Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pressupostos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pressupostos. Mostrar tots els missatges

6 de novembre del 2018

Reunió de la Mesa d'Universitats 06/11/2018




El dimarts 6 de novembre de 2018 s’ha reunit la Mesa d’Universitats, i tal com us vam avançar, hem tractat diverses qüestions molt rellevants per al personal de les universitats. La majoria de temes són la conseqüència de l’aplicació al nostre àmbit de II Acuerdo para la Mejora del Empleo Público, signat pels sindicats i el Govern de l’Estat, que va ser concretat posteriorment a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2018 (PGE 2018). CCOO hem proposat aquests punts a la Mesa d’Universitats, que és el nostre àmbit de negociació, per assegurar que la recuperació de drets que vam negociar i pactar en l’àmbit estatal arribi a les treballadores i treballadors de les universitats públiques catalanes.

Punts derivats de l’aplicació dels PGE2018:

Recuperació de la Jornada anual del PAS anterior a les retallades
Criteris d’aplicació de la taxa extraordinària d’estabilització del PAS per a la disminució de la temporalitat. LPGE 2018
Increment retributiu 2018. Criteris aplicació i distribució increment addicional  0,2% massa salarial
Cobrament del 100% del salari en cas de baixa per IT

Altres punts:

Mesures d’intensificació en l’activitat de recerca per al PDI després del permís de maternitat

Recuperació de la Jornada anual del PAS
Els PGE2018 obren la porta a negociar jornades diferents a les 37,5h setmanals. Aquesta negociació, que s’ha de concretar en els calendaris laborals de cada universitat, CCOO exigim que el PAS de les universitats recuperi les 1462 h anuals (en 35h setmanals), que ja gaudien abans de les retallades mitjançant el seu Conveni Col·lectiu del PAS laboral i els respectius acords de PAS funcionari. Amb l’acord signat a la Mesa d’Universitats (i posteriorment a la Mesa PAS-L) les parts assumim que s’han aixecat les limitacions legals de la jornada laboral, malgrat que les universitats han manifestat l’acord ha de superar el control de legalitat del Departament de Treball.

Criteris d’aplicació de la taxa extraordinària d’estabilització del PAS per a la disminució de la temporalitat. LPGE 2018
Després d’una llarga campanya de pressió sindical, els PGE2018 finalment han inclòs al PAS de les universitats públiques (l’any passat es va incloure al PDI) en l’Oferta Pública extraordinària per a l’estabilització (OPE). Aquesta OPE extraordinària ha de permetre l’estabilització de totes les places del sector públic ocupades de forma temporal i ininterrompuda en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2017, per reduir la temporalitat per sota del 8% en tres anys. 

Amb l’acord signat a la Mesa d’universitats podem garantir que l’OPE de cada universitat es farà amb criteris d’aplicació amplis de manera que també es tingui en compte el “personal temporal sense lloc de referència” i la consideració del “còmput de places, no de persones”. També s’ha acordat que es negociarà amb les Juntes i els Comitès diferents aspectes, principalment les convocatòries de places a estabilitzar.

Increment retributiu 2018. Criteris aplicació i distribució increment addicional del 0,2%
Després de tots els retards per part de la Generalitat, el 18 d’octubre es va publicar el Decret corresponent. Per fer-ho efectiu al nostre àmbit -i poder-ho cobrar al més aviat possible- calia arribar a un acord a la Mesa d’Universitats, especialment pel que fa a l’increment addicional del 0,2%. Amb l’acord signat, la previsió és que el pagament de l’increment ordinari (1,75%) i els endarreriments corresponents es faci aquest mes de novembre en la majoria d’universitats (algunes ja ho han cobrat a l’octubre).

En relació al 0,2% d’increment addicional, el Decret Llei 5/2018 estableix que s’ha de destinar entre altres mesures: a la implantació de plans i projectes de millora de la productivitat o eficiència, la revisió de complements específics, l'homologació de complements de destinació o l'aportació a plans de pensions. Tanmateix a la Generalitat, els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) van acordar una aplicació lineal que afectés a quasi tothom, amb una quantitat fixa.

De la mateixa manera, a la MU hem acordat una aplicació lineal, que comportarà una quantitat fixa i consolidable per a tothom. En el nostre cas, cal tenir en compte que les masses salarials de les universitats són diferents i, per tant, el resultat de l’aplicació dóna una quantitat diferent per a cada universitat.

CCOO Universitats hem defensat en el nostre àmbit el mateix criteri que vam defensar a la Generalitat perquè amb el criteri de linealitat s’aconsegueix, encara que de manera modesta, que hi hagi una redistribució de la renda, de manera que els col·lectius amb els salaris més baixos tinguin un increment proporcionalment més elevat. Aquesta l’aplicació directa significa que tothom tindrà globalment uns increments salarials superiors a l’1,75% i que en els salaris més baixos es superi el 2%.

