cop per tombar la Universitat Pública i excloure a milers de joves del Sistema Universitari Espanyol

El dissabte 21 d'abril es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el Reial decret-llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.

El decret introdueix canvis en l'Educació no Universitària i Universitària, i curiosament apareix una disposició final segona que modifica l'Impost de Societats, que segur que té alguna intencionalitat que anirem veient sobre la marxa, en aquesta carrera accelerada a la privatització de l'educació pública. Què fa una disposició addicional com aquesta en un decret d'aquestes característiques? Segur que en breu ho sabrem.

Aquest decret-llei modifica la LOU en diversos articles en referència a la creació i supressió de títols, centres i estructures. Deixa la porta oberta a moltes coses. Crida l'atenció, la modificació de l'article 30 bis de la LOU, que queda redactat en els següents termes:

“Les Universitats, per al millor compliment de les seves funcions al servei de la societat, podran cooperar entre elles, amb Organismes Públics d'Investigació, amb empreses i amb altres agents socials del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació o pertanyents a altres països, mitjançant la creació d'aliances estratègiques que permetin desenvolupar conjuntament ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional o programes i projectes d'excel·lència internacional”.


Una vegada comprovada camí mercantilizador, el decret entra en el nus gordià del Règim de dedicació, que tantes i tantes Fulles del Dilluns hem dedicat. On va quedar tot el negociat i acordat en l'Estatut del PDI? Sembla com si el govern no tingués memòria i haguessin desaparegut del Ministeri tots els documents i tots els registres dels acords aconseguits.

La dedicació de l'activitat docent del PDI funcionari podrà variar en funció de l'activitat investigadora reconeguda. Amb caràcter general, serà de 24 crèdits ECTS. Serà de 16 crèdits ECTS per a aquells PDI que es trobin en les següents situacions:
  • Professors TU, TEU i CEU amb 3 o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
  • CU amb quatre o més avaluacions positives consecutives, havent-se superat la més recent en els últims sis anys.
  • En tot cas, quan s'hagin superat favorablement cinc avaluacions.
És a dir, per a aquells que tinguin la fortuna de portar en el lloc més de 18 anys amb avaluació de la seva investigació positiva de forma consecutiva, la qual cosa representa un percentatge mínim de la plantilla, amb una edat no inferior als 55 anys.

Serà de 32 crèdits ECTS, qui es trobi en alguna de les següents situacions:
  • Que no hagi sotmès a avaluació el primer període o que hagi obtingut una avaluació negativa d'aquest període.
  • Que hagin transcorregut més de sis anys des de l'última avaluació positiva.

És a dir, per a la gran majoria, aquesta que combina de forma quotidiana la investigació amb la docència de qualitat i l'atenció individualitzada als seus alumnes i que dedica part de la seva activitat a tasques de gestió en les titulacions, en els departaments o en els centres. Que investiga, però no en exclusivitat, perquè habitualment ja dóna moltes classes i li esdevenen situacions diverses pròpies de la condició humana i/o política d'aquest país (retallades en la investigació, maternitat, baixa per malaltia, absència d'infraestructures i equips a la seva universitat, etc.)

A continuació en l'article 68.3 diu: "El govern, previ informe de les CCAA i del Consell d'Universitats, regularà les bases del règim general de dedicació del PDI." És a dir, se'ns anuncia que això solament és el començament, el veritablement demoledor, la berlusconizació de la universitat española, està encara per arribar.

És obvi que l'aplicació d'aquest decret tindrà una repercussió molt important en les plantilles de les universitats, en les quals s'accentuarà el conegut “efecte Mateo”, és a dir, aquell que investiga podrà investigar més, i el que no pot fer-ho, mai podrà, i en les quals el PDI laboral quedarà seriosament danyat, doncs senzillament serà impossible aconseguir els mèrits per aconseguir les successives acreditacions, amb aquestes condicions.