Règim retributiu situació d’incapacitat temporal

Com us avançàvem en la comunicació anterior, recuperem el dret a cobrar el 100% de retribucions des del primer dia de baixa mèdica. Amb la publicació del Decret de la Generalitat (5/2018), 19 d’octubre, s’ha d’aplicar directament a tot el personal laboral (PAS i PDI) i, per equiparació, també al personal funcionari. Per garantir la cobertura formal a tot el personal funcionari de les 7 universitats, a la Mesa d’Universitats hem acordat que sigui d’aplicació a tothom amb efectes del 19 d’octubre.

En aquest punt, CCOO hem demanat, addicionalment, que les baixes actuals s’incloguin en l’aplicació per no perjudicar, ni un dia més, als companys i companyes que estan de baixa per malaltia. Malgrat que a la Mesa ’ha argumentat que jurídicament no és possible, nosaltres seguirem lluitant per aconseguir-ho.

Mesures d’intensificació en l’activitat de recerca per al PDI després del permís de maternitat


Arran dels acords signats a la UPC que obrien la possibilitat de demanar períodes d’intensificació de la recerca, CCOO Universitats va sol·licitar la inclusió a la MU d’un punt a l’ordre del dia que permetés de manera ràpida i eficaç arribar a un compromís per l’obertura de la negociació de convocatòries similars a la resta d’universitats públiques catalanes, amb dues condicions: que la negociació s’iniciés i tanqués aquest curs acadèmic per poder obrir una primera convocatòria en totes les universitats el curs 2019-2020, i  el compromís de dotació econòmica quan aqueta sigui necessària.

A partir de l’aprovació a la mesa de l’acord s’iniciarà a cada universitat un procés de negociació entre la Junta i Comitè de PDI i els vicerectorats corresponents de cada universitats. Cada universitat acordarà amb juntes i comitès els mecanismes de seguiment dels resultats per dur a terme les millores necessàries en el programa.

L’objectiu final del pla d’incentivació de la recerca és que les persones que hagin gaudit d’una baixa per maternitat puguin demanar un període d’intensificació de la recerca que es podrà gaudir o no una vegada exhaurida la baixa maternal. Des de CCOO valorem l’acord de manera positiva com un pas cap a la reducció de les desigualtats en la carrera acadèmica derivades del gènere i continuarem exigint a la Generalitat que doti a les universitats amb fons suficients per poder dur a terme aquests tipus de polítiques.



la composició d’aquesta Mesa és paritària entre els representants de les universitats i els representants sindicals (8 CCOO, 4 UGT i 2 CSIF), i es distribueix en funció dels resultats obtinguts a les eleccions a les juntes de personal i comitès d’empresa de les universitats públiques catalanes, entre els Sindicats que hagin obtingut un mínim del 10% del total de representants. També hi assisteix un representant de la Secretaria d’Universitats i Recerca que la presideix.

20 d’abril del 2017

22 d’abril Marxa Mundial per la Ciència

Aquest dissabte, 22 d'abril de 2017 es celebra la Marxa per la Ciència en més de 500 ciutats per tot el món. Més de 150 d'organitzacions han secundat la marxa sota tres pilars fonamentals: la celebració de la passió per la curiositat, la ciència i el mètode científic; la reivindicació d'una millor política científica i d'unes condicions de treball dignes per a la nostra comunitat investigadora; i la defensa del paper del coneixement científic i humanístic en l'opinió pública. A Espanya s'han adherit a la marxa les associacions de joves científics, sindicats, assemblees i entitats acadèmiques i científiques com COSCE i CRUE.

És evident que, en els últims mesos, els grups que discuteixen i neguen evidències científiques tan rellevants com el canvi climàtic, l'efectivitat de les vacunes o la pròpia teoria de l'evolució estan aconseguint un poder sense precedents. El seu atac a conceptes establerts basats en l'experimentació científica rigorosa i en la seva validació per les institucions més prestigioses del món científic, pot implicar conseqüències desastroses per a l'objectiu de construir un món més just i més segur. 

La marxa per a la ciència adquireix un significat especial a l’estat espanyol, on les retallades en inversió en recerca han superat el 40% durant els últims cinc anys. El resultat més dolorós és que els joves investigadors formats a Espanya es veuen obligats triar entre la precarietat i l'emigració si volen seguir treballant en ciència. 

Com a exemple paradigmàtic, el Pla Estatal de Ciència i Tecnologia, que hauria d'haver entrat en vigor al gener de 2017, encara no ha estat aprovat; la universitat i la recerca han estat relegades de l'oferta pública d'ocupació del 2017 i les reivindicacions de pressupostos estables i gestionats de forma independent segueixen sense ser escoltades. 

Els pressupostos per 2017 confirmen el nostre progressiu allunyament de les polítiques seguides pels països de l'O.I i, sobretot, el desinterès del Govern per apostar per un futur basat en la ciència i la tecnologia. Això situa a Espanya en les últimes posicions de la UE. 

La falta d'inversió en ciència té altres conseqüències per a Espanya, amb un nivell d'atur superior al 20%, que arriba al 50% en els joves menors de 30 anys, i amb un creixent deteriorament dels serveis bàsics en sanitat, educació, dependència o cultura. El dèficit de competitivitat del nostre aparell productiu en activitats de contingut tecnològic mitjà i alt ha repercutit negativament en la qualitat de l'ocupació, en els nivells salarials i en la sostenibilitat a llarg termini de l'activitat econòmica, creant borses de pobresa, afeblint la cohesió social i contribuint a la dualització creixent de la nostra societat. 

A Catalunya la Marxa per la Ciència es desenvoluparà amb diverses activitats a partir de les 12 hores a la plaça interior del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (Carrer del Dr. Aiguader, 88).

Perquè invertir en ciència és invertir al país. Perquè sense ciència no hi ha futur.

24 de novembre del 2016

Espai de diàleg i negociació: acostem posicions, però sense compromisos clars

Companyes i companys, 

El passat divendres 18 de novembre va tenir lloc una reunió de l’Espai de Diàleg i Negociació, que reuneix als sindicats majoritaris a les universitats públiques catalanes i a la Secretaria d’Universitats i Recerca. 

Us fem un breu resum de la sessió:

1.- Personal d’administració i serveis (PAS) 
La SUR ens explica que volen autoritzar una taxa de reposició del 100%  i que això és el màxim que permet la llei estatal. 

CCOO vam continuar insistint en que no hi hauria d’haver cap taxa de reposició perquè cada universitat, fent ús de la seva autonomia universitària, hauria de poder decidir el nombre de places que necessita. La SUR acaba reconeixent que tenim raó i ens demana ajuda per aconseguir que els parlamentaris modifiquin la normativa.

Manifestem que, per CCOO, és prioritari elaborar un pla de xoc contra la precarietat, que és necessari, a més, per donar compliment a la moció aprovada en aquest sentit pel Parlament de Catalunya. La SUR reconeix que es podrien estabilitzar els temporals que estan sobre places estructurals sense descomptar taxa de reposició, ja que no representaria increment pressupostari, però al·lega que el govern de l’Estat no ho permetria. Tots els assistents valorem positivament que la situació de minoria parlamentaria del nou govern de Rajoy obri possibilitats en aquest sentit. 

Pel que fa als drets perduts per les retallades dels governs central i català, expliquem la necessitat de comptar amb un àmbit propi de negociació amb plenes competències per no dependre de la Mesa general de funció pública, on la majoria de vegades no es poden atendre les peculiaritats de les universitats.  Reclamem el retorn de tot el que ens han tret els últims anys (jornada laboral, matricula gratuïta, Fons d’Acció Social, retribució del 100% en les baixes, etc) i que amb caràcter immediat es reuneixi l’actual Mesa d’Universitats per elaborar un pla de xoc en aquest sentit. La SUR no es compromet a res i ens parla de la necessitat d’un Pacte Nacional per la Universitat ad calendas graecas. 

En relació a les sentencies del Tribunal de justícia de la Unió europea sobre els drets del personal temporal i interí, la SUR ho remet tot al Govern central adduint falta de competències.

2.- Personal docent i investigador (PDI)
La SUR reconeix l’impacte que ha tingut la nostra campanya sobre la revisió del programa Serra Hunter i ja dóna per descomptat que no és prorrogarà fins al 2030 com volien, sinó fins al 2020. Justifiquen aquesta prorroga com una qüestió de reserva pressupostària i expliquen que estan disposats a negociar el contingut del programa. Acordem fer-ho en un termini que no s’allargui més enllà de la tramitació dels Pressupostos (febrer- marc del 2017).

Els Pressupostos de la Generalitat  inclouran la taxa de reposició del 100%,  també pel PDI,  i es contemplarà un sistema de promoció interna, tant pel PDI laboral (lector, agregat, catedràtic laboral) com funcionari (titular d’universitat, catedràtic d’universitat) .

3.- Pressupost 2017 per les universitats 
En aquests moments la SUR només es compromet a tres qüestions: es consolidaran en els pressupostos els 30 milions d’euros que la Generalitat afegia al finançament de les universitats al llarg de l’any mitjançant una modificació pressupostària; s’inclouran els diners per fer efectiu el percentatge de devolució de la paga extra del 2012 previst per l’any vinent; i s’incrementaran els salaris en un 1%. No es va voler pronunciar sobre l’increment del finançament universitari ni sobre la disminució dels preus de les matricules malgrat que, com els hi vam recordar, els dos temes estan recollits en una moció aprovada al Parlament de Catalunya.

4.- Torn obert
CCOO van posar damunt la taula la necessitat d’abordar el tema de la renovació del PDI i que per fer-ho cal reprendre el pla de jubilació. L’actual situació està comportant una gran precarització del PDI i això afectarà a la qualitat de les universitats públiques. La SUR, un altre cop es refugia en les limitacions de la taxa de reposició i  les cotilles legals ‘estatals’. 

En conclusió, sembla que el nou equip de la Secretaria d’Universitats i Recerca ha vingut amb un tarannà més obert i són més sensibles a la hecatombe que han suposats quatre anys de retallades a les universitats publiques, però encara estem lluny de veure una decisió política clara per revertir-les. Compartim la voluntat d’aprofitar les febleses del nou govern de l’Estat, però a CCOO estem convençuts de que és possible i necessari redreçar el rumb des del govern de la Generalitat. Des de CCOO continuarem treballant com ho hem fet sempre, amb propostes, mobilitzacions i voluntat d’entesa sempre que sigui en benefici de la universitat pública i de les seves treballadores i treballadors. 