Es modifica el 81.3 de la LOU referent als preus públics on parla d'imputació de despesa sense haver engegat la comptabilitat analítica, que especifica en l'article 7.2 que s'augmenta el termini de la seva aplicació fins al curs 2015/2016. Pel que pot entendre's que els percentatges són en el còmput dels ingressos i no de les despeses, o que es calcula el percentatge amb el total de les despeses, inclosos les despeses referents a la investigació i la transferència del coneixement i no és el percentatge de les despeses sobre la docència.

Arribats a aquest punt la pregunta és ¿Han de pagar les famílies les despeses dedicades a la investigació i la transferència del coneixement?

S'estableixen unes forquilles, on les CCAA decidiran on se situen els seus preus públics. Les forquilles per als Graus i Màsters que habilitin per a l'exercici d'activitats professionals regulades a Espanya: 15 i 25% primera matrícula, 30 i 40% segona matrícula, 65 i 75% tercera matrícula, i 90 i 100% a partir de la quarta matrícula. La resta de Màsters: 40 i 50% primera matrícula i entre el 65 i 75% a partir de la segona matrícula.

A més, els preus públics podran costar el 100% en els ensenyaments de Grau i Màster quan es tracti d'estudiants estrangers majors de 18 anys que no tinguin la condició de residents, exclosos els de Estats Membres de la UE i aquells que sigui aplicable el règim comunitari.

No queda reflectit en el decret, l'anunci del govern de suprimir els títols de menys de 55 estudiants de nou ingrés, cosa que era competència de les CCAA, i per tant aquestes decidiran que fan amb el seu mapa universitari.

A ningú se li escapa que amb l'augment tan desmesurat dels preus públics acabaran tancant-se molts títols, sobretot de Màsters no profesionalitzadors, perquè amb la situació econòmica del país i els baixos salaris, moltes famílies no su podran permetre.

Ens encaminem cap a una universitat d'elit i aquest govern ha pres la decisió d'excloure de la universitat als fills de la classe treballadora, perquè no hem d'oblidar que s'ha reduït 166 milions d'euros el programa de beques i ajudes a l'estudi en els PGE.

CCOO rebutja aquesta regulació autoritària, no negociada i absolutament inadmissible que acaba amb les millores educatives aconseguides, impossibilita la investigació de base a la Universitat pública espanyola i destrossa la plantilla de PDI laboral.

CCOO mostra la seva repulsa per la situació d'exclusió de molts dels nostres estudiants.

CCOO emplaça a tota la ciutadania a participar en les accions convocades, perquè l'educació i la sanitat pública és cosa de tots i totes i l'estan DESTROSSANT DE FORMA SISTEMÀTICA I PROGRAMADA, perquè VOLEN ACABAR AMB TOT ALLÒ PÚBLIC, PER DEIXAR INICIATIVA A “ELS SEUS” MERCATS.

18 de març del 2011

Jornada: La Universitat Pública en perill i la crisi per excusa

Jornada organitzada per la Secció Sindical CCOO-UB

La Universitat Pública en perill i la crisi per excusa

DIA: 22 de març
HORARI: 11 a 14h
LLOC: AULA MAGNA EDIFICI CENTRAL UB

11,00h: presentació de la Jornada. César Marín, secretari general de la Secció Sindical de CCOO a la UB.

11,15h: intervencions

  • Sistema universitari espanyol. Situació actual i reptes de futur. Ma. José Saura, professora de la UPC i responsable d’universitats estatal de CCOO
  • Externalització de serveis? fragmentació de plantilla? Juan José Bravo, PAS i secretari general de la Secció Sindical de CCOO a la UAB
  • Agressions que haurà d’afrontar la universitat pública en els pròxims anys. Aldo Reverte, coordinador de la comissió política universitària de l’AEP
  • L’hegemonia cultural del capital en l’activitat universitària. Albert Recio, professor titular del Departament d’Economia Aplicada en la UAB
  • Governança i finançament. Josep Ferrer, exrector de la UPC

13,00h: preguntes del públic a la Taula
  • Presentació i moderador: Antonio Madrid, professor titular de la UB 

14,00h: clausura. Joan Carles Gallego, secretari general de la CONC.