CCOO Universitats

25 de maig del 2016

Els pressupostos presentats mantenen les retallades i no assumeixen cap compromís de retorn de la paga extra del 2012.

Ahir es va reunir la Mesa General de la Funció Pública on el Govern ha seguit sense voler negociar les propostes que han presentat els sindicats per aconseguir el retorn de la paga extra del 2012, del Fons d’Acció social i de tota la resta de drets arrabassats des de l’any 2012.

Al mateix temps el govern de la Generalitat ha presentat un projecte de pressupostos   on es fa constar explícitament que l’increment salarial serà de l’1%, per tant sense cap recuperació del poder adquisitiu perdut i sense negociació sindical (art. 24.1); que per aquest any es manté  la supressió dels ajuts socials i dels ajuts al menjar (art.24.5); que es manté la impossibilitat de cobrar els complements de productivitat (art. 25.1 i 27.2), i de cobrir les pèrdues d’efectius a les diferents administracions (art. 34 i 35) i que es declararan nuls tots els acords sindicals i convenis col·lectius que intentin millorar aquestes condicions draconianes(art. 31).

Al mateix temps, no s’assumeix cap compromís concret de pagament de la part que encara que se’ns deu de la paga extra 2012 (disposició addicional 4ª) i ni tan sols es fa esment de les pagues del 2013 i 2014. Recordem que els treballadors dependents de la Generalitat, entre ells els de les universitats públiques, som de tots els treballadors públics de Catalunya i del conjunt de l‘Estat, els únics que no hem percebut una de les dues pagues extres aquests anys.

Els sindicats de la funció pública exigim al Govern de la Generalitat que no torni a quadrar el dèficit pressupostari amb les retribucions dels seus treballadors i treballadores. Ahir mateix delegats i delegades de CCOO, IAC i UGT ens vam concentrar a Barcelona davant la seu del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat (c/Sepúlveda, 148-150) i després vam marxar fins a la seu de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume per mostrar al Consell Executiu el nostre rebuig a la seva actuació i exigir que l’avantprojecte de pressupostos reculli les nostres reivindicacions. 

Reclamarem igualment la convocatòria d’una Mesa d’Universitats on negociar el retorn de les retribucions i els drets que ens van treure des del 2012 i el compliment efectiu de la taxa de reposició del 100% tant pel PDI com pel PAS de les universitats públiques.

CCOO Universitats.

21 d’abril del 2016

Els preus universitaris a Catalunya entre els més cars d’Europa


La Federación de Enseñanza de CCOO acaba de presentar un estudi referent a l’evolució dels preus públics al sistema universitari espanyol entre 2011 i 2016 on es fa més que evident la sobrecàrrega econòmica que pateixen els i les estudiants universitaris al nostre país. 

L'Estat Espanyol és dels més cars en preus, tant dels Graus, només superat per Irlanda, Letònia, Lituània i Regne Unit, com dels Màsters. 

Igualment, Espanya és el tretzè país pel que fa al nombre d'estudiants que han de satisfer l'import íntegre de la matrícula.

En l'apartat de l'import de les beques, l'Estat està en el lloc 23è (d’un total de 37 països) pel que fa a l'import mitjà de la quantitat de l'ajut. Aquesta quantitat s'ha anat reduint dràsticament des del curs 2011-2012. Només un 29% d'estudiants espanyols en els sistemes públic i privats han pogut tenir accés a algun tipus de beca.

L’informa també recull com són els i les estudiants de Catalunya qui han patit els majors increments pel que fa a les diferents Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol.

Recordem que Catalunya l’any 2012 va tenir els màxim increment previstos per la llei, amb una pujada dels preus de les matrícules un 66,67%, i va liderar junt amb Madrid el cost dels estudis universitaris. En el curs actual la Comunitat de Madrid va rebaixar els preus de les matricules, amb la qual cosa Catalunya es queda com a líder d’aquest rànquing.

Així, segons fons del Ministeri el preu mig dels crèdits de Graus a Catalunya és de 33,52 €, el que fa que cada curs acadèmic tingui un cost mitjà de 2.011 €, mentre que a Galicia el preu del crèdit es situa en 11,89 €, per tant el cost mitjà d’un curs acadèmic és de 713 €, una diferència del 282%!. 

Tanmateix si ens fixem en el cost màxim, ens trobem que el diferencial entre Catalunya i Andalusia puja fins al 313%.

En el cas dels Màsters igualment Catalunya té els preus més alts, amb un import mig de 65,87 €, i un total per curs de 3.952 €, mentre que a Galícia se situa en 26,49 € el crèdit i 1.589 € el curs, la qual cosa suposa un diferencial de 249%

Davant d'aquest escenari, CCOO demana:

Derogar el RDL 14/2012 i establir un nou model que redueixi les desigualtats entre els estudiant de les diferents comunitats autònomes.
Reduir el preu de les matrícules universitàries fins a arribar a assolir la gratuïtat als pròxims anys.
Igualar els preus dels Màsters i dels Graus. 

CCOO Universitats 

22 de gener del 2015

Les universitats públiques han perdut més de 1.500 milions d’euros de finançament en els darrers quatre anys

Informe de CCOO: Evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2010-2014

El percentatge de despesa universitària en funció del PIB baixa al 0,83%.
Prop del 32% de les retallades s'ha aplicat al personal universitari.
El 56% dels retallades ha afectat el capítol destinat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc.
Només el 27% dels estudiants rep beques i ajuts, enfront del 75% de l'alumnat d'Holanda o el 100% de Finlàndia.
Les taxes i preus públics s'incrementen, de mitjana, més d'un 23% respecte al 2010 i un 66% a Catalunya.
La despesa pública per alumne cau un 25,2% en els últims quatre anys.

CCOO denunciem el descens, per quart any consecutiu, dels pressupostos de les universitats públiques, que se situen en el nivell de despesa de l'any 2006. Tot i que el governs de l’Estat i de la Generalitat han decretat el final de la crisi i les dades anuncien el creixement del PIB, la inversió en l'Educació Superior disminueix perquè segueix sense ser una prioritat en l’agenda política.

L'informe "Evolució del pressupost de les universitats públiques 2010-2014", elaborat per CCOO, revela que des de 2010 els pressupostos dels campus universitaris han baixat un 15,1% en euros corrents, una caiguda del 23,8% si sumem l'increment de l'IPC entre desembre de 2009 i 2013. Per tant, les universitats han perdut 1.523 milions d'euros. Si tenim en compte que el percentatge de despesa de les universitats en funció del PIB ha passat del 0,97% de 2010 al 0,83% de 2014, arribem a la conclusió que aquesta reducció ha estat més intensa que el descens del PIB fins al 2013 i ha continuat durant 2014, malgrat la recuperació del PIB.

Les universitats també han rebut menys transferències corrents de les administracions educatives: al 2014 aquesta xifra va ser de 5.458.000, inferior als 5.858.000 d'euros transferits el 2004 (1). 

La brusca caiguda del finançament ha anat acompanyada, a més, d'una retallada de 75 milions d'euros en beques només durant l'últim curs, i de l'enduriment dels requisits per accedir-hi. Les conseqüències d’aquests dos factors són evidents: l'últim informe d'Eurydice, corresponent al curs 2014-2015, revela que només el 27% dels estudiants espanyols de formació superior rep beques i ajuts, enfront del 47% d'Irlanda, el 76% d'Holanda o el 100% dels casos a Finlàndia o Luxemburg. Espanya se situa al mateix nivell que Eslovènia i lleugerament per sobre de Polònia, Portugal o Hongria. CCOO hem denunciat que la disminució de fons per a beques i ajuts comporta una retallada de l'equitat i la igualtat d'oportunitats, a més de suposar un incompliment dels plans acordats l’any 2010.

L'informe de CCOO destaca també l'increment de les taxes i preus públics que han de pagar els estudiants. Aquests ingressos, que el 2010 suposaven el 16% del total dels recursos de les universitats públiques, s'han incrementat de forma global en 338 milions d'euros i han passat a suposar gairebé el 22,8%, de mitjana, i un percentatge superior en el cas de les universitats públiques catalanes.

A més, la despesa mitjana per alumne s'ha reduït un 16,5% (25,2% en euros constants), passant de 7.760 euros a 6.481, és a dir, 1.279 menys per estudiant.

Un dels capítols més afectats ha estat el de personal. En els últims quatre anys, el pressupost ha baixat més de 484 milions d'euros, fet que suposa que el 31,8% de les retallades s'ha aplicat a la plantilla de les universitats. Entre gener de 2012 i gener de 2014, 5.669 PDI i 2.455 PAS han perdut la feina. En relació a això, CCOO denunciem l’augment de la precarització de l'ocupació a la universitat i el fet que les limitacions a la contractació i la ridícula taxa de reposició estan provocant la destrucció de llocs de treball i l’èxode dels joves investigadors ja que s’impedeix necessària renovació generacional. 

D'altra banda, la caiguda del finançament de la R+D ens allunya cada vegada més d'Europa. Hem passat d'invertir el 1,40% del PIB el 2010 al 1,24% el 2013, segons l'avanç de dades corresponent a aquest any.

En aquest context, s'han paralitzat els plans plurianuals d'inversió i el capítol dedicat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc. ha perdut més de 832 milions d'euros en el període analitzat. Gairebé el 56% del total de les retallades s'ha produït en aquesta partida de despeses.

En definitiva, la reducció dels pressupostos destinats a l'Educació Superior per part dels governs central i autonòmics està dificultant el desenvolupament de la funció essencial de la universitat: la de servei públic d’educació superior i recerca. Mentrestant, la Conferència General de Política Universitària segueix sense complir amb algunes de les seves funcions principals: l'elaboració d'un informe sobre la situació del sistema universitari i el seu finançament, i la formulació de propostes que permetin millorar la seva qualitat i eficiència, i assegurar la seva suficiència financera, així com garantir als ciutadans les condicions d'igualtat per poder fer efectiu el dret a l'educació.

(1) Dades de l’article “Crisis económica y financiación universitaria: transparencia y buen gobierno en las universidades públicas españolas”. Juan Hernández Armenteros (Universidad de Jaén) i José Antonio Pérez García (Universidad Politécnica de Valencia).

10 de març del 2014

Les retallades pressupostàries comprometen la funció de la universitat pública

HOJA DEL LUNES (07-03-14)

Les retallades pressupostàries
comprometen la funció de la universitat pública

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha elaborat un estudi (estudi complet) que analitza l'evolució dels pressupostos de les universitats públiques espanyoles entre els anys 2009 i 2013 on es pot observar clarament la forta caiguda de la despesa en l'ensenyament universitari a partir de 2011.
Les retallades en finançament i les nefastes polítiques de beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del sistema universitari públic. Si aquesta situació s’allarga, els efectes seran irreparables a mitjà i llarg termini.
Les dades dels pressupostos de les universitats ens permeten comprovar que, entre els anys 2009 i 2013, la inversió en educació superior ha disminuït en més de 1.226 milions d'euros, la qual cosa suposa un 12,32% menys de finançament per al conjunt de les universitats. Si tenim en compte que l’IPC va augmentar un 9,6% entre desembre de de 2008 i desembre de 2013, la pèrdua de finançament s'incrementa fins al 21,92%.
Si fem el mateix càlcul entre 2010 —l’any amb un nivell més alt en despesa universitària de les últimes dècades— i 2013, la retallada augmenten fins a més d'1.388 milions d'euros, un 13,72% menys. Si hi afegim el 8,7% d'increment de l'IPC en aquest període, la reducció s'incrementa fins al 22,42%.
Aquesta disminució del finançament de les universitats públiques ha coincidit amb un augment de l'alumnat de més del 9%, entre 2009 i 2013: hem passat d'1.430.147 alumnes en el curs 2008-2009, a 1.561.123 alumnes matriculats en el curs 2012-2013.
No obstant això, a partir del curs 2012-2013 —amb dades encara provisionals—, s’observa un canvi de tendència, provocat per les reformes en les polítiques de preus públics, beques i ajudes a l'estudi aprovats pel Govern, que es consolida en el curs 2013-2014. El nombre d'estudiants matriculats disminueix per l'augment dels preus públics i la disminució de les beques, i no pas pel descens de població, com afirma el Ministeri d'Educació, ja que mentre la població disminueix des de 2008, el nombre d’estudiants matriculats es van incrementar fins al curs 2011-2012, com es pot comprovar enl'estudi realitzat per la Federació d'Ensenyament de CCOO.
La implantació d'aquest sistema ha provocat un increment desmesurat dels preus de les matricules universitàries —amb una reducció afegida de les beques— i unes diferències entre comunitats autònomes que són inacceptables, perquè atempten contra la igualtat d'oportunitats i l'equitat en l'accés als estudis universitaris.
D'altra banda, el presumpte augment del finançament de les universitats no ha estat tal, ja que l’augment d'ingressos obtinguts per l'increment del cost de la matrícula per a l'alumne no ha compensat les retallades en el finançament que els diferents governs autonòmics han aplicat a les transferències cap a les universitats públiques.
Si analitzem les dades globals dels pressupostos de despeses de les universitats públiques, desglossats per capítols, comprovem que les retallades s'han centrat fonamentalment en les despeses de personal i inversions (capítols I i VII). En total, els costos de personal s’han reduït 434 milions d'euros des de 2010, la qual cosa representa un 31,3% dels 1.226 milions que ha perdut el sistema universitari entre 2009 i 2013.
Igualment, s'han perdut més de 807 milions d'euros en inversions si comparem les dades de 2009 amb 2013, que representa que gairebé un 66% del total de les retallades en aquesta partida de despeses. Si prenem com a referència 2010, la quantitat invertida es redueix en 763 milions d'euros, la qual cosa suposa un 55% del total de les retallades.
Les transferències corrents i de capital de les administracions públiques a les universitats s'han reduït any rere any: el 2013 la quantitat total va ser de 5.668 milions d'euros, que és inferior als 5.858 milions transferits el 2004 per les administracions educatives.
Davant les dades exposades en l’estudi, CCOO denunciem que la reducció dels pressupostos destinats a l'educació superior que han fet les administracions central i autonòmiques està dificultant el desenvolupament de les funcions bàsiques de servei públic d’educació superior, que la Llei orgànica d'universitats (LOU) assigna a les universitats en l’article 1.
El "Document de millora i seguiment de les Polítiques de Finançament de les Universitats per promoure l'excel·lència acadèmica i incrementar l'impacte socioeconòmic del Sistema Universitari Espanyol (SUE)”, elaborat i aprovat pel Consejo de Universidades i la Conferència General de Política Universitària a l'abril de 2010, va proposar una sèrie de mesures per millorar el finançament del sistema universitari, entre les quals es trobava la d'impulsar un nou marc de finançament sostenible, suficient, equitatiu i eficient.
Però no s’ha complert cap dels compromisos adquirits per l'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i les universitats per al període comprès entre 2010 i 2020 i la situació actual és pitjor que la que es va analitzar en aquell moment: els problemes de finançament s'han agreujat i el sistema és ara menys sostenible, clarament insuficient, poc eficient i cada vegada menys equitatiu.
Les universitats han de tenir una autonomia financera —amb la consegüent transparència i rendició de comptes—que els garanteixi la suficiència econòmica per poder desenvolupar, amb garanties, les funcions que la llei els encomana.

El finançament públic de les universitats segueix sent un dels problemes més importants: és necessari recuperar els nivells d'inversió perduts i aconseguir un compromís global per construir una universitat pública de qualitat al servei de la societat del segle XXI.

19 de novembre del 2013

Aturem els pressupostos antisocials!

Companyes i companys,

Des de fa setmanes, tot un ventall d’organitzacions de la societat civil, sindicats, entitats veïnals, moviments, plataformes..., s’ha estat reunint amb la voluntat de propiciar una resposta ciutadana, àmplia i unitària, a la degradació constant de les condicions de vida que pateixen les classes populars per culpa de la crisi i les polítiques d’austeritat. Una degradació que avui té com a vectors els Pressupostos Generals de l’Estat, els comptes de la Generalitat i tot un seguit de lleis i disposicions, afectant el règim de pensions, els serveis que presten els ajuntaments, o encetant noves tandes de privatitzacions...

Les treballadores i treballadors de les universitats públiques catalanes coneixem de primera mà les conseqüències d’aquestes retallades: acomiadaments, rebaixes salarials, el•litització de l’accés a la universitats, degradació del servei públic...Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

Les mobilitzacions són les següents:

BARCELONA. Manifestació el diumenge 24 de novembre a les 12'00h. Sortida de Passeig de Gràcia/Av. Diagonal.

GIRONA. Manifestació el diumenge 24 de novembre a les 12'00h. Sortida de Plaça Independència.

TARRAGONA. Manifestació el dissabte 23 de novembre a les 18'30h. Sortida de Plaça Imperial Tarraco (final de la Rambla Nova).

LLEIDA. Manifestació dissabte 23 de novembre a les 18.00 h. Sortida de la plaça Ricard Viñes.

TORTOSA. Concentració el divendres 22 de novembre a les 18'00h. Davant la Delegació de Govern de la Generalitat (c/Montcada).

VIC. Concentració el divendres 22 de novembre a les 10'30h. A la porta del Consell Comarcal d'Osona (c/Historiador Ramon d'Abadal, 5 -Edifici del Sucre-).

TERRASSA. Manifestació el divendres 22 de novembre a les 18.30h. Rambla d'Egara (entre c/Ireneu i c/Grànius).

SABADELL. Manifestació el divendres 22 de novembre a les 18.30h. Rambla de Sabadell cantonada c/Alfons XIII.

Us cridem a participar activament en aquelles de la vostra població i, molt especialment a confluir tothom en la gran manifestació del dia 24 a Barcelona. La cita del bloc d'educació és a Passeig de Gràcia/ Mallorca i allà ens trobarem la gent d'universitats de CCOO


No hi falteu!

1 d’octubre del 2013

Noves retallades pressupostaries a les universitats

Companyes i companys,

Diverses informacions en premsa fan referència a que, a l’última reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya, la Generalitat va informar d’una nova retallada d’un 12,5 % addicional en la seva aportació als pressupostos de les universitats públiques catalanes.

Aquestes informacions contradiuen obertament les declaracions dels responsables polítics en el sentit que no hi haurà noves retallades i que els pressupostos de l’any que ve tindran un marcat caire social.

Una nova retallada, i més d’aquesta magnitud, farà senzillament impossible mantenir el servei públic que donem amb un mínim de qualitat i tindrà repercussions dramàtiques sobre els treballadors i treballadores de les universitats públiques.

Demanem una rectificació immediata i fem una crida a tota la comunitat universitària a fer-se present a tots els actes institucionals on participi qualsevol representant de la Generalitat.

Continuarem informant i continuarem mobilitzant,

CCOO Universitats


Enllaços:

EL PAÍS (28-09-2013): “Rectores y sindicatos juzgan “inasumible” el nuevo recorte en las universidades”:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/27/catalunya/1380308430_292837.html

20 de març del 2013

IX CONFERENCIA D’UNIVERSITATS de CCOO a CATALUNYA. RESOLUCIÓ CONTRA LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES





IX CONFERENCIA D’UNIVERSITATS de CCOO a CATALUNYA.

RESOLUCIÓ CONTRA LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES:

Considerem que la universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar,  
i desenvolupa un paper fonamental en la formació dels ciutadans amb esperit crític i valors democràtics. Així mateix, des de l'entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s'ha convertit en un element central per a la cohesió social, ja que ha incorporat als fills i a les filles de la classe treballadora a l’educació superior.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i convertir-se en motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans.

Les universitats públiques porten anys patint molt directament els incompliments dels compromisos de finançament i la reducció d'assignacions pressupostàries en la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Aquesta circumstància ha comportat la generació d’un important dèficit estructural per a la majoria d’universitat. Les administracions, autonòmiques i central, no han actuat amb responsabilitat i s'han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís. Les noves retallades pressupostàries anunciades per al 2013, suposen una agressió sense precedents a la universitat pública.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, resulta evident que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

L'estratègia dels governants actuals és la d'estrangular econòmicament les universitats públiques, per després criticar la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir-les, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En aquest context, el Consell de Govern de la UPC, de dubtosa legitimitat donat que està pendent de renovació després de les recents eleccions al Claustre, va aprovar el passat dia 15 una retallada pressupostària que, entre d’altres mesures, s’estima que implicarà l’acomiadament de 90 PAS i l’equivalent a 132 PDI a temps complet.

CCOO Universitats ens oposem frontalment a totes les retallades, i molt especialment, a les que afecten als llocs de treball del PAS i el PDI. L’excel·lència de les universitats públiques catalanes s’ha aconseguit amb els esforços de totes les persones dels diferents col·lectius que fem la universitat dia a dia. Tots som necessaris perquè les universitats segueixen oferint el servei públic d’educació superior i recerca de qualitat que el país i la societat necessiten per superar la crisi.
   
Davant d’aquesta situació i d’aquestes actuacions, la resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.


Barcelona, 19 de març de 2013 


3 de juliol del 2012

Habemus Pressupostos Generals de l'Estat amb sorpreses per a les universitats


El dissabte 30 de juny s'ha publicat finalment la Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per al'any 2012.

En aquest text es clarifiquen alguns aspectes que havien quedat poc clars en Decrets Llei anteriors (per exemple, el RDL 14/2012).

Quant a la provisió de places, el text dóna llum verda a la contractació i provisió de places, amb bastants limitacions, en els termes següents:

"Article 23. Oferta d'ocupació pública o un altre instrument similar de gestió de la provisió de necessitats de personal.

U. 1. Al llarg de l'exercici 2012 no es procedirà en el sector públic delimitat en l'article anterior (les universitats estan incloses), a excepció de les societats mercantils públiques que es regeixen pel que disposa la disposició addicional vintena tercera d'aquesta Llei, a la incorporació de nou personal, llevat de la que pugui derivar de processos selectius corresponents a ofertes d'ocupació pública d'exercicis anteriors [...] Aquesta limitació afecta les places incloses en els processos de consolidació d'ocupació que preveu la disposició transitòria quarta de l'EBEP.

2. Respectant, en tot cas, les disponibilitats pressupostàries del capítol I dels corresponents pressupostos de despeses, la limitació continguda en l'apartat anterior no és aplicable als sectors i administracions en què la taxa de reposició es fixa en el 10 per cent [...]

G) A les administracions públiques en relació amb les places en relació amb les places de personal investigador doctor dels cossos i escales dels organismes públics de recerca definits en la Llei 14/2011 de 1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

Aquesta excepció també és aplicable a les places dels cossos de personal investigador de les universitats, sempre que per part de les administracions públiques de les quals depenguin s'autoritzin les corresponents convocatòries, prèvia acreditació de que l'oferta d'ocupació pública de les esmentades places no afecta el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària establerts per a la corresponent Universitat, ni dels altres límits fixats en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i Sostenibilitat Financera.

Dos. Durant l'any 2012 no es procedirà a la contractació de personal temporal, ni al nomenament de personal estatutari temporal o de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables que es restringiran als sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afecten el funcionament dels serveis públics essencials.

[...]

Quatre. La contractació del personal laboral temporal i el nomenament de funcionaris interins i de personal estatutari temporal, en les condicions que estableix l'apartat dos d'aquest article requereix l'autorització prèvia del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Cinc. Durant l'any 2012 s'amortitzarà en departaments, organismes autònoms, agències estatals, entitats públiques empresarials, i resta dels organismes públics i ens del sector públic estatal, el nombre de places equivalents, almenys, a les jubilacions que es produeixin, excepte en els sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afecten el funcionament dels serveis públics essencials. En el cas del personal funcionari les places amortitzades seran del mateix Grup i Subgrup professional en què es produeixi la jubilació, d'acord amb la classificació que preveu l'article 76 i disposició transitòria tercera de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, del EBEP, i en el cas del personal laboral, del mateix nivell retributiu i àrea funcional o categoria equivalent. S'habilita el Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques a establir els termes i l'abast d'aquesta amortització."

Amb aquest redactat podem concloure que queden obertes totes les possibilitats d'oferta d'ocupació sempre que les autoritzin les CA i el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Per tant, ens trobem amb una pas més cap a la limitació de l'Autonomia Universitària, ja força malmesa en aquests últims temps.

A les comunitats autònomes també se'ls vulnera el seu dret a decidir en una matèria transferida. Haurem d'esperar a veure si el "color" de cada CCAA finalment tindrà incidència en la presa de les decisions. Veurem també on queden les amenaces del ministre Wert d'impugnar totes les places que han tret moltes universitats i si finalment hi ha un tractament desigual per CCAA.

En resum, ens trobem amb una llei de pressupostos que ofega una mica més a les universitats, limita la seva capacitat d'acció i anticipa futures reformes si ens fixem en les maneres de com s'estan prenent les decisions a les universitats públiques.